[443] Del Llobregat al Besòs, 1714

1714. Setge de Barcelona (Europeana).
Plànol del setge espanyol contra la capital catalana durant la Guerra de Successió. Sense nom de l'autor ni data especificada. S'hi mostra la línia de circumval·lació i contraval·lació del campament assetjant, des de Gràcia fins a Badalona.

1714. Setge de Barcelona (Europeana).
Detall de la ciutat emmurallada amb Montjuïc a l'esquerra, les maresmes i la desembocadura del Llobregat.

1714. Setge de Barcelona (Europeana).
Detall del Port, amb la flota assetjant, unes barques i el fanal del moll. De la Porta de les Drassanes, el camí que pujava a Montjuïc per l'ermita de Sant Bertran.

1714. Setge de Barcelona (Europeana).
Detall de la línia de costa fins al Besòs i Montgat. D'esquerra a dreta: el camí fins a la platja des de la Porta de Mar, el desguàs del rec comtal amb un pont, el camí cap al Maresme (futura N-II segles a vindre), la desembocadura del Besòs, Badalona i Montgat.

1714. Setge de Barcelona (Europeana).
Detall de les fortificacions i línies d'atac entre el baluard de Sant Pere i el de la Porta Nova, entre les quals entrava el rec Comtal dins la ciutat, baixant des de Sant Andreu, amb el pont de les Bigues i el Molí de la Pólvora.

1714. Setge de Barcelona (Europeana).
Detall superior dret del plànol: Montcada i l'ermita dalt del turó, amb el naixement del Rec Comtal derivat del Besòs.

1714. Setge de Barcelona (Europeana).
A l'altre angle del plànol, Montserrat (St. Jeroni) i el camí reial cap a Lleida (futura N-II), que passava per l'Hospitalet, Cornellà i Sant Feliu. Fora muralla: les esglésies de Sarrià, Pedralbes, Gràcia i altres.

1714. Setge de Barcelona (Europeana).
El camí reial entrant a la ciutat per Sants i la Creu Coberta fins a la Porta de Sant Antoni. A banda dels punxeguts baluards defensius exteriors, la muralla barcelonina estava completament envoltada per un fossat, que només es podia travessar pels ponts davant les portes, com p.ex. el del Portal de l'Àngel.

1714. Setge de Barcelona (Europeana).
Detall de Gràcia, el convent dels Jesuïtes i el dels Caputxins, tots enmig de les línies atacants.

1714. Setge de Barcelona (Europeana).
Detall de Collserola, amb l'ermita de Sant Pere Màrtir al Puig d'Ossa.

1714. Setge de Barcelona (Europeana).
Detall de Sants fins a Sarrià, llavors petits llogarrets extramurs.

1714. Setge de Barcelona (Europeana).
La ciutat dins la muralla, amb l'antiga muralla de la Rambla, que separava la ciutat vella del Raval i les hortes de Sant Pau.

1714. Setge de Barcelona (Europeana).
Detall de la muralla a la banda del Portal de l'Àngel.

1714. Setge de Barcelona (Europeana).
Detall de Montjuïc, amb el monestir de Santa Madrona a la banda de dalt, i una línia de comunicació, segurament parapetada amb la ciutat. Al costat del castell, la font de Montjuïc, potser l'antecendent de la popular Font del Gat.

[310] 11 d'octubre de 1707

[442] Spain forever?

1713. «Carte d'Espagne et des principaux etats appartenants a celte monarchie 
dans les aparties du monde», de Chatelain (ICC).
Ducat de Milà, independent de la monarquia espanyola des del 1706: «plusieurs Empereurs ont choisi Milan pour leur sejour, étant une belle et grande ville».

1713. «Carte d'Espagne...», de Chatelain.

Regne de Nàpols, independent d'Espanya pel Tractat de Rasttat de 1714: «la Campagnie aux environs de Naples senble sur tout un Paradis Terrestre».

1713. «Carte d'Espagne...», de Chatelain.

Regne de Sicília, independent d'Espanya pel Tractat de Rasttat de 1714: «le Mont Gibel [Etna] est une Montagne de cette Isle qui jette continuellement des flammes».

1713. «Carte d'Espagne...», de Chatelain.

Cuba i Puerto Rico, independents d'Espanya des del 1898: «on conte 28 isles considerables».

