[609] L'Orfeó Català al teatre dels Camps Elisis

1922. Lleida. L'Orfeó Català visita la ciutat (MDC).
L'actuació de l'Orfeó Català al Teatre dels Camps Elisis.

1922. Lleida. L'Orfeó Català visita la ciutat.
Detall dels cantaires a l'escenari, amb el mestre Millet al capdavant.

1922. Lleida. L'Orfeó Català visita la ciutat.
Detall amb les cantaries assegudes, els cantaires plantats al darrere, i la senyera de l'Orfeó presidint la cantada.

1922. Lleida. L'Orfeó Català visita la ciutat.
Detall de la part alta de la boca de l'escenari del Teatre dels Camps Elisis.

1922. Lleida. L'Orfeó Català visita la ciutat.
Detall de les llotges del pis de dalt i de l'enllumenat i la decoració a la dreta de l'escenari.

1922. Lleida. L'Orfeó Català visita la ciutat.
Detall de la banda esquerra del teatre.

1922. Lleida. L'Orfeó Català visita la ciutat (MDC).
Vista de la platea des del final de la sala.

1922. Lleida. L'Orfeó Català visita la ciutat.
Detall de la sala, amb els pilans guarnits per a l'ocasió, i els espectadors servant el programa de mà.

1922. Lleida. L'Orfeó Català visita la ciutat.
Detall del públic de la platea, amb la foto cremada per la lluminària.

[608] L'Orfeó Català visita Lleida

[608] L'Orfeó Català visita Lleida

1922. Lleida. L'Orfeó Català visita la ciutat (MDC).
Arribada de l'expedició a la primitiva estació de tren de la ciutat, abans de la construcció l'any 1927 de l'edifici actual. Màxima expectació a l'andana: els xicots cofats amb barretina, i les xicotes ben vestides de fadrines, totes blanques de dalt a baix i amb mantellina.

1922. Lleida. L'Orfeó Català visita la ciutat.
Gran expectació. Potser era la primera vegada que la cèlebre societat coral venia a cantar a la nostra ciutat.

1922. Lleida. L'Orfeó Català visita la ciutat (MDC).
Presentació i primers cants a la Plaça de la Paeria, de gom a gom.

1922. Lleida. L'Orfeó Català visita la ciutat.
Les cantaires en plena actuació.  

1922. Lleida. L'Orfeó Català visita la ciutat.
La gentada als carrers i als balcons. Just al començament dels porxos de baix, l'antic quiosc que hi hagué.

1922. Lleida. L'Orfeó Català visita la ciutat (MDC).
Una altra perspectiva de la Plaça de la Paeria. Encara no s'havia reformat l'edifici municipal, i a la dreta, una casa tapava una part de la façana.

1922. Lleida. L'Orfeó Català visita la ciutat.
La senyera de l'Orfeó presidint els cants sota l'escut de la ciutat a la porta de la Paeria.

1922. Lleida. L'Orfeó Català visita la ciutat (MDC).
Visita a la Seu Vella, llavors ocupada militarment pels espanyols.

1922. Lleida. L'Orfeó Català visita la ciutat.
Detall de la Porta dels Apòstols, tota tapiada, sense les estàtues, caserna del «2º Batallón». Al timpà, dues finestres per donar llum al pis de dalt dels dos en què es van dividir les galeries del claustre i les naus de dins la catedral.

1922. Lleida. L'Orfeó Català visita la ciutat (MDC).
Cantaires catalans i soldadets espanyols barrejats dins el pati del claustre de la caserna de la Seu Vella, amb els arcs tapiats i amb finestres per donar llum als coberts.

1922. Lleida. L'Orfeó Català visita la ciutat (MDC).
Espectacular, meravellosa imatge d'alguns cantaires, acompanyats d'un militar, retratats dalt del campanar. Segurament, la primera fotografia de la història en què s'aprecia el sostre del gegant lleidatà. 

1922. Lleida. L'Orfeó Català visita la ciutat (MDC).
Les cantaires de l'Orfeó, totes mudades, de passeig per la ciutat, a punt d'empendre la baixada del Carrer Cavallers. Al darrere, el recent estrenat Mercat del Pla (1920).

