[757] Les runes de Sant Martí del Canigó

1834. Sant Martí del Canigó (el Conflent).
dins «Voyages pitoresques et romantiques dans l'ancienne France, II».
L.Turpin de Crissé, Thierry Frères.
L'abadia del Canigó tota enrunada abans de la restauració de començament del segle XX, iniciada pel bisbe de Perpinyà a instàncies de Jacint Verdaguer i en part sufragada per les donacions de milers de catalans d'ambdós costats del Pirineu. Escriu Mossèn Cinto a l'epíleg del seu poema èpic Canigó (1886):

Doncs, què us heu fet, superbes abadies,
Marcèvol, Serrabona i Sant Miquel,
i tu, decrèpit Sant Martí, que omplies
aqueixes valls de salms i melodies,
la terra d’àngels i de sants lo cel?

Doncs, què n’heu fet, oh valls!, de l’asceteri,
escola de l’amor de Jesucrist?
On és, oh soledat!, lo teu salteri?
On tos rengles de monjos, presbiteri,
que, com un cos sens ànima, estàs trist?

1834. Sant Martí del Canigó (el Conflent). 
dins «Voyages pitoresques ...», 
L.Turpin de Crissé, Thierry Frères.
La vida monàstica s'extingí cap al darrer terç del segle XVIII, després de vuit segles de presència benedictina al bressol de Catalunya. 

D’Orsèolo a on és lo dormitori?
La celda abacial del gran Garí?
On és de Romualdo l’oratori,
los pal·lis i retaules, l’or i evori
que entretallà ha mil anys cisell diví?

Los càntics i les llums s’esmortuïren;
la rosa s’esfullà com lo roser;
los himnes sants en l’arpa s’adormiren,
com verderoles que en llur niu moriren
quan lo bosc les oïa més a pler.

1834. Sant Martí del Canigó (el Conflent).
dins «Voyages pitoresques...», L.Turpin de Crissé, Thierry Frères.
L'herbassar s'apoderà de la cripta romànica, o església inferior, consagrada per l'abat Oliba al 1009. A final del segle X, a l'any 997, s'emprengueren les obres de construcció de l'abadia benedictina, impulsades pel comte Guifré II de Cerdanya, nét de Guifré el Pilós. Els primers monjos hi arribaren de Codalet, de la veïna abadia de Sant Martí del Canigó.

Dels romànics altars no en queda rastre,
del claustre bizantí no en queda res;
caigueren les imatges d’alabastre
i s’apagà sa llàntia, com un astre
que en Canigó no s’encendrà mai més.

Com dos gegants d’una legió sagrada
sols encara hi ha drets dos campanars:
són los monjos darrers de l’encontrada,
que ans de partir, per última vegada,
contemplen l’enderroc de sos altars. 

1834. Sant Martí del Canigó (el Conflent).
dins «Voyages pitoresques et romantiques dans l'ancienne France, II».
Nicolas Chapuy, Thierry Frères.
Les restes de l'església superior, que fou consagrada entre 1014-24.

Són dues formidables sentinelles
que en lo Conflent posà l’eternitat:
semblen garrics los roures al peu d’elles;
les masies del pla semblen ovelles
al peu de llur pastor agegantat.

1834. Sant Martí del Canigó (el Conflent).
dins «Voyages pitoresques...», Nicolas Chapuy, Thierry Frères.
Detall del mal estat de l'interior de la nau de l'església superior, sense sostre ni parets.

Una nit fosca al seu germà parlava
lo de Cuixà: –Doncs, que has perdut la veu?
Alguna hora a ton cant me desvetllava,
i ma veu a la teva entrelligava
cada matí per beneir a Déu.

1834. Sant Martí del Canigó (el Conflent).
dins «Voyages pitoresques...», Nicolas Chapuy, Thierry Frères.
Detall de les columnes i capitells romànics que restaven després de més d'un segle d'exclaustració.

–Campanes ja no tinc –li responia
lo ferreny campanar de Sant Martí–.
Oh!, qui pogués tornar-me-les un dia!
Per tocar a morts pels monjos les voldria;
per tocar a morts pels monjos i per mi.

1834. Sant Martí del Canigó (el Conflent).
dins «Voyages pitoresques...», Louis Hague, William Day.
Un gravat preciós que oferia el cenobi a la pujada del pelegrí, al costat dels espadats del Pirineu.

Que tristos, ai, que tristos me deixaren!
Tota una tarda los vegí plorar;
set vegades per veure’m se giraren;
jo aguaito fa cent anys per on baixaren:
tu, que vius més avall, no els veus tornar?