1713. «Carte d'Espagne...», de Chatelain.

Estats Units de Mèxic, independents d'Espanya des de 1821: «le Pais assez fertile et les habitants sociables.Plusieurs vivent sans religion».

1713. «Carte d'Espagne...», de Chatelain.

Costa Rica, Guatemala, Hondures, Nicaragua, independents de Mèxic des de 1821: «les Mines d'or et d'Argent y sont fort comunes qui servent a enrichir nôtre Europe» (text a la il·lustració de sota).

1713. «Carte d'Espagne...», de Chatelain.

Colombia, Equador i Veneçuela, independents d'Espanya des del 1819, 1822 i 1845: «Ce Pais est fertile en toutes choses».

1713. «Carte d'Espagne...», de Chatelain.

Perú, independent d'Espanya des del 1824: «l'Espange en a tiré en 50 ans plus de cent milions pezant d'or».

1713. «Carte d'Espagne...», de Chatelain.

Argentina, Xile i  Bolívia, independents d'Espanya des de 1816, 1818 i 1826: «Il y a croist du vin et des fruits aussi excellents».

1713. «Carte d'Espagne...», de Chatelain.

Paraguai i Uruguai, independents d'Espanya des de 1811 i 1828: «Il y a dans ce Pais plusieurs Mines d'Or».

1713. «Carte d'Espagne...», de Chatelain.

Illes Filipines, independents d'Espanya des del 1898: «...et plusieurs d'autres au nombre de 1000 ou 1200».

1713. «Carte d'Espagne...», de Chatelain.

Països Baixos, independents d'Espanya des de 1581 (estats protestants) i 1713 (estats catòlics).

1713. «Carte d'Espagne...», de Chatelain.

Regne de Sardenya, independent d'Espanya des de 1714: lloc on se solien enviar els exiliats de Roma «croyant que la mauvaise qualité du Pais sufisoit pour les faire perir».

1713. «Carte d'Espagne...», de Chatelain.

Illes Canàries, encara «sous la domination d'Espagne».

1713. «Carte d'Espagne...», de Chatelain.

Lleida, una «mica» allunyada del Segre. Els Països Catalans, algun estat del qual independent d'Espanya des del 2014, el primer territori alliberat per via de votació democràtica.

1713. «Carte d'Espagne...», de Chatelain.

Llistat de tots els territoris que s'han espolsat la «unidad de destino en lo universal», sense oblidar-nos de Portugal (1640), el Marroc (1956), la Guinea (1958) i el Sàhara (1976).

1713. «Carte d'Espagne...», de Chatelain.

L'esplèndida composició general del mapa.

[217] Balaguer, 1708

[441] «Siège de Barcelone», 1714

1714. «Siège de Barcelone» (Gallica).
El setge de Barcelona en un preciós gravat sense nom de l'autor. La vista de la ciutat s'ha pres en una perspectiva elevada i una mica entregirada sobre el port i la façana litoral. que deixa veure la línia de setge per la banda de Ponent de la capital, per darrere de Montjuïc, aprox. entre els baluards de Sant Antoni i el de les Drassanes. La capacitat d'abstracció i composició mental d'aquests dibuixants sempre m'ha fascinat. 

1714. «Siège de Barcelone».
La plaça que quedava entre la muralla de mar a Drassanes i la muralla de les Rambles, plena de soldats catalans en formació, que van sortint pel portal al camp obert, amb la cavalleria al davant, i es troben en una seriosa escaramussa, amb cossos ajaguts a terra enmig de les explosions de l'artilleria.

1714. «Siège de Barcelone».
La silueta de la capital, amb les torres estilitzades i arrodonides segons l'estil de l'anònim dibuixant. La major de les agulles és la de la Catedral. Una gran fumarada de les explosions d'artilleria s'aixeca des de darrere, potser cap al Portal de l'Àngel. S'aprecien les bombes fumejants caient damunt la ciutat i la seua línia de trajectòria.

1714. «Siège de Barcelone».
Detall de la muralla de mar barcelonina, ja cap a la banda de Llevant, més enllà de l'espigó del port.

1714. «Siège de Barcelone».
Detall de la figura femenina al·legòrica que embelleix el gravat per la banda inferior dreta. Espasa en mà, i asseguda sobre banderes i altres elements militars, aquesta mena de deessa coronada espera la resolució de la batalla.

