[470] Lleida aèria, 1963 (detalls)

1963. Lleida, vista aèria (ICC).
El cap de la Rambla d'Aragó, amb el vell edifici de la Presó de Lleida. A la dreta, el palau i jrdins del Bisbe, i l'església de Sant Llorenç; a l'esquerra, els arbres del pati i el claustre del Seminari. De: foto del SACE (Servicios Aéreos Comerciales Españoles).

1963. Lleida, vista aèria (ICC).
L'Avinguda de Catalunya, pujant des de Blondel (a la dreta) fins a la Rambla d'Aragó, encara sense la font. Els cotxes hi pujven per un lateral i no pas pel mig, com avui. La N-II tombava cap al carrer Acadèmia davant del convent i església de Sant Antoni.

1963. Lleida, vista aèria (ICC).
El claustre de l'antic Hospital de Santa Maria davant de la Catedral Nova. A la dreta, l nova banqueta de l'Avinguda de Madrid ja feta. L'últim edifici era el del Banc d'Espanya i l'estació d'autobusos només era un solar descampat.

1963. Lleida, vista aèria (ICC).
L'Església romànica de Sant Martí, encara sense la germana moderna a l'altra banda. Davant, l'edifici avui desnonat de Magisteri, en un Camp de Mart a mig construir. Una mica més avall, Prat de la Riba (llavors General Moles) tampoc estava ple.

1963. Lleida, vista aèria (ICC).
L'estació de ferrocarril i les vies, darrere les quals Lleida s'acabava i començavenles hortes. A l'esquerra, el solitari edifici de La Meta destaca de blanc sobre les vies fosques. Davant l'estació potser ja hi havia l'actual plaça Ramon Beenguer IV. A l'esquerra, la Seu Vella i la llengua de serp encara per urbanitzar i en plena recuperació.

1963. Lleida, vista aèria (ICC).
El pont del ferrocarril i al darrere ni Mercolleida i encara menys la Llotja. Ni tan sols Pardinyes. Al fons, la Mitjana i la presa.

1963. Lleida, vista aèria (ICC).
El Pont Vell de després de la guerra, llavors encara ruta de pas de la N-II. L'edifici del Gobernador Civil ja construït amb la font de la «Plaza el Generalísimo», el dictador espanyol del moment. La banqueta de l'Avinguda del Segre també acabada amb els plataners llavors jovenets, i no fa gaires anys arrancats per malaltia. A Cappont, hi veiem l'entrada dels Camps Elisis, al costa de la carretera vella de Barcelona, i la nova Avinguda de les Garrigues, que feia revoltar la N-II fins als "Condes" vells, a l'altra punta de l'avinguda, amb una corba amplíssima que hi havia.

1963. Lleida, vista aèria (ICC).
A l'altra banda del turó de la Seu, Lleida s'acabava a la via, al fons, i el Passeig de Ronda ja s'entreveia com l'artèria més àmplia d'aquest eixample, que donava a un descampat, sense els dos gratacels que li faran de porta en el futur.

1963. Lleida, vista aèria (ICC).
Més enllà de la via, allà als afores, el barri del Secà de Sant Pere, envoltat de trosso i hortes.

1963. Lleida, vista aèria (ICC).
Darrere l'estació, el vell «recorrido», en un barri de Pardinyes que tot just començava a créixer.

1963. Lleida, vista aèria (ICC).
El vell Canyeret al peu de la Seu Vella sense l'efifici dels Jutjats, l'Església de Sant Joan i la Rambla de Ferran.

[464] La Lleida aèria de 1963

[469] Lleida i la plana fa cent anys

1910. Lleida (ICC).
Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya.
Detall de la ciutat i del Segre, amb tots els camins que portaven a Lleida.

1910. Lleida. 
Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya.
A l'altra banda del riu, el renascut Cappont, amb uns Camps Elisis esplendorosos.

1910. Lleida. 
Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya.
El pont del ferrocarril, amb el camí de Granyena per sota, i que donava a la vella carretera de Barcelona. El Noguerola, encara al descobert des de la Rambla de Ferran, que acabava amb un bloc de cases al davant de la primera estació.

1910. Lleida. 
Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya.
Els Camps Elisis, amb el teatre que hi hagué s'acabaven al costat de la Sèquia de Torres, avui colgada cap als 60-70 sota el Carrer Santa Cecília. L'Avinguda de les Garrigues no tenia cases i Cappont tot just unes quantes davant del riu. La resta, les torres de les hortes.

