 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
La vida sota una dictadura sanguinària i implacable fou un drama quotidià a moltes cases. El poder municipal fou una de les eines més potents del nou règim espanyol per subjugar i doblegar una població delmada per la guerra i la brutal repressió, i amb la col·laboració forçosa d'una part de Catalunya contra l'altra. El franquisme fou el veritable enfrontament d'uns catalans contra els altres.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Els rebuts de les contribucions eren guardats com a relíquies. Els petits propietaris rurals, en molts casos de llars amb vídua, hagueren de preservar com fos el patrimoni de casa i terres, en aquella agricultura de misèria i subsistència. Encara que no hi hagués gaires braços per al treball, amb el temps els nens de casa ja es farien xicots.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Rebuts de totes mides i colors, any rere any. La paraula contribució, pronunciada amb tota reverència, ressonava a cada petita casa de pagès, ja que no els era gens fàcil fer front als pagaments.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Les mítiques cartilles de racionament amb els cupons per al sucre o l'arròs dels anys 40, i les primeres lletres o rebuts de crèdit dels anys 50.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Vells, dones i nens s'hagueren d'afanyar a fer les feines del tros. Bàsicament encara es conreava cereal, per a la fabricació de pa i la subsistència anual. Les tasques es feien amb matxos, mules i rucs. Només alguns pocs podien somiar en una de les primeres màquines dalladores o garbelladores de Cal Trepat de Tàrrega.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Els sindicats verticals franquistes i les cambres agrícoles, d'afiliació obligatòria, esdevingueren una altra poderosa eina de sotmetiment de la pagesia als pobles per part dels quatre terratinents locals que s'anaven rellevant en els càrrecs els uns darrere els altres.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Els rebuts del Canal d'Urgell de la postguerra, que ja havien deixat de fer-se en espècie des d'abans, els rebuts dels adobs de la Cros o l'obligatorietat del lliurament de farina al Servicio Nacional del Trigo de l'Espanya franquista, s'afegien a les càrregues econòmiques de les llars.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
A mesura que els nens de la guerra es fan grans, a les cases es disposa de més possibilitats de treball i l'arrendament de terres esdevé un camí per tirar endavant, com els parcers del capítol catedralici del bisbat lleidatà al terme de Grealó, gestionats per mitjà de la Unión Laical de Beneficiados.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Més i més rebuts: arbitris sobre el panís, les aulives, les trumfes... El règim franquista s'imposà per les armes, però sobrevisqué gràcies al jou dels tributs aplicats als petits propietaris de la terra.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Esplèndides imatges del batre a les eres, amb els trills, les forques i els pallers, i els carros carregats de garberes. Entrats els 50s, els primers tractors comencen a fer-se habituals al camp lleidatà entre els grans propietaris.
|
 |
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
No s'entendria aquella postguerra si ens oblidéssim dels horts i corrals que hi havia a cada casa: verdures i hortalisses de tota mena, sovint plantades a partir de les llavors guardades i assecades al sol, i els animals de corral: galls, gallines, conills, tocinos, oques, alguna cabra o vaca... proporcionaven la dieta bàsica de cada casa als petits pobles. En canvi, ara ja fa uns quant anys que els corrals han esdevingut il·legals i han desaparegut dels pobles per mor de lleis higièniques i sanitàries.
Que llest que és el capitalisme: en poc més d'una generació ens ha collat a comprar-ho tot a la força, on l'intermediari és qui fa el negoci, i no pas ni el pagès ni el consumidor. A sobre, ho ha fet amb el nostre propi ajut, tot autoconvencent-nos que així hem millorat l'estatus social... atès que ja no ens embrutem les mans de mè... Els nostres avis i rebesavis foren hostatges del franquisme per culpa d'una guerra. Nosaltres som hostatges del capital per simple estupidesa humana. |
«Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida»,
treball de recerca de Meritxell Mir i Puig,
INS Gili i Gaya, curs 2013-2014.
part 1:
