Seguidors

20140103

[554] Pallars Sobirà, paisatges de pissarra

1968. La Pobla de Segur, el Pallars Jussà.
«Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera.
La Pobla de Segur, la porta dels dos Pallars, on es troben el Flamisell la Noguera Pallaresa.
1968. La Pobla de Segur, el Pallars Jussà.
«Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera.
Les característiques formacions dels Collegats a l'horitzó: a punt per passar al Pallars Nord, el de dalt, el Sobirà. En primer terme, el pont sobre el Flamisell. Diu la dita, jugant amb les paraules: no sap segur si és de la Pobla, o de la Pobla de segur (Segur).
1968. L'Estany Tort, el Pallars Jussà.
«Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera.
Amb blanc i negre i tot, la bellesa traspua per cada cantonada de la imatge. La Vall Fosca, aïllada de les valls veïnes, ha quedat inclosa dins del Pallars Jussà, ja que el Flamisell és la seua sortida natural.
1968. Gerri de la Sal, el Pallars Sobirà.
«Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera.
Noguera Pallaresa amunt, passats els Collegats, arribem a les salines de Gerri: «en plena muntanya unes deus d'aigua salada permeten de distribuir el líquid en terrasses, arran de riu, i dessecar-ne la sal».
1968. Gerri de la Sal, el Pallars Sobirà.
«Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera.
Detall de les salines.
1968. Gerri de la Sal, el Pallars Sobirà.
«Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera.
Detall del poble amb Arboló al fons.
1968. Rialb, el Pallars Sobirà.
«Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera.
«On comença l'expansió turística del Pirineu del Pallars. Les monstruoses construccions hoteleres...» Llàstima que s'acabés confonent (i encara avui) turisme amb especulació urbanística.
1968. Rialp, el Pallars Sobirà.
«Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera.
Detall de Rialp. 
1968. Sant Maurici, el Pallars Sobirà.
«Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera.
L'encant dels Encantats, quan encara s'hi podia fer acampada.
1968. Escaló, el Pallars Sobirà.
«Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera.
El pont d'Escaló sobre la Noguera, síntesi de bellesa i funcionalitat.
1968. Borén, el Pallars Sobirà.
«Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera.
La portalada romànica de Borén, a la Vall d'Isil, la bellesa de la simplicitat.
1968. Borén, el Pallars Sobirà.
«Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera.
Diu l'escriptor lleidatà: «menjada pel temps, maldestrament i a mitges restaurada, tot en ella és pobre, noblement pobre. Res de figures, tal sols elements decoratius, les estrelletes en cercle, possiblement l'únic motiu que coneixia el picapedrer».
1968. La Bonaigua, el Pallars Sobirà.
«Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera.
Les Maleïdes des de la Bonaigua: «asseguem-nos una estona i callem, deixem vagar la mirada per tota aquesta exultant geologia, que ens crea una nova sensibilitat, allunyada de l'acostumada immediatesa».
1968. Llessui, el Pallars Sobirà.
«Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera.
L'època prejuràssica de l'esquí pirinenc: Llessui fou la segona estació del Pirineu occidental, després de Vaquèira.
1968. Llessui, el Pallars Sobirà.
«Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera.
Detall del poble, amb les pistes, ben blanques, al fons.
1968. Sant Maurici el Pallars Sobirà.
«Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera.
Agulla i llac d'Amitges, encara parcialment glaçat.
1968. Espot, el Pallars Sobirà.
«Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera.
Una fotografia històrica de Sirera: Superespot, al peu de la Pala de Leixa, la tercera estació d'esquí del Pirineu occidental a punt de ser inaugurada.
1968. Vall Ferrera, el Pallars Sobirà.
«Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera.
L'Alt Pirineu, gairebé al límit septentrional del Pallars.
1968. Vall Ferrera, el Pallars Sobirà.
«Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera.
L'Alt Pirineu, gairebé al límit septentrional del Pallars.
1968. Montgarri, la Vall d'Aran.
«Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera.
Els començaments de la Noguera Pallaresa.
1968. Montgarri, la Vall d'Aran.
«Catalunya Visió 2», Vallverdú/ Sirera.
«Cal que us hi acosteu amb reverència de caminant, que passeu el pontarró de troncs i fang i truqueu al portal, com feien els homes dels segles pretèrits... El conjunt està pensat per bastar-se plenament en èpoques d'hivernada: la gran borda de fenc a l'esquerra, la llenya que comença a apilar-se al repeu del campanar, el rebost ben ple de formatge i prc salat. La rialla del sol no hi serà sempre. I cal viure tothora».