Seguidors

20140124

[586] El Rosselló del segle XVII

1660 ca. Cotlliure, el Rosselló (ICC).
Gravat del Cavaller de Beaulieu.

Una preciosa vista de la vila de la Costa Vermella nord-catalana.
1660 ca. Cotlliure, el Rosselló (ICC).
Gravat del Cavaller de Beaulieu.

 La vila alta (A) i l'Església (H) i la porta d'accés (E) al Castell (B), amb la torre de l'homenatge quadrada a l'angle (C), protegida per una bateria (D) per un petit baluard damunt del mar. A la dreta, cap al nord, el camí de Perpinyà. A l'esquerra, la porta de Sant Elm (F) i un barri enrunat (I), segurament pels efectes de la Guerra dels Segadors, amb el convent (K) una mica més enllà.
1660 ca. Cotlliure, el Rosselló.
Gravat del Cavaller de Beaulieu.

Al costat del famós i fotografiat fanal o far, la icona turística de la vila actual, el fort de Santa Teresa (M) protegia l'entrada a la badia.
1660 ca. Cotlliure, el Rosselló.
Gravat del Cavaller de Beaulieu.

Ben enturonat el Castell de Sant Elm (L), amb perspectiva sobre el mar, i més enllà la Torre de la Masona, amb foc al terrat, per avisar de torre en torre fins a Perpinyà dels atacs per mitjà d'aquestes fogueres.
1660 ca. Elna, el Rosselló.
Gravat del Cavaller de Beaulieu.

Plànol de la ciutat catalana, antiga seu episcopal.
1660 ca. Elna, el Rosselló.
Gravat del Cavaller de Beaulieu.

El castell (D) fortificat dalt del turó, amb l'església (E) al punt més alt, i un parell de portes (B,C). La Tec s'escola als peus de l'esbalç de més de 60 m.
1660 ca. Elna, el Rosselló.
Gravat del Cavaller de Beaulieu.

A la vila baixa (F), un parell de portes més, la de Canet (H) i la de Cotlliure (G), cap al sud. Un parell de molins als afores, al costat del riu Sec, poc abans de desguassar a la Tec.
1660 ca. Elna, el Rosselló.
Gravat del Cavaller de Beaulieu.

La presència de molins ens fa avinent la riquesa cerealística de la plana rossellonesa en aquells segles.
1660 ca. Elna, el Rosselló.
Gravat del Cavaller de Beaulieu.

Les principals viles catalanes de les comarques del nord, dibuixades per Perell i gravades per Beaulieu.
1660 ca. Elna, el Rosselló.
Gravat del Cavaller de Beaulieu.

El corregiment de Cotlliure, al nord de Catalunya.
1660 ca. Cotlliure, el Rosselló.
Gravat del Cavaller de Beaulieu.

De l'Albera fins a Cotlliure, amb tota la Costa Vermella i la vila de Cervera.
1660 ca. Cotlliure, el Rosselló.
Gravat del Cavaller de Beaulieu.

Els ports naturals d'aquesta costa eren un bon refugi per als vaixells, sobretot amb el fort de Sant Elm dalt de tot, i el de Cotlliure tancant la seua estreta badia.
1660 ca. Elna, el Rosselló.
Gravat del Cavaller de Beaulieu.

Des d'Elna i la desembocadura de la Tec fins a Perpinyà, ben dibuixada amb la ciutadella de l'antic palau dels Reis de Mallorca, i la desmbocadura de la Tet. Destaca l'Estany de Canet o Sant Nazari, encara actualment existent.