[646] BCN, estampes de Laborde, més

1806. BCN. Alexandre Laborde, 
«Voyage pittoresque et historique de l'Espagne» (INHA). 
L'estàtua del déu Baccus, de la família dels Pinós, que van posseir fins a la desfeta del 1714.

1806. BCN. Alexandre Laborde, 
«Voyage pittoresque et historique de l'Espagne» (INHA). 
 Mostra de la base i del capitell d'una columna del temple d'Hèrcules: «Dans la rue del Paradis, derrière la cathrédale et vers le centre de l'ancienne ville, se voient les restes d'un grand monument, connu dans les pays sous le nom de temple d'Hercule... auquel on attribuoit la fondation de la ville».

1806. BCN. Alexandre Laborde, 
«Voyage pittoresque et historique de l'Espagne» (INHA). 
Plànol de les restes de l'antic temple romà.

1806. BCN. Alexandre Laborde, 
«Voyage pittoresque et historique de l'Espagne» (INHA). 
Els temples barcelonins de l'antiguitat.

1806. BCN. Alexandre Laborde, 
«Voyage pittoresque et historique de l'Espagne» (INHA). 
Baix-relleu d'un sarcòfag romà i estàtua (decapitada) de Bacus.

1806. BCN. Alexandre Laborde, 
«Voyage pittoresque et historique de l'Espagne». 
A l'esquerra: Ceres amb la flama als braços i damunt el carro, mentre Proserpina implora Júpiter.

1806. BCN. Alexandre Laborde, 
«Voyage pittoresque et historique de l'Espagne». 
Neptú en son carro, estirat pels seus quatre cavalls i menat per Mercuri, amb Proserpina als braços, i en companyia de Minerva, tot rebutjant Plutó (a baix a la dreta).

1806. BCN. Alexandre Laborde, 
«Voyage pittoresque et historique de l'Espagne». 
Un pastor del món Etna, l'entrada del més enllà.

1806. BCN. Alexandre Laborde, 

«Voyage pittoresque et historique de l'Espagne».  

L'arribada de Prosèrpina davant Plutó.

1806. BCN. Alexandre Laborde, 
«Voyage pittoresque et historique de l'Espagne» (INHA). 
La descripció que féu Laborde del mite de Prosèrpina al baix-relleu barceloní.

1806. BCN. Alexandre Laborde, 
«Voyage pittoresque et historique de l'Espagne» (INHA). 
Baix-relleu romà d'un sarcòfag de Ca l'Ardiaca.

1806. BCN. Alexandre Laborde, 
«Voyage pittoresque et historique de l'Espagne» (INHA). 
A l'esquerra, un dels laterals del sarcòfag, i al centre un paviment romà de temàtica marina datat del segle III. 

1806. BCN. Alexandre Laborde, 
«Voyage pittoresque et historique de l'Espagne» (INHA). 
L'altre baix-relleu del sarcòfag.

1806. BCN. Alexandre Laborde, 
«Voyage pittoresque et historique de l'Espagne» (INHA). 
Els banys àrabs de Barcelona: «Il y avoit autrefois des Bains publics à Barcelone... Deux rues de la ville en on pris leurs noms; on les apelle Carrer dels Banys en catalan... Une maison dans cette rue, au coin de celle de la Boqueria,... contient les restes d'un  édifice qui ne peut servir à d'autre usage qu'à des bains publics».

1806. BCN. Alexandre Laborde, 
«Voyage pittoresque et historique de l'Espagne» (INHA). 
La sala dels Banys àrabs de la ciutat barcelonina. 

1806. BCN. Alexandre Laborde, 
«Voyage pittoresque et historique de l'Espagne» (INHA). 
Descripció dels antics banys àrabs de Barcelona.

[645] BCN, estampes de Laborde

[645] BCN, estampes de Laborde

1806. BCN. Alexandre Laborde, 
«Voyage pittoresque et historique de l'Espagne» (INHA). 
El nou passeig de les classes benestants, afrancesades, de la Barcelona del tombant del segle XVIII al XIX, per tal d'esbargir-se de l'atapeïda ciutat i dels sorollosos carrers, i per airejar-se i prendre el sol i la serena. Els burgesos van perdent la por als extramurs, i aviat les muralles els faran tanta nosa, que caldrà enderrocar-les.

1806. BCN. Alexandre Laborde, 
«Voyage pittoresque et historique de l'Espagne». 
Detall de l'escena, amb típics personatges de l'època. Per la ubicació del gravat, el passeig era extramurs de la Torre de Sant Joan, que apunta darrere el bosc, un poc més enllà dels baluards de la Ciutadella borbònica, que apunta a l'esquerra. Aquesta serà la gran zona d'expansió de la ciutat del XIX, i o s'hi ubicarà l'Exposició de 1888.