[609] L'Orfeó Català actua al teatre dels Camps Elisis

[552] Lleida, anys 20 del segle XX

[607] Pantà d'Utxesa centenari

1914. Pantà d'Utxesa, Segrià (ANC).
Durant la construcció del Canal de Seròs, l'empresa promotora, dita popularment la Canadiense o la Canadenca, va decidir de construir un embassament regulador, del qual en surt l'anomenat canal inferior fins al seu acabament al salt d'Aitona. El pantà ocupa la vall del Secà, de la Valleta, i d'Utxesa.

1914. Pantà d'Utxesa, Segrià (ANC).
Aquestes fotografies són classificades a l'Arxiu Nacional de Catalunya sense autor i amb la descripció embassament de Lleida i origen del Canal de Seròs. Òbviament es tracta d'un error, ja que a Lleida el canal naix a la presa de la Mitjana.

1914. Pantà d'Utxesa, Segrià (ANC).
Un funcional i curiós pont de barques.

1914. Pantà d'Utxesa, Segrià (ANC).
Una barca per a la inspecció de les obres del pantà.

1914. Pantà d'Utxesa, Segrià.
Detall de la barca i dels passatgers.

1914. Pantà d'Utxesa, Segrià (ANC).
Una imatge de la barca al pantà.

1914. Pantà d'Utxesa, Segrià.
En el detall de la fotografia, s'aprecia més bé l'enginyer que és passejat. Tot i que la foto no és prou clara, el passatger ben bé podria ésser el mateix Dr. Pearson, per la semblança amb altres fotos que ens n'han pervingut de la seua estada en terres lleidatanes.

1914. Pantà d'Utxesa, Segrià (ANC).
Imatge general del pantà, construït en poc més d'un any. S'hi feren tres preses de terra: 1) la del Secà, de 288 m de llargada per 18 d'alçada; 2) la de la Valleta, de 270 per 14; i 3) de 400 per 28, que és la pròpiament dita d'Utxesa.

1914. Pantà d'Utxesa, Segrià (ANC).
La superfície del pantà és de més de 240 ha. i té un perímetre aproximat d'uns 20 km, actualment molt recomanables per al passeig, ja que la zona s'ha convertit en un important hàbitat natural. A diferència de l'àrida estepa de fa cent anys que s'aprecia en les imatges.

1914. Pantà d'Utxesa, Segrià (ANC).
Un talús dels tres que conformen l'embassament. Al fons, les cases dels operaris.

1914. Pantà d'Utxesa, Segrià (ANC).
A dins l'aigua una torre inundada, potser un punt de medició del nivell en el moment de construcció del talús.

1914. Pantà d'Utxesa, Segrià (ANC).
Des del 1990 el pantà és considerat Reserva Natural de Fauna Salvatge, havent esdevingut una zona humida de primera importància per a les aus migratòries. Si més no, això és un retorn (parcial) al territori dels beneficis de l'obra per a l'empresa d'aleshores, les elèctriques propietàries al llarg del segle XX i fins a l'actual, i els successius governs (espanyols). 

1913-14. Pantà d'Utxesa, Segrià.
Una altra imatge d'un talús de terra de la presa, ací encara per omplir.

1913-14. Pantà d'Utxesa, Segrià.
La maquinària pesant que la Canadenca féu servir des del Pirineu a la plana lleidatana: una espectacular excavadora a vapor per al forniment del talús muntada sobre ralls per permetre'n la mobilitat al llarg del talús.

[418] Els treballs del Canal de Seròs, més

[606] La veritable història del primer vol sobre el cel lleidatà

1911. Lleida, el primer vol de Garnier.
Revista «Lleida», desembre 1929, núm. 109.
Meravellosa imatge de l'aparell de Garnier, del dia del seu primer intent de vol a Lleida. A la dreta, un altre fotògraf provant de captar el moment històric. L'hangar s'havia muntat a l'esplanada de Gardeny: «uns pals drets sostenien un cobert fet amb teles de vagons de ferrocarril». Els homes que aguanten la cua fan de fre: ho fan per evitar que l'aparell arrenqui a córrer un cop engegat el motor.

