 |
| 1843. Lleida, «Guía del viagero en España» [sic], F. de P. Mellado. Esplèndid gravat de la Seu Vella lleidatana en aquesta guia de viatges espanyola de mitjan segle XIX, que ens considerava part del seu país. La imatge és detalladíssima, amb un soldat espanyolet fent guàrdia a la caserna, llavors ocupada militarment. L'única bandera que presidia el «castell» era la seua. Almenys, darrerament n'hi ha tres. La Porta de les Núvies llavors no tenia escala i anava arran de terra, mentre que els claustres donaven a un nivell inferior. |
 |
| 1843. Lleida, «Guía del viagero en España» [sic], F. de P. Mellado. Notícia dels pobles. De Fraga, en destaca la Maça, «instrumento de madera a modo de martinete... que sirve para clavar guiones o maderas dentro del río y componer el puente siempre que lo necesita». Fins a tal punt era freqüent haver de refer el parts del pont a causa de les riuades del Cinca. De pas per Alcarràs i Butsènit, i finalment Lleida, que no arribava ni a 14.000 habitants. Se'n destaca: «el depósito de aguas, este se construyó de 1780 a 90, y la catedral desde el 60 al 84». Es refereix a la Catedral Noval, construïda durant 24 anys. Sembla que l'educació estava ben assistida, i la beneficència i la maternitat, també. |
 |
| 1843. Lleida, «Guía del viagero en España» [sic], F. de P. Mellado. «...dos paradores de diligencias, y posadas cómodas para el viajero». Referència als quatre setge de la Guerra dels Segadors, que tant danyaren la ciutat. |
 |
| La galera, a banda d'un vaixell, a terra ferma era un carro de quatre rodes, generalment cobert amb una vela sostinguda per arcs de fusta (DCVB), que feia les funcions de càrrega o d'autobús a baix preu, per als qui no podien pagar-se una diligència. |
 |
| 1843. Lleida, «Guía del viagero en España» [sic], F. de P. Mellado. De Lleida per amunt: Bell-lloc, Sidemun (Sidamunt), Mollerussa i Golmés, aleshores aquesta més important que la seua veïna. Després, la venta de les Soques i Bellpui (Bellpuig), que no mereix cap línia, i Vilagrassa (6 habitants!) i Tàrrega, al costat del Ondara, anomenat «riachuelo Cervera», població ben cuidada: «Las calles son rectas, empedradas, y la mayor parte anchas y el caserío regular...» |
 |
| 1843. Lleida, «Guía del viagero en España» [sic], F. de P. Mellado. Arribant a Cervera, després de la venta de Roquetes i la Cugullada, nom inconvenient i modernament adaptat en Curullada. A Cervera, però, «algunas de sus calles están bien empedradas, pero hay otras muy pendientes y trabajosas...» de pujar, s'entén. La ruta de la vella via romana per la Panadella i futura N-II continua cap a Vergós, Hostalets, Panadella, Porquerisses, Santa Maria i Jorba fins a Igualada, «una de las principales poblaciones industriosas y mercantiles en Cataluña, y en ella se disfruta de agradable sociedad por el fino trato y buenos modales que caracterizan a sus habitantes...» És a dir, que hi havia pela llarga! |
 |
1843. Lleida, «Guía del viagero en España» [sic], F. de P. Mellado.
Detall del campanar de la Seu Vella, amb la bandera del nostre estimat país veí onejant-hi als peus.
|
 |
| 1843. Lleida, «Guía del viagero en España» [sic], F. de P. Mellado.
Detall dels absis menors i de la Porta de les Núvies, al creuer que actualment de la banda de ciutat, ha quedat en desnivell amb la costa que puja des del peu dels arcs del claustre i, per això, tant aquesta porta com la dels Fillols tenen un bon tram d'escales.
|