1834. Sant Martí del Canigó (el Conflent).
dins «Voyages pitoresques...», Louis Hague, William Day.
Al 1035, Guifré II de Cerdanya, el comte fundador s'hi retirà a seguir la vida monàstica i hi visqué fins a la seua mort al 1050.

–No! Pel camí de Codalet i Prada
sols minaires obiro i llauradors:
diu que torna a son arbre la niuada,
mes, ai!, la que deixà nostra brancada
no hi cantarà mai més dolços amors.

1834. Sant Martí del Canigó (el Conflent).
dins «Voyages pitoresques...», Louis Hague, William Day.
Una visió idíl·lica amb el pastor i el rabadà asseguts al prat mentre les ovelles pasturen.

Mai més! Mai més! Ells jauen sota terra;
nosaltres damunt seu anam caient:
lo segle que ens deu tant, ara ens aterra,
en son oblit nostra grandor enterra
i ossos i glòries i records se’ns ven.

1834. Sant Martí del Canigó (el Conflent).
dins «Voyages pitoresques...», Louis Villeneuve, Thierry Frères.
Per entre les runes de la primitiva església romànica s'observa el ferreny campanar.

–Ai!, ell ventà les cendres venerables
del comte de Rià, mon fundador;
convertí mes capelles en estables,
i desniats los àngels pels diables
en eixos cims ploraren de tristor.

1834. Sant Martí del Canigó (el Conflent).
dins «Voyages pitoresques...», Louis Villeneuve, Thierry Frères.
Detall dels capitells de l'església inferior, entre altres restes esbarriades per terra. 

I jo plorava amb ells i encara ploro,
mes, ai!, sens esperança de conhort,
puix tot se’n va, i no torna lo que enyoro,
i de pressa, de pressa, jo m’esfloro,
rusc on l’abell murmuriós s’és mort.

1834. Sant Martí del Canigó (el Conflent).
dins «Voyages pitoresques...», Louis Villeneuve, Thierry Frères.
El sostre esfondrat deixava veure'n el campanar.

–Caurem plegats –lo de Cuixà contesta–.
Jo altre cloquer tenia al meu costat:
rival dels puigs, alçava l’ampla testa,
i amb sa sonora veu, dolça o feresta,
estrafeia el clarí o la tempestat.

1834. Sant Martí del Canigó (el Conflent).
dins «Voyages pitoresques...», Louis Villeneuve, Thierry Frères.
Vista frontal del cenobi benedictí, amb la gran portalada sota el campanar.

Com jo, tenia nou-cents anys de vida,
mes, nou Matusalem, també morí;
com Goliat al rebre la ferida,
caigué tot llarg, i ara a son llit me crida
son insepult cadavre gegantí.

1834. Sant Martí del Canigó (el Conflent).
dins «Voyages pitoresques...», Louis Villeneuve, Thierry Frères.
Esplèndida imatge del campanar i els absis que el pelegrí tenia quan arribava al monestir.

Abans de gaire ma deforme ossada
blanquejarà en la vall de Codalet;
lo front me pesa més, i a la vesprada,
quan visita la lluna l’encontrada,
tota s’estranya de trobar-m’hi dret.

1834. Sant Martí del Canigó (el Conflent).
dins «Voyages pitoresques...», Louis Villeneuve, Thierry Frères.
Detall dels absis i el campanar.

Vaig a ajaure’m també; d’eixes altures
tu baixaràs a reposar amb mi,
i, ai!, qui llaure les nostres sepultures
no sabrà dir a les edats futures
on foren Sant Miquel i Sant Martí.–

1834. Sant Martí del Canigó (el Conflent).
dins «Voyages pitoresques...», Adolphe Bayot, Thierry Frères.
Visió del monestir en el seu entorn pirinenc.

Aixís un vespre els dos cloquers parlaven;
mes, l’endemà al matí, al sortir lo sol,
recomençant los càntics que ells acaben,
los tudons amb l’heurera conversaven,
amb l’estrella del dia el rossinyol.

1834. Sant Martí del Canigó (el Conflent).
dins «Voyages pitoresques...», Adolphe Bayot, Thierry Frères.
Els pelegrins arriben al cenobi, que els rep amb la seua majestuosa torre.

Somrigué la muntanya engallardida
com si estrenàs son verdejant mantell;
mostrà’s com núvia de joiells guarnida
i de ses mil congestes la florida
blanca esbandí com taronger novell.

Lo que un segle bastí l’altre ho aterra,
mes resta sempre el monument de Déu;
i la tempesta, el torb, l’odi i la guerra
al Canigó no el tiraran a terra,
no esbrancaran l’altívol Pirineu.

[490] Vistes catalanes del Sis-cents