1929. Revista «Lleida», desembre, núm. 109.
Reportatge sobre els orígens de l'aviació lleidatana l'any 1911. Comença amb la descripció de l'arribada del camió de l'aeroplà de Garnier, un Blériot: «a dins, desarmada, la bèstia mecànica esperava sortir a la llum per creuar per primera vegada l'aire de Lleida». La festa costà 5000 pta de l'època, una veritable petita fortuna, ja que llavors el jornal d'un dia ben just devia arribar als dos dígits. Es descriu la figura del pilot: de «mirada trista, no no reia mai, i semblava que sempre estava pensant en la catàstrofe en què havia de morir».

1929. Revista «Lleida», desembre, núm. 109.
Descripció de l'aparell volador, una màquina «relligada amb milers de fils de ferro... Allò, el mateix podia ésser un aparell volador que una eina musical, una bandúrria immensa o bé una arpa de gegants». Entre els espectadors, part de la intel·lectualitat lleidatana del moment: Màrius Sol, Ton Agelet, Humbert Torres, l'arquitecte Morera.

1929. Revista «Lleida», desembre, núm. 109.
Una foto dels anys 1910 de Tixier i la seua màquina voladora, que també era un Bléirot com el de Garnier. S'observa com la cua s'aguanta sobre uns tronquets perquè no toqui a terra.

1929. Revista «Lleida», desembre, núm. 109.
Després de la prova del dia anterior, el dia 16 de maig fou la data del primer vol d'aviació a Lleida: «mai no s'havia vista tanta aglomeració de gent... Carros, tartanes, cotxes, cavalls, rucs, omplien totes les carretera, tots els camins que porten a la nostra ciutat, tot era ple de gom a gom... Moltíssimes ànimes, sis mil, deu mil, potser més, què em sé jo!». L'espectacle valgué la pena: l'avió només s'aixecà un parell d'instants, i en caure en un camp d'olivers l'avió féu un tomb de campana, i el pilot es torçà el canell en sortir llançat del seient. I, per postres, una gran tronada descarregà en aquell instant: «Trons i llamps i aigua, no en vulgueu més. La gent corria per tot arreu fugint a camps a través. La Serra de Gardeny tan plena i animada, quedà en uns segons solitària i xopa...»

1929. Revista «Lleida», desembre, núm. 109.
Una foto de 1912 dels pilots Garnier i Tixier.

1929. Revista «Lleida», desembre, núm. 109.
El pilot, abatut, es compromet a tornar a Lleida per a oferir-los l'espectacle promès, esguerrat per culpa de la gasolina, perquè «el motor no feia les revolucions degudes». Per fi, arribà la vigília de Sant Joan d'aquell mateix 1911, i la segona temptativa tingué lloc, i ara sí, l'aparell féu el primer cop sobre el cel lleidatà de la història: «un vol recte, magnífic, sense oscil·lacions de cap mena».

1929. Revista «Lleida», desembre, núm. 109.
«El vol durà uns vuit o deu minuts». Un cop aterrat, agafaren el pilot «i el portaren a coll com si fos un torero... s'havien trastocat d'entusiasme». S'hi explica el sopar que s'organitzà en honor del pilot. Prèviament, s'hi descriuen graciosament els cotxes que hi havia a Lleida al 1911, comptats amb els dits d'una mà: «D'autos a Lleida només n'hi havia quatre; el del Pallisó que va ésser el primer...; el d'en Màrius Sol que li deien el peligro amarillo...; el d'en Muñoz [el fotògraf] que sempre estava espatllat...; finalment un altre auto hi havia de més pretensió i era el d'en Tonet Vilalta...»

1929. Revista «Lleida», desembre, núm. 109.
El sopar en honor a Garnier en una torre de l'horta de Lleida. Primer plat: esqueixada; segon plat: caragols a la brutesca, «...per fi, es decidí, amb certa repugnància, a menjar-ne dos o tres...» Darrer plat: granotes amb tomata. 

