 |
| Segle XII. Creu de terme, Alins, la Vallferrera (el Pallars). Conservada actualment en una cantonada de la tanca de la placeta a tocar de l'església, al peu de la carretera, aquesta creu de terme és una de les peces més destacades i antigues conservades de l'època romànica, no tan sols per sa antiguitat, sinó per la riquesa de motius escultòrics, ja que és gravada per totes dos cares: a l'una mostra el tema de la crucifixió, i a l'altre cantó el de la Sagrada Família. Naixement i mort de Jesús, principi i fi, el resum de l'ordre natural per als cristians de l'Edat Mitjana (aquesta fotografia l'he penjada a l'article de la Creu d'Alins a la Viquipèdia). |
 |
| Segle XII. Creu de terme, Alins, la Vallferrera (el Pallars). La gran particularitat és que la creu és rodona, i els travessers només queden apuntats. Amb això, sembla que s'entreveu la dificultat de l'anònim artista d'esculpir una creu esvelta i motllurada, com les gòtiques de segles posteriors. A més, l'estratagema li facilità de poder disposar de tota la part central de totes dos cares per al tema escultòric, i treballar-les d'acord amb els motius i estils figuratius propis de la pintura romànica del Pirineu català. La data és aproximada. |
 |
| Segle XII. Creu de terme, Alins, la Vallferrera (el Pallars). El cercle exterior presenta llegenda en llatí, ara il·legible. L'escena de la Crucifixió mostra Jesús clavat a la creu de mans i peus, i amb els dos lladres al costat. |
 |
| Segle XII. Creu de terme, Alins, la Vallferrera (el Pallars). Detall del tors de Jesús, amb les costelles ben marcades, així com els claus de les mans. El cap tort, els grans ullassos, les galtes prominents i la barbeta molt triangulada configuren un conjunt molt expressiu, al més pur estil de la pintura romànica, de pietat i bonhomia de la figura divina, gairebé d'aspecte angelical. En canvi, a sota de la creu, els dos lladres tenen fesomies més arrodonides i malfargades. |
 |
| Segle XII. Creu de terme, Alins, la Vallferrera (el Pallars). Detall dels peus de Jesús clavats a la creu. S'aprecia bé el clau damunt els peus entrecreuats. La figura en conjunt queda curta de cames i braços, però tot i la primitiva perspectiva té un cert aire de profunditat en presentar els dos lladres més petits sota la creu divina, com si fossin més enrere al Gòlgota. |
 |
| Segle XII. Creu de terme, Alins, la Vallferrera (el Pallars). Detall del lladre a la sinistra de l'espectador. Tant l'un com l'altre, enlloc de clavats són esculpits amb els braços lligats per darrere sa creu. |
 |
| Segle XII. Creu de terme, Alins, la Vallferrera (el Pallars). Detall del lladre a la destra de l'espectador. Al costat de tots dos personates, apareixen diferents elements de l'esdeveniment, segons narren els Evangelis, com els daus, uns ganivets, el martell i unes llargues tenalles amb el lladre dret, i tres fileres de monedes i un fuet amb el lladre esquerre. |
 |
| Segle XII. Creu de terme, Alins, la Vallferrera (el Pallars). A l'altra banda de la creu, hi ha el tema de la Sagrada Família. Al centre, la Mare de Déu, que sembla coronada o amb un pentinat reial amb dos monyets al cap que li fan una estranya figura al cap. El fillet diví el té en braços. No està asseguda, a diferència de les talles romàniques, sinó dempeus, abillada amb una llarga capa o vestit fins als peus, que sobresurten tímidament. |
 |
| Segle XII. Creu de terme, Alins, la Vallferrera (el Pallars). La solució de perspectiva de l'artista per tal de mostrar com Maria agafa el nen deixa a la vista les limitacions artístiques de l'època. Jesús resta desplaçat del cos de sa mare, com si fos agafat enlaire, i la col·locació dels braços de la mare queda resolta amb aquell toc naïf, infantil però efectiu, propi dels artistes romànics. |
 |
| Segle XII. Creu de terme, Alins, la Vallferrera (el Pallars). La mare i el fillet, amb els grans ullassos típics de les figures romàniques, que invertien els papers entre figura i espectador: semblava que aquest era qui es veia observat o escrutat per les ferrenyes figures estàtiques. Mare i fill tenen fesomies arrodonides, galtes marcades, proporcions ben definides i són ben pentinats. |
 |
| Segle XII. Creu de terme, Alins, la Vallferrera (el Pallars). Sant Josep apareix al costat de la Mare de Déu, empetitit, d'acord amb el galdós paper que la Bíblia li ha reservat de pare putatiu. Més que no pas l'Església oficial, ha estat el poble en ses nadales, pessebres i oracionetes vàries qui més l'ha respectat i reconegut. Això em fa pensar, potser sense motiu, que l'artista d'aquesta creu hagué de ser una persona simple, del poble pla, que treballà guiat per sa devoció popular. La figura de Sant Josep és representada amb llarga barba, vestit de pagès fins al genoll i, amb son bastó o vara al costat. |