1806. BCN. Alexandre Laborde, 
«Voyage pittoresque et historique de l'Espagne». 
Detall de la moda de començament del segle XIX barceloní. Atenció als llaços de regal dels mocadors de cap de les senyores, les quals s'havien de cobrir el cap obligadament. Darrere el bosc, el barri del Born.

1806. BCN. Alexandre Laborde, 
«Voyage pittoresque et historique de l'Espagne». 
Detall de la Torre de Sant Joan.

1806. BCN. Alexandre Laborde, 
«Voyage pittoresque et historique de l'Espagne». 
Descripció de la Rambla de Barcelona, i del nou passeig, més enllà de la Porta Nova, dit de l'Esplanada: «On vient d'y faire une belle promenade... on a seulement voulu faire connoître la forme des promenades publiques en général, et quelques costumes des gens de peuple et de la bourgeoisie en Catalogne».

1806. BCN. Alexandre Laborde, 
«Voyage pittoresque et historique de l'Espagne» (INHA). 
La Plaça Nova de Barcelona: «Cette porte... est construite de larges pierres qui contrastent avec les autres édifices. Les tours qui la defendent communiquoient ensemble par une galerie supérieure... Cette porte est située sur le marché aux legumes, et attenante au palais épiscopal».

1806. BCN. Alexandre Laborde, 
«Voyage pittoresque et historique de l'Espagne». 
Detall del mercat de llegums de la Porta Nova barcelonina, amb els tendals de les parades i el tràfec de persones i animals.

1806. BCN. Alexandre Laborde, 
«Voyage pittoresque et historique de l'Espagne». 
Detall dels tendals de les parades, amb les venedores amb les panistres plenes de fato.

1806. BCN. Alexandre Laborde, 
«Voyage pittoresque et historique de l'Espagne». 
Detall de la bullícia del dia de mercat, amb un ruc al centre, el transport típic amb què els pagesos de l'horta barcelonina acudien a portar la mercaderia a les parades.

1806. BCN. Alexandre Laborde, 
«Voyage pittoresque et historique de l'Espagne». 
Detall dels compradors, i dels mostradors parats per a la venda.

1806. BCN. Alexandre Laborde, 
«Voyage pittoresque et historique de l'Espagne». 
Detall de les dos torres amb un sant a cada costat, i del preciós balcó enreixat, per espiar la plaça sense ésser descobert.

[644] Monuments de BCN, de Laborde

[644] Monuments de BCN, de Laborde

1806. BCN. Alexandre Laborde, 
«Voyage pittoresque et historique de l'Espagne» (INHA). 
L'interior de la Seu barcelonina. Un esplèndid gravat de la nau, vista des de l'entrada, amb el cor en primer terme.

1806. BCN. Alexandre Laborde, 
«Voyage pittoresque et historique de l'Espagne». 
Detall de l'entrada de la Catedral de Barcelona, amb la pica d'aigua beneïda al costat de les robustes columnes ennervades, i l'entrada al cor.

1806. BCN. Alexandre Laborde, 
«Voyage pittoresque et historique de l'Espagne». 
Ara vista de la banda esquerra. Els grupets de gent xiuxiuejant, o de les beates assegudes al pedrís devia ésser una estampa quotidiana.

1806. BCN. Alexandre Laborde, 
«Voyage pittoresque et historique de l'Espagne». 
El majestuós cor, que tapa la perspectiva de l'altar major, però dóna la mesura per apamar l'alçària de la gran nau central.

1806. BCN. Alexandre Laborde, 
«Voyage pittoresque et historique de l'Espagne». 
Els nervis de les columnes es ramifiquen en perfectes arcs gòtics, en una successió de branques sense fi.

1806. BCN. Alexandre Laborde, 
«Voyage pittoresque et historique de l'Espagne». 
Detall del cimbori.

1806. BCN. Alexandre Laborde, 

«Voyage pittoresque et historique de l'Espagne». 

«La chapelle des anciens comtes de Barcelona existe encore près de la catédrale; elle est contigue au bâtiment qui fut autrefois leus palais, et où est aujourd'hui le tribunal de l'inquisition».

1806. BCN. Alexandre Laborde, 
«Voyage pittoresque et historique de l'Espagne» (INHA). 
La Llotja de Barcelona, també dita dels Cereals o de Mar, al Pla de Palau, tocant a l'antiga porta de Mar, al costat del baluard de Llevant. Alçat de la fçana lateral. Crec que les estàtues que coronen la balustrada superior ja no hi són.

