 |
| 1926. Els Omells de Na Gaia, Josep Salvany (BdC). Vista del poble, amb l'antiga creu de terme en primer terme. D'acord amb la fonètica lleidatana, la pronúncia tradicional del nom a tota la plana d'Urgell, també la dels mateixos vilatans, és «Aumells». Na Gaia fa al·lusió a Gaia de Cervera, senyora del lloc en èpoques medievals, abans que passés a jurisdicció del monestir de Vallbona de les Monges, en perenne disputa amb el de Poblet. |
 |
| 1926. Els Omells de Na Gaia, J. Salvany. Detall de la creu de terme, davant la silueta del poble presidida per l'església de Santa Maria. |
 |
| 1926. Els Omells de Na Gaia, J. Salvany. Perspectiva de l'entrada al poble amb els petits masos que hi havia a les eres per guardar els sacs de blat trillat. |
 |
| 1926. Els Omells de Na Gaia, J. Salvany. Detall de la vinya. |
 |
| 1845. Els Omells de Na Gaia. «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar», de Pascual Madoz. «Ayuntamiento poco capaz, cárcel poco segura, escuela de primeras letras á que concurren unos 37 niños, la mayor parte vecinos de los pueblos inmediatos, y el maestro percible la retribución convencional con los padres de los niños, y los cuales casi todos pagan en frutos, y una pequeña cantidad, que no es fija, que satisface el Ayuntamiento». D'això venia allò de tindre més gana que un mestre d'escola! El nom de la vila, castellanitzat (Omells de Nogaya), però ben aclarit per l'autor: «vulgo AUMELLS». |
 |
| 1937. Els Omells de Na Gaia. Paper moneda de circulació a partir del 1937, d'edició senzilla en comparació a la de municipis més grans. |
 |
| 1937. Els Omells de Na Gaia. Paper moneda de circulació a partir del 1937. |
b.jpg) |
| 1968. Els Omells de Na Gaia. Entrada a l'enciclopèdia Salvat. L'èxode de població ha sigut imparable fins avui. Ens cal confiar que un canvi de model social permeti més aviat que tard la recuperació demogràfica de la Catalunya profunda. |
