Seguidors

20140422

[698] Pels dominis de frontera d'Arnau Mir de Tost (ii)

2014. Col·legiata o Canònica de Sant Pere d'Àger.
El castell medieval i la Col·legiata: el domini militar i religiós compartien la part més alta de l'antiga vila fortificada. Quan això passava, tremoleu gent! L'església només mostra un absis central, des de la cripta fins dalt, però no absidioles laterals: formava part d'una fortificació.  Actualment ja tot bastant restaurat, des dels altaveus de dalt la torre, s'escolten els pregons municipals.
2014. Col·legiata o Canònica de Sant Pere d'Àger.
Tornem a travessar el riu Fred del Pui, al costat dels vells rentadors, per un pas que deu tindre més de mil anys i que encara conserva l'aroma dels segles pretèrits. El riuet travessarà tota la vall cap a l'est, fins a la Pallaresa. Les torres de l'antiga muralla ens donen la benvinguda a l'antiga vila closa.
2014. Col·legiata o Canònica de Sant Pere d'Àger.
Per entre els carrerons de l'antiga vila emmurallada, la torre del campanar es fa present a cada racó. Arnau Mir de Tost va conquerir definitivament el castell als sarraïns al 1048, cent anys abans de la conquesta de Lleida, i uns cinquanta abans de la de Balaguer, i en féu la seua residència, i la volgué senyorial i poderosa, com a missatge a moros i cristians, que ell havia arribat per quedar-s'hi. Les disputes entre els comtats de Ribagorça, Pallars, Urgell i Barcelona, afavoriren el seu joc d'aliances i aconseguí, per mitjà de la guerra i dels pactes, la creació del seu estat independent: el vescomtat d'Àger.
2014. Col·legiata o Canònica de Sant Pere d'Àger.
Un guia de luxe per a la colla d'avui de CEB: el doctor Francesc Fité. Tot són detalls històrics i artístics, però explicats amb aquell do del mestre que es fa entendre. L'escoltem una hora llarga embadalits i ens imaginem passejant entre monjos, dames i cavallers.
2014. Col·legiata o Canònica de Sant Pere d'Àger.
Els escuts d'Urgell, escacs amb senyera reial catalana; dels Cabrera, hereus del comtat d'Urgell, amb una cabra, és clar; i les claus de cel, símbol de Sant Pere, a qui és dedicada l'església, perquè és ell qui n'obre les portes als guerrers conqueridors, servents de Déu, com el mateix Arnau Mir de Tost.
2014. Col·legiata o Canònica de Sant Pere d'Àger.
El claustre del segle XIV, una de les joies de la canònica, iniciat per Pere I d'Urgell, i acabat al segle XVI amb arcs tan sols a dos dels costats. Però amb solució de doble porxada, tot abuidant els contraforts interiors i proporcionant-li un aire esplèndid d'esveltesa i lleugeresa. Freqüentat tant pels monjos de la canònica com per les donzelles del castell senyorial, el perill de relaxació de costums en un entorn tan bucòlic fou real, amb la intervenció al segle XIII de l'abat de Santes Creus per reformar el centre.
2014. Col·legiata o Canònica de Sant Pere d'Àger.
La primitiva església de tres estretes naus convertida en cripta de la majestuosa església romànica aixecada al seu damunt. Només hi resten tres capitells irregulars originals. Arnau Mir de Tost féu pelegrinatge a Sant Jaume i a Terra Santa, i en portà relíquies per a veneració de residents i passavolants. Aconseguida la independència jurídica amb el vescomtat, intentà també la independència religiosa i aconseguí despendre la col·legiata del poder del bisbe de la Seu d'Urgell, amb diverses butlles dels Papes de Roma, que també visità. Probablement hi viatjava amb carros carregats d'arquetes d'or, recollides dels tributs de les taifes sarraïnes veïnes, que tremolaven de veure els aguerrits cristians ja assentats al sud del Montsec.
2014. Col·legiata o Canònica de Sant Pere d'Àger.
Damunt l'arc d'entrada a la cripta, una escalinata donava pas a la nau central per una galilea (l'atri o pòrtic de l'església). Encara una altra elevació cap al cel, doncs, feia més gegantina si pot ser l'alta nau de volta de canó, avui protegida sota teulada en una molt sòbria restauració de l'arquitecte Melitó Camprobí. Unes majestuoses columnes romàniques, avui desaparegudes, sostenien la volta. Només podem contemplar les més primes que formaven l'absis. Sembla que el conjunt estava dissenyat per aixecar dos campanars, però només se n'arribà a fer un, tal com el coneixem restaurat.
2014. Col·legiata o Canònica de Sant Pere d'Àger.
L'ús de l'església i de tot el conjunt com a caserna militar i hospital, especialment durant la primera guerra carlina, en malmeté nombrosos elements. Del palau vescomtal no n'ha quedat més que els fonaments en el seu emplaçament a tocar de l'església. Bàsicament, es tractava d'una àmplia sala noble damunt aquests arcs, en la qual s'hi desenvolupaven els actes principals de la vida vescomtal: recepció d'ambaixadors, reunions i pactes, judicis, banquets, segurament al voltant d'una enorme llar de foc, catifes de pell i el setial on s'assegueren Arnau Mir i successors. 
2014. Col·legiata o Canònica de Sant Pere d'Àger.
El glamour de la cort d'Arnau Mir de Tost ens el testimonien les peces de cristall de roca del joc d'escacs conservat que li pertangueren al nostre guerrer i senyor feudal: procedents d'Egipte, segurament com a pagament de les pàries que els sarraïns del pla de Lleida li tributaven. Dinou peces són al Museu Diocesà de Lleida i la resta en un museu a Kuwait.
2014. Col·legiata o Canònica de Sant Pere d'Àger.
La sala capitular, a l'altre angle del claustre, és la part més renaixentista del conjunt, a càrrec d'un abat de la família dels Heredia, bons humanistes. La jurisdicció del vescomtat havia passat des del 1412 a mans de l'arquebisbat de Tarragona, com a regal de Ferran I d'Antequera al bisbe de Lleida i arquebisbe de Tarragona, Pere Sagarriga i de Pau, pel seu confús vot en el referèndum de Casp. La traïció als Urgell, ben bé valia el vescomtat d'Àger!
2014. Col·legiata o Canònica de Sant Pere d'Àger.
Els antics murs exteriors, reforçats pels carlins, que instal·laren al castell un dels principals hospitals durant la primera guerra carlina, entre 1833-37. L'alçada i ventilació de la vila afavorien l'escassa profilaxi de les instal·lacions. La sala capitular n'era la sala d'intervencions.
2014. Col·legiata o Canònica de Sant Pere d'Àger.
La perfecta volta de canó, original del segle XI. A sobre hi hagué la sala noble del palau senyorial. Alguns estudiosos situen les bases del murs a l'època hispano-romana, quan la vall era una hisenda agrícola (o AGER) sota el comandament d'un castellum. Sembla que la vall mai no fou repoblada amb sarraïns, sinó que aquests només haurien deixat un destacament al castell, que controlava l'efectiu i copiós pagament de tributs a les taifes de Balaguer o Lleida.
2014. Col·legiata o Canònica de Sant Pere d'Àger.
Rere el claustre, les antigues dependències monacals. A terra, s'observen els fonaments de la primitiva torre circular del conjunt, imponent amb els seus 20 m. d'alçada, encara existent a segle XVII durant la Guerra dels Segadors. Les últimes intencions dels restauradors sembla que portaran a refer-ne uns tres metres, per tal de fer-se'n una idea.

Per veure l'antiga vila emmurallada d'Àger amb la torre rodona: