Seguidors

20141118

[871] Artesa de Lleida, una història gràfica (xvi): cultura popular

2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Festes religioses i cultura popular. Els anys 70s marcaran la inflexió cap a unes festivitats viscudes cada cop més com a esbarjo que no pas com a festes de guardar.
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Els homenatges als jubilats es generalitzen arreu i el Carnestoltes començà a guanyar la partida al franquisme espanyolista.
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Cafès plens de taules de jugadors de cartes, futbol de diumenge la tarda, cinema de programa doble... foren l'avorrit oci del tardofranquisme.
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
De tant en tant, alguna celebrada novetat, com el grup musical dels Tartanys, al més pur estil dels Beatles.
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
S'inicià la renovació cultural local amb la creació de noves associacions, que foren les capdavanteres a impulsar la cultura popular i catalana durant la transició que s'aproximava.
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
La inauguració del Museu Arqueològic i la creació de l'Associació Cultural La Femosa marquen l'entrada de la vila en una nova etapa cultural, la de l'últim quart del segle XX.
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Josep Iglésias del Marquet, el gran poeta artesenc de la poesia visual, que visqué i treballà fora vila.
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Jordi Oró, el Raimon de Ponent, per la característica veu que l'assemblava al cantant de Xàtiva. Una gran aportació musical lleidatana a la Nova Cançó per la força de les lletres en defensa de la pagesia i del camp.
«Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida»,
treball de recerca de Meritxell Mir i Puig,
INS Gili i Gaya, curs 2013-2014.

part 1: