 |
| Anys 1920. La Paeria de Lleida. Postal de la Plaça de la Paeria d'abans de la modificació de l'any 1927, amb les velles portes i la torre de la cantonada tapada per un edifici, ara inexistent. Això feia que la porta principal, amb els escuts al damunt, restés arraconada, mentre que després quedà molt més centrada. |
 |
| 1880. La Paeria de Lleida. «Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia», de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB). Elogi de la carta-pobla atorgada per Ramon Berenguer IV a la ciutat després de la conquesta. S'especula que el primer palau consolar, o sia, dels representants municipals fos dalt del turó de la Seu, al costat del castell. |
 |
| Anys 1920. La Paeria de Lleida. Senyorets de copa i barret barrejats amb mossos: la plaça ha estat lloc de pas de tota mena de lleidatans durant segles. A la cantonada, s'observa la farmàcia que hi hagué. |
 |
| 1880. La Paeria de Lleida. «Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia», de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB). La llengua literària de Pleyan era molt acastellanada, però el seu ús culte serví d'empenta i exemple en la lenta i esquifida Renaixença lleidatana. L'historiador esmenta que es desconeix el moment de construcció de l'edifici, que situa al segle XIII. Descripció artística. |
 |
| 1880. La Paeria de Lleida. «Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia», de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB). Probablement la fotografia més antiga de la façana de la Paeria, sense el rellotge que lluirà posteriorment. S'hi veu també un dels fanals d'il·luminació de la plaça, potser ja elèctric. |
 |
| 1880. La Paeria de Lleida. «Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia», de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB). L'autor lamenta la diversitat d'estils i intervencions que han desfigurat l'originalitat de l'edifici: «No·s pot recomanar al viatger, donchs, la visita a la Paeria, degut a lo poc interessant que ... se fa lo monument». En salva la façana, l'escala i els frescos d'en Valls: «Ja cap més bellesa artística se busqui després en la Paeria». Mentre que, ben encertadament, cita l'Arxiu com una joia de la ciutat. |
 |
| 1880. La Paeria de Lleida. «Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia», de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB). Detall de la part alta de l'antic edifici de la Paeria, tal com es veia al segle XIX i fins a la dècada del 1920. |
 |
| 1880. La Paeria de Lleida. «Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia», de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB). La constitució de la municipalitat fins a la creació dels Paers per Jaume I al 1264, ara fa exactament 850 anys. |
 |
| 1880. La Paeria de Lleida. «Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia», de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB). La constitució de la Paeria feta per Pere III el Cerimoniós al 1386, amb el Consell General, «compost de totes les classes socials... constituint tots junts les tres mans: major, mitjana i menor», que escollia els Paers, «que eren 4 i exercien lo poder executiu». Se n'explica el nombrós funcionariat, i el vestit dels Paers: «lo trajo dels Paers era la gramalla roja de damasc, el glotxe i la xia, menos en los dies de dol oficial que la canviaven per altra de pnyo negre». La gramalla era una túnica llarga fins als peus, de color roig amb damaquinada, o sia, amb incrustacions d'or i argent. La clotxa era una túnica sense mànigues que deixava els braços en mànigues de camisa. La xia era una gira o peça de tela vermellosa que duien les autoritats damunt l'espatlla. |
 |
| 1918. La Paeria de Lleida, fotografia de Josep Salvany (MDC). |
 |
| 1880. La Paeria de Lleida. «Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia», de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB). Enyorança i elogi dels temps medievals, un sentiment d'autèntic historiador romanticista de la Renaixença |
