 |
1913. Ainet de Besan, la Vallferrera (el Pallars).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Esplèndida vista del poblet a començament del segle XX.
|
 |
1913. Ainet de Besan, la Vallferrera (el Pallars).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Emplaçament d'Ainet, i dels seus agregats Araós i Besan.
|
 |
1913. Ainet de Besan, la Vallferrera (el Pallars).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Detall del poble, sempre amb l'esvelt campanar de Sant Julià a l'horitzó.
|
 |
1913. Ainet de Besan, la Vallferrera (el Pallars).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
«També van en romeria lo dia 3 de maig a l'ermita de Santes Creus, que es en lo Bosc de Virós. En aquesta comarcada, d'a on s'extreia la mena que alimentava les fargues de la Vall-Ferrera, hi han les conegudes bordes i font de Virós... antic poble avui desaparegut, del qual se'n fa esment junt amb Aravo i Asnet (Araós i Ainet) en l'acta de consagració de l'església de la Seu d'Urgell de l'any 819».
|
 |
Anys 1960-70. Ainet de Besan, la Vallferrera (el Pallars).
Quadre a l'oli de Jordi Palau.
|
 |
1913. Ainet de Besan, la Vallferrera (el Pallars).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
«Lo Spill manifest... diu que lo castell d'Araós solia ésser bona fortalesa, ara és tot derribat (s'escrigué l'any 1519) e derrocat car los gascons lo derrocaren e feren grans crueltats en lo any 1513. Dins lo qual castell hi havia una torre molt forta e dins la torre era la presó, ara tot és desfet. En lo lloc d'Araós hi havia dues poblacions, ço és la força o fortalesa la qual de les cases faïa fortalesa o muralla, i la vila o cases de baix sens muralla». Es fa referència a l'antiga creu de terme, ara fixada a l'entrada d'Alins.
|
 |
Anys 1960-70. Ainet de Besan, la Vallferrera (el Pallars).
Detalls del quadre.
|
 |
| 1889. Ainet de Besan, la Vallferrera (el Pallars). Diccionario geográfico, estadístico, etimológico, històrico, artístico, biográfico, industrial y mercantil, etc. de la Provincia de Lérida, de Josep Pleyan i de Porta. Ací es parla de poc més de 300 habitants, però en el Nomenclàtor de 1863, se'n parla de 425. |
 |
| 1889. Ainet de Besan, la Vallferrera (el Pallars). Diccionario geográfico, estadístico, etimológico, històrico, artístico, biográfico, industrial y mercantil, etc. de la Provincia de Lérida, de Josep Pleyan i de Porta. «...había en el término de este pueblo varias minas de hierro, esplotadas por algunas sociedades y particulares, cuyo mineral servía para abastecer a las forjas de Alins i Llavorsí, y otra que había en el término del pueblo a 1/2 cuarto de hora del mismo». Del ferro s'escriu que era «conocido con el nombre de ferro de riu, por ser conducido por el Pallaresa y el Segre a Lérida. Esta industria ha de ser antiquísima, pudiendo hacer remontar su origen a la época prehistórica, cuando los (iler)getas, pueblo ya metalurgista, tomó posesión de los valles del Segre y Noguera». L'etimologia de Pleyan divergeix de la que posteriorment Coromines ha fixat en el seu Onomasticon. Segons el lleidatà, es tractaria d'una arrel àrab, que voldria dir font, fonteta. Es fixa en la Ai-, Ay-, quan en la llengua antiga el poble era dit Asnet, lloc de cria d'ases (igual que Aneto), segons el savi etimòleg. |
 |
| 1889. Ainet de Besan, la Vallferrera (el Pallars). Diccionario geográfico, estadístico, etimológico, històrico, artístico, biográfico, industrial y mercantil, etc. de la Provincia de Lérida, de Josep Pleyan i de Porta. S'acaba l'article amb la referència que Verdaguer féu del poblet, a l'Excursió a l'Alt Pallars (1882): «...lo guia que prenem és un tal Ventura, de barretina musca, armilla de coll dret, i calça curta. Té 55 anys i no en fa pas gaires que matà un ós en lo bosc de pins davant del poble». L'altre Ainet, el de Cardós, a la vall del costat occidental. |
 |
| Anys 1940-50. Ainet de Besan, la Vallferrera (el Pallars). La magnífica i tradicional vista del poble. |
 |
1845. Ainet de Besan, la Vallferrera (el Pallars).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»,
de Pascual Madoz.
El pobre capellà, apressat els diumenges, quan «debe celebrar otra misa los días festivosen su anejo de Besan». I el bosc: «Tambien hay un hermoso bosque del común de los vecinos que pasados unos años proporcionará muy buenas maderas de construcción». S'hi parla només de 92 habitants, pràcticament un terç dels que tindrà a finals de segle XIX i començament del XX.
|
 |
| Anys 1960-70. Ainet de Besan, la Vallferrera (el Pallars). Vistes de postal, ja en color. |