1910. Lleida. 
Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya.
El Pont Vell i únic durant segles de la capital ilerdenca. La distibució de carrers de la ciutat, també era encara la secular, sota la Seu Vella, llavors ocupada pels militars espanyols. La banqueta del Segre, encara estreta tan amunt com avall del Pont.

1910. Lleida. 
Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya.
La ciutat medieval s'acabava a Sant Martí i a Boters, que havia canviat la muralla per un passeig arbrat.

1910. Lleida. 
Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya.
El camí d'Osca començava on s'acabava la Rambla d'Aragó, i tan sols unes torres hi eren construïdes en aquella zona. Tampoc no s'havia obert el passeig de circumval·lació que uniria Lleida per darrere el turó de la Seu, el futur carrer Prat de la Riba.

1910. Lleida. 
Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya.
S'observen els claustres de l'edifici de la Maternitat pujant la Rambla d'Aragó, i el camí que serà el futur carrer Lluís Companys. La banqueta de Blondel, encara per ampliar. S'hi veu un quadrat envoltat de negre: el claustre de l'Hospital de Santa Maria, que llavors era l'últim carrer que tancava la banqueta. I el secular i llarg eix ciutadà del carrer Major fins a Sant Antoni.

1910. Lleida. 
Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya.
Només la carretera de Barcelona, que pujava fins a l'actual carrer Acadèmia tenia alguns edificis a banda i banda. La resta només eren torres i hortes, regats per un rierol que des de la Mariola. 

1910. Lleida. 
Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya.
A la banda de Cappont, el camí vell d'Albatàrrec i la Sèquia de Torres. 

1910. Lleida. 
Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya.
El molí de la Bordeta, sobre la Sèquia de Fontanet, i les altres torres a les hortes.

1910. Lleida. 
Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya.
La bifurcació de la via en el mateix lloc que avui, amb la línia cap a Manresa i la línia cap a Tarragona. El cementiri de la ciutat, a les anomenades Tres Carreteres, cap a Balaguer, cap a Barcelona, cap a Tarragona. La Sèquia de Fontanet, com encara avui a cel obert, desviant de Granyena cap al molí de la Bordeta.

1910. Lleida. 
Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya.
La via de Tarragona, a tocar del camí vell de Lleida a Artesa de Lleida. 

1910. Lleida. 
Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya.
Totes el retombs de la 4a Sèquia del Canal d'Urgell entre Margalef i els Mangraners, a l'actual rotonda principal de la N-II. Fins als anys 30 no hi haurà el gran sifó d'encreuament amb el Canal Auxiliar, cap a mig camí de Torregrossa.

1910. Lleida. 
Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya.
La Femosa que arriba arbrada fins a trobar les Sèquies de Fontanet i, més avall, la de Torres.

1910. Lleida. 
Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya.
La Femosa arbrada fins al cèlebre Pont del Boc.

1910. Lleida. 
Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya.
El Canal d'Urgell, a la part inferior del plànol, des del Tossal de Pedrós.

1910. Lleida. 
Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya.
I el Canal d'Urgell aquí una mica abans, tot just a Vinatesa, sortint d'Artesa de Lleida (Ermita de Sant Ramon), encara sense el Canal Auxiliar que justament en aquest tram s'ajuntarà en el futur amb el principal.

1910. Lleida. 
Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya.
Vista general de la porció del plànol de la Plana lleidatana.

[458] Entre Butsènit i Montoliu

[468] BCN de Laborde, 1806

1806. BCN. Alexandre Laborde, 
«Voyage pittoresque et historique de l'Espagne» (INHA). 
La panoràmica tradicional des del camí a Montjuïc. Una vista esplèndida d'una ciutat encara tancada dins les muralles medievals, tot just a punt de saltar-les en pocs decennis. 

1806. BCN. A.Laborde, «Voyage pittoresque...»
La muralla del futur Paral·lel, plena d'horts i masos al davant. Cap a mar, la Porta de Sant Bertran, cap al camí de Montjuïc. A mitja muralla, la Porta de Sant Antoni. Per sobre les cases, les torres seculars de la ciutat marcant l'horitzó.

1806. BCN. A.Laborde, «Voyage pittoresque...»
El port de la ciutat, amb el fanal o far, i ple de velers per al gran comerç i de llaguts a vela dels pescadors locals.

