Seguidors

20131107

[496] Entre Catalunya i Aragó, 1585

1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II, en 1585, a Zaragoza, Barcelona y Valencia, escrita por Henrique Cock, notario apostólico y archero de la guardia del Cuerpo Real, y publicada de real orden», edició d'Alfredo Morel-Fatio i Antonio Rodríguez Villa, Madrid, 1876.
Deixant Alfarràs, cap a Albelda: «Está esta villeta sepultada entre unas peñas cuasi y tiene un castillo ya cuasi derruido al poniente». I per Tamarit fins a Montsó, on hi hagué celebració de Corts.
1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II... escrita por Henrique Cock...»
Després de les Corts, la comitiva parteix de Montsó en direcció sud, cap a Binacet i Vallcarca: «És Vinaset un pueblo de cien casas... tiene el campo abondante de pan, vino, miel y aceite, labradores muy rudes y mut ricos...» Se'n critica la vida frugal i austera, senyal que no coneixen com són les nostres latituds i com la terra era aspra i traïdora... abans dels regs.
1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II... escrita por Henrique Cock...»
Riu Cinca avall, per la marge esquerra, per Bellver de Cinca, Xalamera i Ossó de Cinca: «lugar de treinta casas, puesto de la misma manera que Belver, en un colladillo...» D'allí cap a Saidí, «pueblo de cien vecinos rudes, puesto en una peña encima de Çinca, el cual pasa por raíz de dicha peña»...
1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II... escrita por Henrique Cock...»
I fins a Fraga, Vallmanya, «un pueblezuelo todo caído, en el principado de Cataluña», i Alcarràs, «villeta que está en el camino real de Lérida».
1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II... escrita por Henrique Cock...»
És Alcarràs «villeta de ochenta vecinos», explotada pel seu senyor feudal, de manera que «dan muchas veces ocasion que sus vasallos, puestos en mucha pobreza, se aparejan por asaltar en los caminos, y desto sale que hany tantos bandoleros en estos reinos, que se juntan y llevan todos los dineros que pueden»... Amb el rei Felip II, es dirigeixen cap a Mequinensa per Seròs: «la tierra es muy buena y fertil de todas cosas».
1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II... escrita por Henrique Cock...»
Per travessar el Segre, s'atansen fins a Lleida: «Venimos a Lerida para pasar à Segre por la puente, el cual aunque por algunas partes se pasase por el vado, paresçiónos muy mal de ponernos en peligro», cosa que demostra l'aiguat que hi baixava. Passat el pont lleidatà, cap a Albatarri (Albatàrrec), Sudanell, Sarroca i Llardecans.
1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II... escrita por Henrique Cock...»
Llardecans: «el pueblo es de çincuenta vecinos, y está en alto, y tiene dos o tres balsas de que los vecinos beben juntamente con sus asnos». I Garrigues avall cap a Tortosa, per entre serres plenes de pins i bandolers.
1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II... escrita por Henrique Cock...»
A Flix cal travessar l'Ebre per la barca: «tiene doscientos vecinos, muy buenas casa, el campo muy fértil...» A Ascó troben molt pocs «cristianos viejos... que los más son de la fe de Mahoma convertidos á la fe», majorment vegetarians, ja que no mengen tocino.


20131106

[495] ...fins a dalt de la Serra del Montsià


2013. Serra del Montsià.
Seguint les marques blanques de la ruta de les fonts i dels cocós, la primera ascensió per guanyar alçada ens porta per un senderol a tocar d'espones i aulivers, i per entremig de garrigars i carrasques.
2013. Serra del Montsià.
Lo margalló ens acompanyarà tothora en aquesta ascensió a la Foradada i Serra del Montsià, molt ben senyalitzada i amb diferents rutes alternatives, però sempre amb unes impressionants vistes aèries del Delta. Hem escollit la ruta més perimetral, la de les fonts i cocós. Us la recomanem!
 
2013. Serra del Montsià.
La Foradada, a l'esquerra, a la punta de la Serra del Montsià. Anem agafant perspectiva sobre lo Delta. Mentre anem cap amunt, no podem deixar de mirar per avall!
2013. Serra del Montsià.
L'ascensió de l'inici d'aquesta ruta és preciosa tant per la terra...
2013. Serra del Montsià.
...com per les vistes de la Banya, del Trabucador, del Delta sencer.
2013. Serra del Montsià.
La ratlla arbrada marca el darrer tram de l'Ebre pel seu delta.

2013. Serra del Montsià.
L'esplèndida vista des del cocó del Victòrio. A les Garrigues, d'això en diem un «anjup» (aljub), i si no té sostre, llavors en diem «cadolles».
2013. Serra del Montsià.
La vegetació mediterrània: el bosc d'alzines, les carrasques d'aglans, les moixeres amb els fruits granatosos, l'espígol o lavanda...

2013. Serra del Montsià.
...sense oblidar-nos del romer o romaní (rosmarinus). Deixem el Delta al darrere i comencem a encarar-nos terra endins.
2013. Serra del Montsià.
Des dels Quatre Mollons, vistes de Tortosa i d'Amposta.
2013. Serra del Montsià.
Arribem a la Bassa de la Galla, i la nostra ruta s'afegeix al GR 92 que puja d'Amposta, i ens dirigim cap a la Font del Burgar per sota la Lloma de Burgar.
2013. Serra del Montsià.
Un cop a la font, amunt en direcció al Mas de Mata-redona per entremig d'un esplèndid bosc d'alzines.
2013. Serra del Montsià.
De Mata-redona estant, la Foradada és allà mateix. Tot just abans d'arribar-hi, el trencant del GR 92 cap a Ulldecona, que seguirem fins al Mas del Comú. Allà el deixarem per pujar a la Torreta del Montsià, el punt més alt de la serra (765 m).
2013. Serra del Montsià.
L'altra opció és pujar fins a la Foradada, i des d'allà trescar per la cresta de la serra, en una ruta espectacular, tant per la cresta en si mateixa com per les vistes.
2013. Serra del Montsià.
Vista des de dalt de la cresta, en direcció a la Trencada i la Tenda (730 m), tot just abans del Coll de la Font del Teix i de la Torreta del Montsià.
2013. Serra del Montsià.
Una cresta realment espectacular, que cal fer sempre amb precaució.

2013. La Foradada i la Serra del Montsià.
L'altra banda de la Serra, amb el corredor que porta fins a Ulldecona, i els Ports al darrere.
2013. La Foradada i la Serra del Montsià.
La Foradada des de la cresta, i els darrers meandres de l'Ebre. Des d'ací, la vista d'ocell és perfecta sobre els dominis dels camps d'arròs, que ara a la tardor ja només són rostolls. 
2013. La Foradada i la Serra del Montsià.
Tornem per la cresta cap a la Foradada, que per si mateixa ja justifica una pujada.
2013. La Foradada i la Serra del Montsià.
En descendir pel PR 83 (groc i blanc), ens trobem  l'estel de la llibertat sobre la Moleta de Fredes, i uns arbocers amb cireretes de pastor o arboços que van madurant.
2013. La Foradada i la Serra del Montsià.
Retornem a la terra baixa de la muntanya, domini de l'auliver centenari i del garrofer.