1806. BCN. Alexandre Laborde, 
«Voyage pittoresque et historique de l'Espagne» (INHA). 
La façana principal del temple dels mercaders barcelonins, on des dels segles medievals es feien i desfeien els contractes comercials, s'hi decidia la importació i l'exportació, i s'hi remenaven les cireres de l'economia nacional. 

1806. BCN. Alexandre Laborde, 
«Voyage pittoresque et historique de l'Espagne». 
Detall d'una secció de l'edifici. 

1806. BCN. Alexandre Laborde, 
«Voyage pittoresque et historique de l'Espagne». 
Un altre detall seccionat, amb els arcs de la majestuosa Sala de contractacions, que protegia els comerciants, marxants i mercaders de les inclemències meteorològiques, segurament un dels perills de la seua professió, juntament amb la inflació, els impagats, els pirates mediterranis...

1806. BCN. Alexandre Laborde, 
«Voyage pittoresque et historique de l'Espagne». 
Plànol de la Llotja de Mar de Barcelona.

1806. BCN. Alexandre Laborde, 
«Voyage pittoresque et historique de l'Espagne» (INHA). 
L'altra façana lateral de la Llotja.

1806. BCN. Alexandre Laborde, 
«Voyage pittoresque et historique de l'Espagne» (INHA). 
L'edifici fou destinat a caserna després de la Guerra de Successió, en la qual resultà bastant afectat. Finalment, es decidí de recuperar-la al gust neoclàssic de final del segle XVIII, i la sala gòtica quedà recoberta pel nou edifici: «il y regne autant de goût que de magnificience; on peut s'assurer que dans le temps qu'il fut élevé il étoit impossible de mieux faire dans aucune ville de l'Europe». La manca d'un Estat del qual ésser la capital ha fet des de fa tres-cents anys que la ciutat busqui sempre de poder distingir-se com la primera en alguna cosa. I aquesta dèria encara continua. Esperem que només fins al proper 9 de novembre, quan podrà ésser simplement i senzilla la ciutat capital de la seua nació i una més dels Estats del món.

[535] Vistes barcelonines, 1806

[643] Del país dels Pirineus

Anys 1960-70. Andorra.
Una preciosa postal dibuixada del País dels Pirineus, amb la bandera, el nom i el motiu torero de l'estat (feixista) del sud segons imperatiu legal de l'època. 

Anys 1960-70. Andorra.
Postal amb vistes i mapa del Coprincipat andorrà.

Anys 1960-70. Andorra.
Postal amb vistes i mapa del Coprincipat andorrà. 

Anys 1960-70. Andorra.
Postal amb vistes i mapa del Coprincipat andorrà. 

Anys 1960-70. Andorra.
Postal amb vistes i mapa del Coprincipat andorrà.

Anys 1960-70. Andorra.
Postal amb vistes i mapa del Coprincipat andorrà.

Anys 1960-70. Andorra.
Postal amb vistes i mapa del Coprincipat andorrà. I encara un altre cop, l'equivocada bandera de l'estat (feixista) fronterer del sud, segons imperatiu legal de l'època.

Anys 1960-70. Andorra.
Postal amb vistes i mapa del Coprincipat andorrà. 

Anys 1960-70. Andorra.
Postal amb vistes i mapa del Coprincipat andorrà. 

Anys 1960-70. Andorra.
Postal amb vistes i mapa del Coprincipat andorrà. Amb plaça de toros inclosa. Sense comentaris.

Anys 1960-70. Andorra.
Postal amb vistes i mapa del Coprincipat andorrà. 

Anys 1960-70. Andorra.
Postal amb vistes i mapa del Coprincipat andorrà. 

Anys 1960-70. Andorra.
Postal amb vistes i mapa del Coprincipat andorrà. 

Anys 1960-70. Andorra.
Postal amb vistes i mapa del Coprincipat andorrà.

Anys 1960-70. Andorra.
Postal amb vistes i mapa del Coprincipat andorrà. 

Anys 1960-70. Andorra.
Postal amb vistes i mapa del Coprincipat andorrà. 

Anys 1960-70. Andorra.
Esplèndida postal dibuixada del Coprincipat andorrà.

Anys 1960-70. Andorra.
Postal amb vistes i mapa del Coprincipat andorrà. 

Anys 1960-70. Andorra.
Postal amb vistes i mapa del Coprincipat andorrà. 

Anys 1960-70. Andorra.
Postal amb vistes i mapa del Coprincipat andorrà. 

Anys 1960-70. Andorra.
Postal amb vistes andorranes, i una curiosa nina andorrana.

[546] Quaint Andorra, part 2
[252] Samarretes d'Andorra