1929. Revista «Lleida», desembre, núm. 109.
L'endemà a la tarda, dia de Sant Joan, un altre vol amb vol rasant sobre els plataners de la Rambla d'Aragó per arribar fins a l'esplanada de Gardeny.
Un esplèndid relat de Pere Castro, gairebé vint anys després d'ésser-ne testimoni, del primer intent, del primer vol i del primer (i darrer) sopar del pilot Garnier a la ciutat. O potser no. L'any 1912 ell mateix repetí el festival aeri al cel lleidatà.

1929. Revista «Lleida», desembre, núm. 109.
Malgrat tot, el ruc continuà essent el mitjà de transport més usual a l'horta de Lleida fins passada la meitat del segle XX. Una vista de la ciutat i de la Seu Vella des de la secla de Fontanet, aprox. en el tram proper a la Bordeta, segons la perspectiva.

[79] El vol lleidatà de Garnier (1911)

[605] L'Aeròdrom Civit

[605] L'Aeròdrom Civit

1929. Els Mangraners, Lleida, Aeròdrom Civit.
Detall de la localització, potser no gaire encertat, ja que l'altiplà dels Mangraners se situa una mica més amunt de la ciutat, i no pas davant per davant.

1929. Els Mangraners, Lleida, Aeròdrom Civit.
Plànol de la localització del primer aeròdrom de la ciutat, a l'altiplà dels Mangraners, que durant la postguerra es convertirà en barri, gràcies a la recepció de la immigració espanyola.

1929. Els Mangraners, Lleida, Aeròdrom Civit.
Detall de la finca d'uns 50 jornals que Josep Civit comprà per a ús de l'aviació comercial, que ell creia que s'imposaria ràpidament.

1929. Els Mangraners, Lleida, Aeròdrom Civit.
L'aeròdrom es construí en terrenys privats de la família de Josep Civit, el pioner de l'aviació lleidatana, i un dels pioners de l'aviació catalana. El Reial Aeri Club de Lleida es creà també aquell mateix any, essent una de els entitats esportives pioneres de la ciutat.

1929. Els Mangraners, Lleida, Aeròdrom Civit.
Foto del núm. 1 de la revista AIRE, publicada pel llavors constituït Aero Club de Lleida. S'hi aprecia el recent estrenat camp d'aviació dels Mangraners o Aeròdrom Civit.

1929. Els Mangraners, Lleida, Aeròdrom Civit.
Revista AIRE, núm. 1: manifest dels fundadors de l'Aero Club.

1929. Els Mangraners, Lleida, Aeròdrom Civit.
Capçalera del primer número de la Revista AIRE.

Anys 1930. Els Mangraners, Lleida, Aeròdrom Civit.
La foto de dalt a l'esquerra mostra la construcció de l'edifici de l'hangar, d'estil racionalista. A la dreta, l'hangar ja construït amb les torres d'alta tensió que passaven pel mig del camp, i imatges de diversos aparells de l'època.

Anys 2000. Els Mangraners, Lleida, Aeròdrom Civit.
Una esplèndida mostra d'arquitectura racionalista. N'estic buscant informació sobre l'autor. Potser algun benvolgut lector-a pot aportar-ne alguna dada?

Anys 2000. Els Mangraners, Lleida, Aeròdrom Civit.
L'hangar del camp d'aviació s'ha conservat fins a l'actualitat, tot i que l'esplanada ha estat (vergonyosament) ocupada per nous blocs de pisos durant aquesta última febrada constructora (pròpiament més ben dit destructora), culpable de la crisi actual. Em penso que s'hauria d'haver preservat aquesta esplanada com a parc, en record dels pioners de l'aviació lleidatana. 

Anys 2000. Els Mangraners, Lleida, Aeròdrom Civit.
Aquests darrers anys, l'hangar i els voltants havien estat condicionats per a la realització dels Pastorets del barri dels Mangraners. Per això, s'hi aprecia un estel de Nadal al capdamunt de la torre.

Anys 2000. Els Mangraners, Lleida, Aeròdrom Civit.
L'hangar de l'aeròdrom s'ha fet servir de també rockòdrom, com s'aprecia en el lateral de la torre. 

[79] El vol lleidatà de Garnier (1911)