1714. «Siège de Barcelone».
Detall més general de la figura. 

1714. «Siège de Barcelone».
Detall dels elements amb què es juga a la guerrs, sobre la qual s'asseu: escut, tambor, canó, banderes.

1714. «Siège de Barcelone».
La flota gavatxa assetjant.

1714. «Siège de Barcelone».
Detall dels espectaculars galions d'aquell tombant de segle de fa tres-cents anys, i d'una barcassa de desembarcament de tropes en primer terme.

1714. «Siège de Barcelone».
Les inaccessibles, durant segles, costes fortificades de Montjuïc. A la dreta, des del baluard de Sant Bertran, l'artilleria catalana en ple combat.

1714. «Siège de Barcelone».
Detall del castell de Montjuïc, amb torre arrodonida segons l'estil de l'autor. Al fons, a la plana, les línies defensives catalanes avançant cap als baluards enemics amb les esquadres de soldats d'infanteria preparats en la típica formació amb les llargues llances totes aixecades. Darrere, les tendes i pavellons parats dels oficials i soldadesca assetjants.

1714. «Siège de Barcelone».
Enmig de la fragor i confusió de la batalla.

1714. «Siège de Barcelone».
Detall del campament assetjant.

1714. «Siège de Barcelone».
Les bombes sobrevolen el cel barceloní per tal de rebentar la muralla.

1714. «Siège de Barcelone».
La flota defensora acorralada dins els port, amb el fanal del moll en primer terme.

1714. «Siège de Barcelone».
El moll i el fanal primitiu del port.

1714. «Siège de Barcelone».
Vista general del camp de batalla darrere la ciutat. 

[446] «Siège de Barcelone», 1714 (dos)

[447] «Siège de Barcelone», 1714 (tres)

[440] L'any 1963 lleidatà

1963. Lleida.
50 anys de l'edició del primer disc (crec) en la història de l'Orfeó Lleidatà, sota la direcció del mestre Virgili, veritable ànima d'aquesta entitat musical durant els llargs anys de franquisme espanyolista i espanyolitzant.

1963. Lleida.
El codonyat que es feia i menjava a Lleida fa 50 anys. Ara és possible que no hi hagi cap conservera que en faci. El monocultiu fruiter ens ha enriquit a costa d'empobrir-nos culturalment. Els diners ràpids sempre costen de pair: potser l'únic que comparteixen els botiguers de la capital i els terratinents agraris lleidatans, és haver-se convertit i comportat com a nou-rics de primera divisió.

1963. Lleida.
Els autèntics cotxes de línia dels pobles per anar a Lleida un cop cada parell de mesos.

1963. Lleida.
Les desgràcies lleidatanes a la premsa colonial de l'època: La Vanguardia se subtitulava "española". Aquest darrer any 2013 potser li tornaria a escaure l'adjectiu!

1963. Lleida.
El regionalismo bien entendido: només sardanes i balls populars. La llengua i l'autogovern, prohibits, i perseguits i multats o empresonats els activistes culturals del propi país. Només ho aclareixo per a les més joves generacions.

1963. Lleida.
Mi-te'l, el dictador espanyol d'aquells temps, a punt de fer el XXV Año de la Victoria, militar i contrademocràtica de la legalitat republicana, i del seu règim espanyolitzant, com li agradaria al ministre d'Educació actual.

1963. Lleida.
La publicació (mensual potser?) de Santa Tereseta. 

1963. Lleida.
Segells i mata-segells lleidatans de l'època.

1963. Lleida.
Les participacions de la rifa de Nadal: de pesseta en pesseta (antiga moneda espanyola del moment).

1963. Lleida.
Un tren a vapor sortint de l'estació lleidatana.

1963. Lleida.
Pregó de Festa Major del lleidatà i gramàtic de la llengua espanyola, Samuel Gili Gaya sobre tres grans poetes lleidatans: Morera i Galícia, Agelet i Garriga, i Màrius Torres. Nomenat membre de la Real Academia Española de la Lengua amb 71 anys l'any 1961.

1963. Lleida.
El Rally a la província lleidatana... amb un 600, quina velocitat, marededéu!

[292] Balaguer franquista, 1963