[701] Priorat, terra de llicorella

1968.  Ulldemolins, el Priorat.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«Ens movem per un terreny ondulat, però amb una ondulació que sembla viva, com si respirés. Els tossals tenen una rodonesa inflada, i fins i tot diríeu que els han aplicat llevat i ara fan la puja...»

1968.  Ulldemolins, el Priorat.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
Afegeix l'escriptor lleidatà en arribant al Priorat: «...ja s'insinuen la vinya i la llicorella. La terra grisa, amb un xic de rugositat detonant, exclusiva, on no creixeria gran cosa més, permet de fer uns vins de molt de grau, orgull de la terra».

1968.  Ulldemolins, el Priorat.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«Aquesta terra és la llicorella. La similitud amb la pell aspra i reticulada d'un paquiderm o potser d'un monstre prediluvià és evident... Ens hem de descobrir davant la tenacitat dels homes que han afaiçonat aquests terrenys penjats, que, on han pogut, ni que fos mínimament, aprofitar tres-cents metres de terra hi han plantat vinya i han esperat la resta del cel...»

1968.  Ulldemolins, el Priorat.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«Ni casa ni cabana, un pi ara i adés, un matoll carrascós i una argelaga trenquen la grisa, inflada presència del llom de llicorella... que al Priorat anomenen llacorella... prové del celta likka: pedra».

1968. Margalef, el Priorat.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
Un curiós balcó de la casa a la roca. «La pedra, la geologia pesant, campa com vol en aquesta comarca retorta i accidentada».

1968.  Margalef, el Priorat.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
El topònim d'origen àrab voldria dir prat de Khalef. «Els noms àrabs són abundosos al Priorat, on els moros s'establiren, i que fou un dels darrers reductes d'on pogueren ésser expel·lits».

1968.  Margalef, el Priorat.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«D'un moment a l'altre ens fa l'efecte que el lleó de la font farà una bufadeta, l'aixeta s'estirarà com un espanta-sogres i la velleta rebrà un esglai». Aquelles padrines d'abans, sempre de negre, desdentegades, mocador al cap, negre també, amb unes sabatotes aborrellades que tan servien per anar a la font com a l'hort. Quan érem petits ens semblava que tenien almenys cent cinquanta anys... Sentencia el narrador: «Les fonts s'acabaran, com s'estan acabant els abeuradors, substituïts per les estacions de gasolina».

...

1968.  Margalef, el Priorat.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«Margalef és un poble amb molta perdra, situat vora uns cingles de tradició pietosa, damunt del riu Montsant, en el congost entre el Montsant i la Serra de la Llena. Aquests rius, el Montsant i el Siurana, són deliciosos, muntanyencs, atorrentats a estones, i descorren majorment damunt llits pedregosos que formen peixeres monumentals, atès el volem del corrent».

1968.  Margalef, el Priorat.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«La pollegana, o arada de forcat, molt simple, és emprada per al conreu de superfícies on no calgui una llaurada profunda... El pagès ha arribat en un extrem del solquet i gira la rella. La mula, pèl lluent, bona pota, resignadament ha fet el tomb; el pagès ara aferma la rella per recomençar. La terra és grisa, i el sol arrenca una somorta lluentor als terrossos, on s'aplanen les arrels de l'herba, capgirades i exposades al seu gran enemic assecador».

1968.  Margalef, el Priorat.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
Detall de la comunió entre llaurador i animal: «Mula i home s'entenen amb pocs mots. Abans de sortir de casa, l'home ha fet el gotet d'aiguardent i la mula ha rosegat un grapat de garrofes». I afegeix: «El pagès sol ésser un home que es cuida molt els lloms... Per això es faixen, s'han faixat sempre. Però és molt freqüent, al camp, que, a més a més, hom completi aquest cinyell amb l'escalforeta d'uns calçotets empelfats, de trinxa alta...»

1968.  Siurana, el Priorat.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
Segons Coromines, derivat d'un VILLA SEVERIANA, del nom propi SEVERUS. Per tant, de correcta grafia amb s- inicial, enlloc de la ultracorrecció Ciurana. Josep Carner dedicà 
un sonet a l'aspra i ardida vila:

Allà dalt és Siurana, aspra i ardida,

ben arrapada a la salvatge altura,

coronada d'espais, d'abims cenyida,

tota daurada i negra de vellura. 

Dels carrerons sota la volta dura,

l'aire té una quietud esfereïda:

sols enllà, vora el cingle, una exquisida

prada es va alçant vers l'esglesieta obscura.

Des de Siurana es veuen soledats;

ella és una impassible sobirana,

dominant els voltors i els espadats.

I prega i jura, i amenaça a estones;

i només pot finar l'aspra Siurana

desfeta en rocs per carregar les fones.

1968.  Siurana, el Priorat.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
 «El romànic del temple, que té una bella filigrana en relleu al timpà, és d'una sobrietat i una contundència abastadores al primer cop d'ull. I el petit cementiri... té tota la netedat i discreció que demanen els indrets pietosos, on l'amor o la mort fan estada...»

1968.  Cornudella, el Priorat.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«...és possiblement el poble més representatiu dels que s'arrengleren al peu del Montsant pel cantó meridional... i Cornudella conserva, marcida, una elegància antiga, de sòlida tradició, de senyoriu i estabilitat».

1968.  Cornudella, el Priorat.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
Les torres bessones de l'església marquen la silueta de la vila. En primer terme, un tros d'ametllers, amb un muntet de fem preparat, que «amoixarà l'aspror de la terra».

1968.  La Vilella Baixa, el Priorat.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
«Qui no sàpiga copsar la bellesa aspra, sana, primitiva, d'aquest paisatge alhora humà i tel·lúric, no cal que s'entretingui més a mirar».

1968.  La Vilella Baixa, el Priorat.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
Les feixes de conreu s'esgraonen al peu d'una estridència del Montsant. La majestuositat de la roca no pogué atemorir la perseverança pagesa, que convertí les roques en pedres per construir-ne les espones i marges.

1968.  La Vilella Baixa, el Priorat.
«Catalunya Visió 4», Vallverdú/ Sirera.
Més per avall, el terreny s'ondula. Ja no calen espones. Però la vinya i l'ametller tenen sempre una cosa per compartir: l'espera pacient de l'aigua de la pluja. 

Cliqueu també:
[696] Cartoixa d'Scala Dei, més