[299] Vistes catalanes vuitcentistes

1838-41.  «El Museo de familias», revista barcelonina (BDH).
  Quan la fotografia encara no era la reina del món de la imatge, les revistes s'havien d'il·lustrar. El segle XIX fou el gran segle d'aquests dibuixants, la majoria dels quals ara desconeguts, però amb una obra gràfica ingent, de traç evocatiu i perfectista, d'imponent realisme, en una Catalunya preindustrial. Un plaer. 

1838-41.  «El Museo de familias», revista barcelonina.

Sant Miquel del Fai, en una perspectiva interna, realment atrevida i poc retratada actualment.

1838-41.  «El Museo de familias», revista barcelonina.

Els banys que donaren nom al carrer dels Banys barceloní.

1838-41.  «El Museo de familias», revista barcelonina.

Pont del Diable, Martorell, quan carrils i vies eren una quimera. Una preciositat impagable, tot i que encara existent (sense l'arc), malaguanyada pel «progrés».

1838-41.  «El Museo de familias», revista barcelonina.

Les runes de l'amfiteatre tarragoní, després recuperades.

1838-41.  «El Museo de familias», revista barcelonina.

Cardona, amb el vell pont medieval sobre el Cardener.

1838-41.  «El Museo de familias», revista barcelonina.

Sala capitular del Monestir de Poblet a l'època de la desamortització.

[269] Perpinyà vuitcentista

[298] La Baqueira encara aranesa

1965. Baqueira. Val d'Aran.

1965. Baqueira. Val d'Aran.

1968. Baqueira. Val d'Aran.

1968. Baqueira. Val d'Aran.

1969. Baqueira. Val d'Aran.

1960. Baqueira. Val d'Aran.

Anys 1960. Baqueira. Val d'Aran.

Anys 1960. Baqueira. Val d'Aran.

Anys 1960. Baqueira. Val d'Aran.

1970. Baqueira. Val d'Aran.

1970. Baqueira. Val d'Aran.

1970. Baqueira. Val d'Aran.

1971. Baqueira. Val d'Aran.

1972. Baqueira. Val d'Aran.

Anys 1973. Baqueira. Val d'Aran.

1979. Baqueira. Val d'Aran.

Anys 1980. Baqueira. Val d'Aran.

[95] Aran, 1691

[297] Muntanyes lleidatanes de 1913

1913. Pirineus. «Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.

1913. Montsec. «Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.

1913. Pirineus. «Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.

1913. Pirineus. «Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.

1913. Pirineus. «Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.

1913. Pirineus. «Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.

1913. Pirineus. «Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.

[272] Terres de Lleida, 1913

[296] Lleida, setge de Suchet

1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
Baluard de Cappont, amb sis peces d'artilleria en la defensa del pont. Hi veiem la futura Av. de les Garrigues, llavors un simple camí despoblat fins a les runes del Convent dels trinitaris, ensorrat durant la Guerra dels Segadors.

1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
Les defenses de Gardeny, amb el camí de Fraga i el riu Segre als peus.

1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
Sortint de Boters, el camí de la Mariola era un terme als afores de la ciutat des d'on baixaven alguns rierolets cap al riu.

1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
El camí de Montsó, és a dir, l'actual sortida de Lleida cap a la carretera d'Osca, on hi havia un molí d'oli.

1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
El pla de Balàfia, amb el riu Noguerola que baixava cap a la muralla de la ciutat. A la dreta, hi observem que hi havia un altre molí d'oli. El plànol dibuixa totes les línies de setge establertes per les tropes gavatxes al voltant del camí de Balaguer.

1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
Totes les construccions d'atac, amb la cobertura de les peces d'artilleria sobre aquesta part de la ciutat, la preferida pels exèrcits per expugnar-la. El Noguerola anava fent la viu-viu entre les diverses línies de setge.

1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
Les línies de setge del Portal de la Magdalena i fins al riu. El Noguerola desaiguant al Segre davant del baluard avançat del Carme. Les construccions d'atac també eren presents a l'altre costat del riu, a Cappont.

1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
A Cappont, observem la sèquia de Torres i el camí de Barcelona. En aquest punt el pas del Segre era un punt més estret: per aquí es farà al cap de cinquanta anys el pont del ferrocarril.

1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
Vista completa del gran i esplèndid plànol de la ciutat i voltants.

