[345] Mont-rebei, segle XIX

1889. Mont-rebei. Fotografia de Lluís Marià Vidal (ICC). 
Segurament la primera foto del congost de Mont-rebei des del costat sud, probablement des de l'ermita de Corçà. El pas de Beranui.

1889. Mont-rebei. Fotografia de Lluís Marià Vidal (MDC). 
Detall de l'impressionant congost, llavors sense pantà i encara amb el pas de ferradura de baix, a peu del riu Noguera Ribagorçana.

1890. Mont-rebei. Fotografia de Frederic Bordas i Altamira (MDC). 
L'entrada al congost per la banda nord, des del Pont de Montanyana.

1890. Mont-rebei. Fotografia de Frederic Bordas i Altamira (MDC). 
Perspectiva del Montsec des del sud, entretallat per la Noguera Ribagorçana. El perfil inconfusible del congost des de la Ribagorçana amunt, des dels arenys que hi ha al riu des del Pont de Montanyana. A la dreta, s'aprecia la torre dreta del castell de Girbeta, mil anys vigilant l'entrada al congost.

1890. Mont-rebei. Fotografia de Frederic Bordas i Altamira (MDC). 
El Montsec d'Ares a l'esquerra i el Montsec d'Estall a la dreta. La Ribagorçana, riu de frontera administrativa entre l'Aragó i Catalunya, ha sigut sempre un riu d'agermanament i d'unió entre homes i dones de la mateixa llengua i la mateixa terra.

[223] UEC: Unió Elèctrica de Catalunya

[344] «Rioleón Safari Park»

Abans que l'Spielberg s'inventés el Jurassik Park, a Catalunya ja el teníem, o similar: s'hi entrava amb el cotxe, l'utilitari familiar de l'època, o bé amb l'autocar amb què fèiem el viatge de final de curs de 8è d'EGB (do you remember?); calia seguir el circuit marcat, sense emprenyar les bèsties ni sobretot traure els braços per la finestreta. Encara pitjor: calia tindre les finestretes tancades, sense aire condicionat al (petit) cotxe, ple de bosses, roba, nevereta, crits i soroll de la canalla (que érem nosaltres...) i sota un sol mediterrani de rigor! Llavors anaves passant pels diferents espais: lleons i lleopards, ocells i ocellots, rinoceronts, hienes, estruços i, molt especialment, micos i mones que saltaven per damunt el capot i t'ensenyaven el cul pelat per la finestra. Al final, l'espectacle de dofins posava una mica de frescor a l'excursió. I per dinar, res de restaurant: un bon entrepà, asseguts i jugant sota els pins. Ves què hi farem: records del segle XX (de quan a les famílies encara no érem nou-rics/rucs)...

Anys 1970-80. Albinyana, «Rioleón Safari Park».

Anys 1970-80. Albinyana, «Rioleón Safari Park».

Anys 1970-80. Albinyana, «Rioleón Safari Park».

Anys 1970-80. Albinyana, «Rioleón Safari Park».

Anys 1970-80. Albinyana, «Rioleón Safari Park».

Anys 1970-80. Albinyana, «Rioleón Safari Park».

Anys 1970-80. Albinyana, «Rioleón Safari Park».

Anys 1970-80. Albinyana, «Rioleón Safari Park».

Anys 1970-80. Albinyana, «Rioleón Safari Park».

Anys 1970-80. Albinyana, «Rioleón Safari Park».

Anys 1970-80. Albinyana, «Rioleón Safari Park».

Anys 1970-80. Albinyana, «Rioleón Safari Park».

Anys 1970-80. Albinyana, «Rioleón Safari Park».

Anys 1970-80. Albinyana, «Rioleón Safari Park».

[170] Grumolls de somnis

[343] La Lleida de fa cent anys o gairebé

Anys 1920-1930.  Lleida.
Estereoscòpica d'autor desconegut, amb vista a la Seu Vella. De blanc, les casetes de guàrdia dels militars ocupants espanyols. Fóra bona, benvolguts xics i xiques lectors, alguna pista sobre el retratista d'aquestes estereoscòpiques.

Anys 1920-1930.  Lleida.
Vista des de Gardeny. En primer terme, un parell d'esveltes xemeneies indiquen segurament la presència d'un parell de molins d'oli. Al fons, l'edifici del Seminari i també, a Rambla d'Aragó, de l'edifici modernista de la Casa Balasch del 1914, projectat per Francesc Morera i Gatell. 

