 |
| 2014. Via romana d'Àger. Sembla que fou construïda entre els segles II i III dC. És probable que la via, pujant de Lleida, es dirigís cap a la ciutat romana d'Aeso (Isona) a la Conca de Tremp pel coll d'Ares, al Montsec. El fet de desviar-la de Balaguer cap a Àger testimonia o bé les dificultats de fer-la passar pel congost dels Terradets, o bé la importància del territori rural (ager, en llatí) d'aquesta vall per al proveïment de les ciutats romanes del pla ilergeta. |
 |
| 2014. Via romana d'Àger. Sempre amb el Montsec guardant-nos l'esquena, baixem del poble cap a la vall del riu Fred, i al costat dels antics rentadors, el creuem pel Pont del Rossell. Fa caloreta, sobretot per l'hora tardana, cap a quarts de tres de la tarda, tot i que encara no fa aquell sol justicier de juliol. |
 |
| 2014. Via romana d'Àger. La vista secular més habitual d'Àger és la que hi ha des de la via romana, després camí medieval fins al Port d'Àger, antigament anomenat del Cap de la Creu. A la silueta del castell i col·legiata només hi falta l'espectacular i gruixuda torre rodona, d'uns 8-10 m de diàmetre i uns 20 d'alçada, al flanc sud-oest de la fortificació, que n'era un dels elements més destacats i intimidadors. El nostre guia en funcions de guàrdia urbà ens assenyala el començament del tram conservat, en què cal tombar del camí cap a la dreta. |
 |
| 2014. Via romana d'Àger. Trepitjar per un camí de gairebé 2000 anys d'antiguitat, segle amunt segle avall, fa aquella sensació de pessigolles a dins l'esperit. No sé si gaires legions, per sí que hi passaren destacaments de soldats romans amb els centurions al davant, vianants diversos, lliberts i esclaus, cavalls, quàdrigues i sobretot molts carros de càrrega, amb els soferts bous o mules, estirant com a bèsties, sigui pròpiament dit. La via empedrada facilitava la rapidesa de les comunicacions: salvant les distàncies, era com una bona carretera asfaltada actual, en comparació amb els camins polsegosos o enfangats. |
 |
| 2014. Via romana d'Àger. N'hi ha trams perfectament conservats, on s'observen les dos roderes de pedres planes, que indicaven la trilla que seguien els carros i que feia més fàcil el trànsit. |
 |
| 2014. Via romana d'Àger. La pujada d'aquest anomenat antic camí de Balaguer és realment costeruda, i dreta, sense entretindre's a fer esses per assuaujar l'ascens. Feta en descens, ja calia que els carruatges portessin bons frens! En alguns moments, s'hi observen cavallons de pedra per desguassar l'aigua, per evitar que baixés acanalada per la via i la malmetés. |
 |
| 2014. Via romana d'Àger. Comencem a agafar ja certa alçada, per guanyar els tres-cents metres des del fons de la vall fins al cap del port. |
 |
| 2014. Via romana d'Àger. La sorpresa negativa de la jornada: l'accelerada destrucció d'alguns trams. Com és possible? Em diuen que és habitual que hi baixin bicis o fins i tot motos trialeres. No els vull cap mal, però tant de bo punxessin tres vegades cada vegada que escarneixen per a la seua minsa diversió individual (que podrien trobar en molts altres llocs, i si almenys la fessin pujant, covards!) aquest monument de la nostra història col·lectiva. |
 |
| 2014. Via romana d'Àger. A la part ja més de dalt, la via passa a tocar de la carretera. O més ben dit, la carretera ha estat feta a tocar de l'antiga via. En algun punt concret, la malmetició és irreversible. No ho retrato perquè fa mal de cor. Que se sàpiga, no hi ha cap enginyer, directiu de l'empresa constructora, funcionari d'obres públiques o polític responsable de l'obra a la presó... encara. |
 |
| 2014. Via romana d'Àger. Ja som al Cap de la Creu, al cap del Port d'Àger, al camí vell de Balaguer. La colla del CEB que ha pujat pel camí bimil·lenari ens fem la foto de record, amb el majestuós Montsec d'Ares com a marc de fons. |
 |
| 2014. Via romana d'Àger. Ni amb una panoràmica és possible captar la forta impressió de la muralla del Montsec (cliqueu-hi damunt). |
 |
| 2014. Via romana d'Àger. Un quadre de la ruta del CEB d'aquest diumenge de Rams. Del tot del tot recomanable tant per l'excursionisme, com per la geografia, la història i l'art. Perquè, com ja deien fa cents d'anys: qui oblida lo passat, oblida a si mateix. |
