[416] La Granadella, de segle a segle

1913. La Granadella. 

«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.

S'hi fa referència al gran nombre de masos «temporalment habitats» al terme, on es traslladaven les famílies durant l'època de la collita de les «aulives». Fa cent anys, hi havia 1857 habitants; actualment, n'hi encara menys de la meitat, fet que demostra la duresa de l'èxode del segle XX en aquestes latituds garriguenques.

1913. La Granadella. 
«Geografia... » per C. Rocafort.
L'esplèndida vista que s'albira des de l'ermita de Sant Antoni no ha sigut mai obviada per cap dels comentaristes de la vila. Del terme, «extremadament sech y bastant accidentat», és ple d'espones, que són la més típica expressió de l'arquitectura del tros a totes les Garrigues. I «guanyaria moltíssim si s'acabés de construir la carretera...» de Lleida a Flix i Reus. Que no es farà fins als anys 80 del segle XX.

1913. La Granadella. 
«Geografia....» per C. Rocafort.
Descripció de «Lo ball del Sant», ball típic de la festa major; de la «correguda de la cordera», típica de les comarques lleidatanes fa cent anys; i de la cursa de «les dotze pedretes» a la plaça, amb suculents premis...

2002. La Granadella, a vista d'ocell (Diari Segre). 
Vista aèria amb l'entrada de la carretera de Lleida en primer terme i la plaça de l'antiga bassa al bell mig de la vila.

2002. La Granadella, a vista d'ocell (Diari Segre). 
Vista aèria de la població, que tradicionalment ha crescut allargassada al llarg de l'antic camí de Lleida cap Flix per les costes de Bovera. 

2002. La Granadella, a vista d'ocell (Diari Segre). 

[121] Castelldàsens

[415] La «Catedral de les Garrigues»

1920. La Granadella, les Garrigues. Fotografia de Josep Salvany (BdC).
L'església de la Granadella, amb l'antiga creu de terme, al  davant de la gran plaça on hi hagué una gran bassa per abeurar el bestiar.

1920. La Granadella, les Garrigues. J. Salvany.
Detall de la creu i la façana de la «Catedral de les Garrigues».

1920. La Granadella, les Garrigues. J. Salvany.
Detall de la fotografia, animada per la canalla, i amb un vella tartana «aparcada» al costat de la creu.

1920. La Granadella, les Garrigues. Fotografia de Josep Salvany (BdC).
La gran plaça de la bassa, ja terraplenada i arranjada com a plaça amb arbres i tot.

1920. La Granadella, les Garrigues. J. Salvany.
Un altre detall de la «Catedral de les Garrigues», amb el campanar octogonal, un dels més ben treballats a les comarques lleidatanes.

1920. La Granadella, les Garrigues. Fotografia de Josep Salvany (BdC).
Ermita de Sant Antoni, als afores de la vila, probablement d'origen romànic, però refeta durant el segle XVIII amb aires abarrocats a l'interior. Fins al 1936 va conservar dos retaules gòtics, malauradament desapareguts.

1920. La Granadella, les Garrigues. J.Salvany .
Detall de l'ermita, que sempre ha tingut gran devoció popular, i com a lloc d'esbarjo i passeig.

1920. La Granadella, les Garrigues. Fotografia de Josep Salvany (BdC).
Retaule de Sant Antoni. L'ermita va conservar fins al 1936 dos retaules gòtics, desapareguts amb la guerra.

1920. La Granadella, les Garrigues. J. Salvany.
Detall del retaule gòtic de Sant Antoni.

1920. La Granadella, les Garrigues. Fotografia de Josep Salvany (BdC).
L'altre retaule gòtic de l'Ermita de Sant Antoni.

1920. La Granadella, les Garrigues. Fotografia de Josep Salvany (BdC).
El Sant Crist de Gràcia, al cambril de l'altar l'església. Aquesta imatge, diu la llegenda, va aparèixer en una ermita que hi havia en aquest racó del poble, i on s'hi construí la nova església. Els granadellencs sempre li han professat una especial devoció.

1920. La Granadella, les Garrigues. Fotografia de Josep Salvany (BdC).
Magnífica vista de la població des de l'ermita.

1920. La Granadella, les Garrigues. J. Salvany.
Detall dels rudimentaris camins, i de les espones dels trossos, amb la silueta del campanar a l'horitzó.

