QUINA LA FEM?: [961] Serra de Mont-roig, de Montalegre a la Punta de l'Extrem

20150201

[961] Serra de Mont-roig, de Montalegre a la Punta de l'Extrem

2015. Serra de Mont-Roig, la Noguera.
Comença una nova temporada del GEST, que promet emocions a muntanyes!

2015. Serra de Mont-Roig, la Noguera.
L'hivern ja ha arruïnat la bonança tardoral, i la gebrada cobreix les obagues de blanc.

2015. Serra de Mont-Roig, la Noguera.
Pugem des de Sant Llorenç de Montgai pel barranc de l'Isard. Topem amb la paret de la via del tren de la Pobla... i amb la paret del Mont-roig, il·luminada pel solet de bon matí.

2015. Serra de Mont-Roig, la Noguera.
Enfilem cap a l'ermita de Montalegre, a l'extrem de la Serra, per tal de carenejar-la d'oest a est.

2015. Serra de Mont-Roig, la Noguera.
La parada d'esmorzar, avui sota una alzina centenària. Es nota que malgrat el sol, el fred és vivet... perquè la bóta de vi corre que corre.

2015. Serra de Mont-Roig, la Noguera.
La pujada és molt suau, el solet es va enrobustint, i la tertúlia ja s'ha animat.

2015. Serra de Mont-Roig, la Noguera.
Però la blancor de la gebrada es resisteix a minvar.

2015. Serra de Mont-Roig, la Noguera.
En canvi, la broma del pantà de Camarasa ja es desfà davant de Vilanova de la Sal.

2015. Serra de Mont-Roig, la Noguera.
Parada tècnica: vistes als Terradets i Sant Mamet, abeurament recomanat, i observació del ginebre comú, base de la ginebra, si no ho tinc mal entès, oi Jordi?

2015. Serra de Mont-Roig, la Noguera.
L'ermita de Montalegre, anomenada el mirador de la Noguera per les grans vistes sobre la plana lleidatana, dedicada a la Mare de Déu:
Vós que dels àngels sou servida,
i en aquest alt situada,
Mare del que ens dóna vida,
Montalegre anomenada.
Durant la guerra civil la Marededéu fou amagada per unes quantes famílies de Vilanova de la Sal, però van deixar-hi el pastoret, que era una petita figureta de marbre que l'acompanyava. Un veí la recollí uns dies més tard, però aquest veí morí durant la guerra. De manera que l'amagatall del pastoret de Montalegre restà desconegut fins avui. Aquests darrers anys s'han fet diverses batudes de rastreig, coordinades pels bombers, per tal de trobar-ne algun rastre. Sense sort, de moment.

2015. Serra de Mont-Roig, la Noguera.
Cap a la Pala Alta...

2015. Serra de Mont-Roig, la Noguera.
...el punt més alt de la Serra, de 949 m.

2015. Serra de Mont-Roig, la Noguera.
Lluïm l'estel quadribarrat en la primera modesta fita d'alçada del GEST d'enguany, tot i que la durada de la sortida, amb prop de 7 hores de caminda, és exigent.

2015. Serra de Mont-Roig, la Noguera.
Cresta amunt.

2015. Serra de Mont-Roig, la Noguera.
A l'una banda, la septentrional, el pantà de Camarasa, la carretera del Doll, i el Montsec de Rúbies com a teló de fons de cada passa.

2015. Serra de Mont-Roig, la Noguera.
Descendim de la primera cresta del Mont-roig pel Coll de Porta per enfilar-ne de seguida la segona. Les vistes són de primera divisió. La petita escletxa dels Terradets ens deixa guaitar sobre el Pirineu nevat.

2015. Serra de Mont-Roig, la Noguera.
La segona fita del dia, la Pala del Coll de Porta, de 841 m. Quin gran mirador! Els voltors ja tomben pels corrents d'aire calent sobre els nostres caps.

2015. Serra de Mont-Roig, la Noguera.
Crestejant sobre el Segre i la plana lleidatana per una banda, i sobre el pantà de Camarasa i la Noguera Pallaresa per l'altra.

2015. Serra de Mont-Roig, la Noguera.
S'aprecia el color de la roca, que dóna nom a la serra.

2015. Serra de Mont-Roig, la Noguera.
Ja portem unes horetes trescant per les crestes de la serra. Montalegre ja queda a la llunyania.

2015. Serra de Mont-Roig, la Noguera.
La vista al Segre, amb Camarasa i el vell pont derruït durant la guerra...

2015. Serra de Mont-Roig, la Noguera.
...Sant Llorenç de Montgai al costat de son pantà, i a tota la plana de Ponent. A l'altra banda del Segre, la Serra Carbonera i Sant Jordi.

2015. Serra de Mont-Roig, la Noguera.
Arribats al Refugi del Xut o del Pletiu de l'Extrem, la gana ja està feta... i ja fa una estoneta. Preferim la banda de solana, com els neanderthals de fa cinquanta mil anys, que visqueren en les baumes i coves d'aquesta banda de la serra, protegits per l'alçada, abeurats per Segre i escalfats pel solet del sud. Fem postres, cafè i copeta, i si no us ho creieu, us convidem a comprovar-ho per vosaltres mateixos a la propera sortida.

2015. Serra de Mont-Roig, la Noguera.
Després de dinar, costa avall cap a Sant Llorenç, de cara a la plana lleidatana.

2015. Serra de Mont-Roig, la Noguera.
Tot fent-la petar, ja som baix de tot. Deixem a l'esquena les rogenques cingleres que hem resseguit per damunt.

2015. Serra de Mont-Roig, la Noguera.
Retornem a Sant Llorenç per la carretera de Camarasa, a frec del pantà. La vella carretera encara conserva els antics mollons cònics dels vorals, de quan els cotxes tenien pocs cavalls. Si no es guarden en algun lloc adient, aviat passaran al món dels records.

2015. Serra de Mont-Roig, la Noguera.
La roca anomenada «el Cilindre», a tocar de la cova dels Bous, poblat neolític ara museïtzat. No n'eren pas (encara), de carallots, els nostres ancestres: ja voldríem avui uns xaletets amb aquestes vistes privilegiades!