1806. BCN. A.Laborde, «Voyage pittoresque...»
Detall del bastió de Sant Bertran, davant les Drassanes, amb tota la muralla de mar fins al bastió de Llevant al fons, llavors ja amb la Ciutadella borbònica espanyola construïda per a l'opressió de la ciutat. A l'esquerra, les dues torres de Santa Maria del Mar. La torre quadrada del fons podria ser la del Monestir de Sant Pere de les Puel·les.

1806. BCN. A.Laborde, «Voyage pittoresque...»
A l'esquerra, la gran punxa de la Seu barcelonia, sense el cimbori, que tardaria encara cent anys. A la seua dreta, la gran i ja desapareguda església gòtica de Santa Caterina.

1806. BCN. A.Laborde, «Voyage pittoresque...»
Detall del bastió de Sant Bertran.

1806. BCN. A.Laborde, «Voyage pittoresque...»
Des del camí de Montjuïc, amb la muralla del futur Paral·lel al fons, des de la Porta de Sant Antoni cap amunt.

1806. BCN. A.Laborde, «Voyage pittoresque...»
Detall de la part de dalt de la muralla de Sant Antoni. A fora, tot horts i masos. A dins, la silueta de la ciutat retallada de campanars.

1806. BCN. A.Laborde, «Voyage pittoresque...»
El peu de Collserola, amb les torres i monestirs.

1806. BCN. A.Laborde, «Voyage pittoresque...»
Detall històric.

1806. BCN. A.Laborde, «Voyage pittoresque...»
La primera pàgina de l'edició.  

[305] «Plan de la ville de Barcelone»

[467] Mont-rebei, de la Pertusa a Santa Quitèria

2013. Mont-rebei, de la Pertusa a Santa Quitèria.
Des de la Pertusa, l'ermita romànica de Santa Quitèria és allà mateix, tot i que la ruta serà llarga: cal anar a revoltar al nou pont penjant sobre la Noguera Ribagorçana. Antigament, un pont de carro unia les dues ribes davant per davant de les ermites, però la construcció del pantà el va fer desaparèixer. Perquè no som en terra de frontera, sinó de germans de cultura i llengua.

2013. Mont-rebei, de la Pertusa a Santa Quitèria.
Els dos tram de les noves escales que ens permetran tot baixant-les de pujar després a Montfalcó pel costat dret de la Noguera Ribagorçana.

2013. Mont-rebei, de la Pertusa a Santa Quitèria.
El congost de Mont-rebei, sempre esplendorós, amb la torre de la Girbeta fent-ne la guàrdia mil·lenària al fons.

2013. Mont-rebei, de la Pertusa a Santa Quitèria.
Travessem pel pont penjant sobre les aigües aturquesades de la Ribagorçana.

2013. Mont-rebei, de la Pertusa a Santa Quitèria.
Primer tram d'escales, sobre un espadat de 50 metres. Senzillament, espectacular.

2013. Mont-rebei, de la Pertusa a Santa Quitèria.
Estretes però segures.

2013. Mont-rebei, de la Pertusa a Santa Quitèria.
La vista des de baix d'aquest tram d'escales és espaordidora, oi?

2013. Mont-rebei, de la Pertusa a Santa Quitèria.
Pujant cap a Montfalcó...

2013. Mont-rebei, de la Pertusa a Santa Quitèria.
...però encara cal baixar pel segon tram d'escales, una mica més curt, d'uns 35m. de desnivell. A la tornada, caldrà pujar tots dos trams.

2013. Mont-rebei, de la Pertusa a Santa Quitèria.
Panoràmica de Mont-rebei des del sud: a la dreta, el Mont-sec d'Ares, a l'esquerra, el de l'Estall.

2013. Mont-rebei, de la Pertusa a Santa Quitèria.
Les vistes del pantà de Canelles des de Santa Quitèria.

2013. Mont-rebei, de la Pertusa a Santa Quitèria.
La foto de grup, amb els companys del Centre Excursionista de Balaguer.

2013. Mont-rebei, de la Pertusa a Santa Quitèria.
El bosc interpretat en una llengua que, segons el cartell, no és la del «nombre de la zona». Ja ho sabíem, malgrat la rebrincada ortogràfica. Els manaires es rasquen, doncs és que els cou!

2013. Mont-rebei, de la Pertusa a Santa Quitèria.
Les darreres fotos durant el retorn a la Pertusa de Corçà, a la «ripa corçana», o sia, la Ribagorçana.

[173] Dels Mangraners a Margalef per la 4a Sèquia