[406] La garriguenca vila granada

[414] Circ de Baciver, entre el Pallars i l'Aran

2013. Circ de Baciver.
Comencem la jornada al pàrquing de l'Orri, dalt del pla de Beret, esmorzant sota l'esguard altiu del Montarto.

2013. Circ de Baciver.
En l'hortizó, l'Aneto i la Maladeta a l'esquerra, el Perdiguero i companyia a la dreta.

2013. Circ de Baciver.
L'ascensió cap al primer dels estanys... 

2013. Circ de Baciver.
...sota el tuc dera Lança, i la verdor d'enguany.

2013. Circ de Baciver.
L'esplèndid circ glacial de Baciver.

2013. Circ de Baciver.
A començament d'agost, i la neu encara persisteix.

2013. Circ de Baciver.
Fem el tomb al circ, del verd intens de l'herba fins a la pedra blanca sota el sol de migdia al peu del Baciver, damunt l'estany de dalt.

2013. Circ de Baciver.
El verd-i-blau circ de Baciver, una joia de la natura a cavall de cims pallaresos amb ses faldilles araneses.

2013. Circ de Baciver.
Tartera amunt fins al coll que ens durà al tuc, la vista va obrint-se a l'infinit.

2013. Circ de Baciver.
La recompensa de l'esforç: l'estel de la llibertat voleiant sobre el Pirineu.

2013. Circ de Baciver.
L'Estany del Clot de l'Ós, un veritable mar blau amb vistes a l'Aneto i la Maladeta.

2013. Circ de Baciver.
Baixada pel preciós barrac del Malo. En un racó, una iris pirineca, la flor de lis endèmica dels Pirineus, de la qual confirmareu allò que en diuen tots els manuals: la característica olor de... semen.

[177] Els verds de l'horta

[413] Detalls de la Lleida de 1707

1707. Setge de Lleida, «Belagerung von Lerida durch die Franzosen», anònim (Museu Virtual de la Guerra de Successió).
Les defenses de la ciutat durant el setge.

1707. Setge de Lleida, «Belagerung von Lerida durch die Franzosen».
Detall de la Suda i de la Seu Vella, i de les línies de baluards defensives del turó lleidatà.

1707. Setge de Lleida, «Belagerung von Lerida durch die Franzosen».
Detall de l'Església de Sant Joan. A la dreta, l'antiga Porta Ferrissa (Plaça de la Sal), i una petita obertura a la muralla per al camí fins al Segre.

1707. Setge de Lleida, «Belagerung von Lerida durch die Franzosen».
Detall del Pont Vell fortificat, i a la seua esquerra el casalot de la Paeria.

1707. Setge de Lleida, «Belagerung von Lerida durch die Franzosen».
Detall del Cappont, abandonat des del segle XVI, i de la capella dels trinitaris, al costat de la Sèquia de Torres, que no és dibuixada al plànol.

1707. Setge de Lleida, «Belagerung von Lerida durch die Franzosen».
Detall de la malauradament perduda església de la Magdalena.

1707. Setge de Lleida, «Belagerung von Lerida durch die Franzosen».
Detall de l'antic convent de Sant Francesc, extramurs, i de la complexitat de les línies atacants i defensives.

1707. Setge de Lleida, «Belagerung von Lerida durch die Franzosen».
Detall de la Porta de Boters amb la seua creu de terme extramurs, i de Sant Martí amb el magatzem de la Panera. 

1707. Setge de Lleida, «Belagerung von Lerida durch die Franzosen».
Detall de l'antiga església de Sant Salvador dels observants franciscans, Sant Andreu i l'antic Hospital de Santa Maria..

1707. Setge de Lleida, «Belagerung von Lerida durch die Franzosen».
Detall de Sant Llorenç i Sant Antoni, i dels jardins del Bisbe.

1707. Setge de Lleida, «Belagerung von Lerida durch die Franzosen».
Detall d'extramurs de Sant Antoni, amb la creu de terme, els horts, i els torrents que baixaven de la Mariola.

1707. Setge de Lleida, «Belagerung von Lerida durch die Franzosen».
Detall del turó fortificat de Gardeny.

[412] «Belagerung von Lerida durch die Franzosen», 1707