Anys 1920-1930.  Lleida.
La Plaça de la Paeria.

Anys 1920-1930.  Lleida.
Vista des del Segre a la Seu Vella, amb el nou pont de ferro del 1911 en primer pla.

Anys 1920-1930.  Lleida.
Vista des del pont avall.

Anys 1920-1930.  Lleida.
Esplèndida vista de la Banqueta de Blondel primitiva, encara sense ampliar, que data dels anys 1923-24, i destruïda durant la Guerra Civil. Ampliada i refeta tal com la coneixem avui a final dels anys 1940.

Cliqueu també:

[188] Postguerra lleidatana acolorida

[342] Sant Pere de Galligants

1901. Girona. Sant Pere de Galligants.
El claustre romànic del segle XII.

1901. Girona. Sant Pere de Galligants.
Detall del claustre.

1901. Girona. Sant Pere de Galligants.
El campanar romànic, a tocar d'una de les entrades de la ciutat. 

1901. Girona. Sant Pere de Galligants.
Detall de la porta d'accés al barri de Sant Pere.

1901. Girona. Sant Pere de Galligants.
El monestir i església són la seu gironina del Museu d'Arqueologia de Catalunya.

1901. Girona. Sant Pere de Galligants.
Detall de l'absis.

1901. Girona. Sant Pere de Galligants.
Una altra vista del claustre romànic. 

1901. Girona. Sant Pere de Galligants.
Detall del claustre.

1901. Girona. Sant Pere de Galligants.
La portalada romànica amb la rosassa superior, quan encara hi havia cases adossades a la façana, ara ja desaparegudes.

1901. Girona. Sant Pere de Galligants.
Detall de la impressionant portalada. M'agradaria saber l'autor d'aquests magnífics gravats. La signatura és il·legible.

[314] Catedral de Girona

[341] Àger de postal

Anys 1960-1970. Àger. 
Vista de la població, l'etimologia de la qual no remet al llatí AGRUM, com ens sembla als profans a primera vista, sinó al llatí AGGER, que vol dir terraplè, en al·lusió segons Coromines a les terrasses que formen la preciosa i rica vall, històricament parlant. Pronunciat sense -r final, com diu la dita: A Àger qui no tingui feina que no hi vage.

Anys 19o0 ca. Àger. 
Vista probablement vuitcentista de la població, encara agombolada a redós de les muralles.

Anys 19o0 ca. Àger. 
Vista d'un racó de la població, d'inicis del segle XX.

Anys 19o0-1910. Àger.
Vista de la població, amb el Montsec al darrere, que s'obre per deixar pas a la Noguera Pallaresa al congost dels Terradets.

Anys 1920-1930. Àger.
En aquesta imatge s'aprecia dalt del turó la silueta de l'antiga fortalesa emmurallada, des del castell i col·legiata fins a l'altra banda del turó.

Anys 1950. Àger. 
Vista de postal acolorida. Preciosa, oi?

Anys 1950. Àger. 
Carrer de la Font.

Anys 1950. Àger.
Vista del Montsec de de dalt del castell.

Any 1952. Àger.
La capital del vescomtat, conquerit i fundat pel paladí urgellenc Arnau Mir de Tost al segle XI, que aviat doncs celebrarà el mil·lenari de la seua conquesta.

Anys 1950. Àger.
El vescomtat fou cabdal per a l'extensió de les conquestes urgellenques cap a l'oest, Montsec avall, fins a Barbastre al segle XI. 

Anys 1960. Àger. 
Vista general de la població, llavors totalment dedicada a l'agricultura. 

Anys 1960. Àger. 
Preciosa vista acoloria de les terrasses que conformen tota la vall i que donarien nom a la població (Foto Janot d'Organyà).

Anys 1960. Àger. 
Portal de Pedró, antiga entrada a la població des de la muralla. Un racó d'indubtable regust medieval encara.

Anys 1960. Àger. 
Les «ruelles» o roselles senyalant el bon temps que arriba.

Anys 1960-70. Àger.  
Carrer de Sant Pere, amb un Seat 1500 en primer pla.

Anys 1960. Àger. 
Un 600, un 2 cavalls, un R-8... signes inconfusibles que van marcar una dècada, en un carrer de la vila.

[278] «Gouvernement» d'Àger