[253] La Panadella, km. 532

Anys 1960-70. La Panadella.
L'Hotel Bayona, d'obligada parada en la ruta a Barcelona amb el primer cotxe de casa, un flamant R4. La Panadella és el punt on comença Catalunya, segons repetia sempte el meu padrí. Hi venien uns cèlebres pans de pessic, de dolça memòria.

Anys 1960-70. La Panadella.

Anys 1960-70. La Panadella.

Anys 1960-70. La Panadella.

Anys 1960-70. La Panadella.

Anys 1960-70. La Panadella.

Anys 1960-70. La Panadella.

Anys 1960-70. La Panadella, en una foto que potser remunta als anys cinquanta.

Anys 1960-70. La Panadella, en foto dels seixanta, encara sense els magatzems del costat.

Anys 1960-70. La Panadella.

Anys 1960-70. La Panadella. Els antics mollons o fites de la N-II.

Anys 1960-70. La Panadella.

Anys 1960-70. La Panadella.

[14] Alcoletge ara fa trenta anys

[252] Samarretes d'Andorra

Anys 1960-70. Postal d'Andorra.
Quan volies alguna cosa que no tenies, solíem dir «com les samarretes d'Andorra», una expressió perduda.

Anys 1960-70. Postal d'Andorra.

Anys 1960-70. Postal d'Andorra.

Anys 1960-70. Postal d'Andorra.

Anys 1960-70. Postal d'Andorra.

Anys 1960-70. Postal d'Andorra. 

Anys 1960-70. Postal d'Andorra. Pas de la Casa.

Anys 1960-70. Postal d'Andorra.

Anys 1960-70. Postal d'Andorra.

Anys 1960-70. Postal d'Andorra.

Anys 1960-70. Postal d'Andorra.

Anys 1960-70. Postal d'Andorra.

Anys 1960-70. Postal d'Andorra.

Anys 1960-70. Postal d'Andorra.

Anys 1960-70. Postal d'Andorra.

Anys 1960-70. Postal d'Andorra. 
Mare de Déu de Meritxell, patrona de les Valls d'Andorra.

Anys 1960-70. Postal d'Andorra.
Antic santuari romànic, cremat el 1972.

Anys 1960-70. Postal d'Andorra.
Nou santuari, de Ricard Bofill.

[233] Temps de neu a Llessui

[251] Lleida, vista zenital (més)

1929. Lleida a vista de cigonya, Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Vista zenital de la ciutat, damunt de la Seu Vella.

1929. Lleida a vista de cigonya, Josep Gaspar i Serra (ICC).
  La Seu Vella i l'antiga llengua de serp cap a Sant Martí.

1929. Lleida a vista de cigonya, Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Barri de Sant Martí: des de baix a la Panera fins al Mercat del Pla, construït als inicis dels anys 20. A la dreta, l'esplanada de la Plaça del Dipòsit.

1929. Lleida a vista de cigonya, Josep Gaspar i Serra (ICC).
  L'antiga llengua de serp i el Canyeret.

1929. Lleida a vista de cigonya, Josep Gaspar i Serra (ICC).
  El Pont Vell sobre un Segre cabalós. A Cappont, unes instal·lacions esportives de l'època.

1929. Lleida a vista de cigonya, Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Vista de la falda del turó de la Seu, amb tot el Canyeret de cap a cap. La Plaça de Sant Joan, encara amb el Carrer Estereries obert, que donava a la Plaça de la Sal. A tocar del riu, el triangle de la Plaça Cabrinety, futura Plaça de la Pau i Avinguda del Segre. De Rambla de Ferran fins al pont, la futura Avinguda Francesc Macià ja esbossada.

1929. Lleida a vista de cigonya, Josep Gaspar i Serra (ICC).
  La Rambla de Ferran fins a l'estació, amb la plaça del davant ja enjardinada. A dalt, la Plaça Noguerola, segurament ja amb la riera coberta en aquells anys.

1929. Lleida a vista de cigonya, Josep Gaspar i Serra (ICC).
  La Plaça Magdalena a l'antiga sortida del portal de la Magdalena de la muralla medieval, ja amb una filera d'arbres.

1929. Lleida a vista de cigonya, Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Lo Canyeret de Lleida.

[232] Lleida, vista zenital

[250] La Barcelona del segle XVI

1563. Barcelona per Wyngaerde (Wijngaerde).
Espectacular vista de la Barcelona del segle XVI, tota closa dins els murs medievals, al peu de Montjuïc i de Collserola una mica més enllà. L'àmplia panoràmica i perspectiva alçada que va buscar l'autor són per traure-s'hi el barret.

1563. Barcelona per Wyngaerde.

Montjuïc amb el castell, més enllà la platja i les maresmes del Llobregat. Les galeres de rems davant les Drassanes, amb les muralles antiga (Rambla) i nova (Paral·lel). A la dreta, el desaparegut convent de Sant Francesc.

1563. Barcelona per Wyngaerde.
La ciutat tancada dins les muralles, al peu del Tibidabo, amb les torres de la catedral  i del Palau Major (centre) i de Santa Maria del Mar (davant el portal de mar) retallades a l'horitzó. El port apunta un incipient espigó.

1563. Barcelona per Wyngaerde.
El tancament de la muralla al passeig de Sant Joan. La Torre de Sant Joan és la més alta de la zona, davant el pany de muralla on hi haurà el setge del 1714.

1563. Barcelona per Wyngaerde.
Més enllà de Montjuïc, la costa verge, potser amb el far del Llobregat al fons. Esplèndids els colors rogencs del cel, com si d'una posta de sol es tractés. Montjuïc era només una torre de senyals o farell, sense fortificació encara, la primera de les quals es promourà cap al 1640.

1563. Barcelona per Wyngaerde.
Penya-segat de Montjuïc, sense ronda litoral, amb l'ermita de Sant Bertran penjada sobre les roques. Les galeres de guerra, fondejades davant les drassanes. En pocs anys, partiran cap a Lepant.

1563. Barcelona per Wyngaerde.
La Torre de les Puces a la muralla de mar antiga, al capdavall de la Rambla, amb l'imponent antic convent de St. Francesc a primera línia de mar.

1563. Barcelona per Wyngaerde.
L'espectacular sky-line de la ciutat medieval i moderna: de l'Església del Pi i la Catedral (amb la torre del Palau Major) fins al campanar de l'antiga Església de Santa Caterina, amb Santa Maria del Mar enmig del barri de Ribera, i el convent de la Mercè a primera línia.

1563. Barcelona per Wyngaerde.
La ciutat del segle XVI extramurs: només camps i monestirs. A tocar de la porta de Sant Daniel, el desaparegut monestir de Sant Agustí i Santa Clara, amb la ferma torre de Sant Joan. Fora muralla el primer Convent dels Àngels.

1563. Barcelona per Wyngaerde.
La part de llevant de la muralla de mar, amb el desguàs del Rec Comtal.

1563. Barcelona per Wyngaerde.
Tràfec comercial al Portal de Mar amb un incipient espigó, iniciat al segle XV, i que es convertirà en la dàrsena corba característica del port barceloní a partir de 1590.

[254] Detalls de la Barcelona de Wyngaerde

[146] Wyngaerde a Cervera,1563