[295] La Lleida assetjada pels soldats de Napoleó

[295] La Lleida assetjada pels soldats de Napoleó

1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
Plànol del setge de Lleida per part de les tropes napoleòniques del mariscal Suchet, amb les línies de fortificació ben detallades. Igual que a la Guerra dels Segadors, el lloc preferit per a l'atac fou el baluard de la Magdalena, de sempre el punt feble de la ciutat: allunyat de Gardeny, delimitat per a bé i per a mal pel Segre, i amb ràpid accés al turó de la Seu. 

1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
El baluard de la Magdalena, que protegia la porta est de la ciutat, aprox al final de l'actual carrer Magdalena. Podem veure-hi la planta de l'antiga església gòtica dibuixada. L'església desapareixeria el 1812. Al carrer del Carme, el convent i església també s'aprecien. I com avui encara tots dos carrers es troben a la placeta dels Porxos del Massot, avui desapareguts, just davant l'actual Baixada de l'Audiència. O sigui, una estructura urbana de gairebé mil anys! 

1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
La ciutat vella i el Canyeret als peus de la Seu Vella. L'Església de Sant Joan, la despareguda el 1868, tenia un edifici al davant, que li tapava la perspectiva de la plaça dels Mercadals, que arribava fins a la Paeria, passant pel darrere de l'Arc del Pont. La ciutat s'acabava a la banda de dalt de l'actual Rambla de Ferran, on hi havia una estreta banqueta amb el mur que tancava la ciutat al Segre.

1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
Del Pont Vell a la Catedral, carrer Major avall. Una altra estructura mil·lenària de la ciutat. S'hi marquen l'església i placeta de Sant Francesc, i davant la Catedral s'hi observa el claustre del llavors encara Hospital de Santa Maria, avui edifici isolat però en aquells segles tot envoltat de construccions. L'actual carrer cavallers, l'artèria secular que unia la part baixa de la ciutat amb el pla dels Gramàtics, al peu de la Seu Vella.

1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
De la Catedral Nova a la Porta oest de la ciutat, la de Sant Antoni, amb el convent i l'església just a tocar, dins muralla. La ciutat s'acabava a l'actual Av. de Catalunya, per on pujava la muralla, que seguia Rambla d'Aragó amunt, fins a la Porta de Boters. A la dreta, un dels molins de la ciutat, emplaçat en un corrent d'aigua que baixava de la Mariola i que s'hi embassava.

1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
La muralla pujava Boters amunt, fins a la porta nova o de Boters. Aquí hi veiem l'Església de Sant Llorenç i el palau del Bisbe, amb els seus coneguts jardins al davant.

1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
De Boters fins a la porta de Sant Martí, just davant de l'Església romànica.

 [291] Dos-cents anys del setge del mariscal Suchet

[294] Lleida a les Tres Carreteres

1929. Lleida. Les tres carreteres, Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Vista de la carretera de Barcelona (N-II) davant del cementiri de Lleida, en primer terme a la dreta.

1929. Lleida. Les tres carreteres, Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Detall del cementiri de Lleida. En primer terme, el camí de la costa dels Mangraners (que encara no existien), on hi havia el camp d'aviació des d'on s'envolà aquesta avioneta. A l'altre costat del cementiri, la carretera de Tarragona arbrada a costat i costat. La carretera de Barcelona, la de Tarragona i la de Balaguer confluïen davant del cementiri i van originar la cruïlla de les 3 carreteres.

1929. Lleida. Les tres carreteres, Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Detall de la fàbrica d'adobs, no sé si ja era de la casa Cros en aquella època. Ara hi ha el nou polígon, just a sota del dels Frares.

1929. Lleida. Les tres carreteres, Josep Gaspar i Serra (ICC).
  En paral·lel la carretera de Barcelona, amb alguns arbres als marges, i a l'esquerra la línia del ferrocarril al seu pas pel pla de Vilanoveta. A l'esquerra, marcada pels arbres i amb alguna tortera, baixa la 4a. sèquia principal del Canal d'Urgell, que des dels Mangraners baixava per desaiguar al riu Segre per la Mitjana. 

1929. Lleida. Les tres carreteres, Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Detall del ramal semicircular que connectava l'estació del Pla de Vilanoveta, per on passava el ferrocarril de Barcelona, amb la línia de la Pobla, que pujava per l'horta de Granyena.

1929. Lleida. Les tres carreteres, Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Detall del camí, a l'esquerra, que portava cap a Alcoletge. Anys a vindre, la carretera de Balaguer desembocaria a la Campsa, al peu del turó del polígon dels Frares, on ara hi ha la immensa rotonda de pujada als Mangraners. Com es veu a la primera fotografia, aquest camí s'acabava davant per davant del cementiri.

[293] Lo Pla de Vilanoveta (1929)