[372] Pel darrer tram del Segre

1973. Aiguabarreig del Segre i el Cinca, «Els rius de Lleida», de Josep Vallverdú i Ton Sirera, Ed. Destino.
Quaranta anys ja de l'esplèndid llibre d'aquests dos «homenots» lleidatans! Aquesta superba foto aèria ens mostra com el Cinca, el riu de dalt, desguassa al Segre, i tots dos majestuosos encaren cap a Mequinensa a la trobada amb el germà gran, l'Ebre. A la riba dreta del Segre, ben a propet, trobaríem l'antic convent d'Escarp. A la part superior de la foto, la carretera de Fraga a Mequinensa.

1973. Granja d'Escarp, «Els rius de Lleida», Vallverdú/Sirera.
Una antiga mina de carbó abandonada al peu de l'antiga ermita. Els anys 60s i 70s van comportar el cop de mort a una l'activitat primària de la minera, amb una tradició d'uns cent cinquanta anys, des de mitjan segle XIX.

1973. Granja d'Escarp, «Els rius de Lleida», Vallverdú/Sirera.
Detall de la gran ermita romànica de Sant Jaume, llavors ja enrunada, després de beneir l'aiguabarreig durant centúries. 

1973. Massalcoreig, «Els rius de Lleida», Vallverdú/Sirera.
Un parell d'homes de la terra: «A l'horta, a Massalcoreig, vora el Cinca, dos ferms protagonistes de la supervivència d'aquests pobles: homes de sèquia, de fang, quasi homes de l'Ebre». Potser davant un primitiu hivernacle de mongetes terreres, tan celebrades, amb el cistell a punt. El padrí, amb els típics "salencios" de quadres (espardenyes calentes d'anar per casa).

1973. Fraga, «Els rius de Lleida», Vallverdú/Sirera.
El Cinca llepant la banqueta de la vila antiga, sota l'esguard del campanar de Sant Pere.

1973. Fraga, «Els rius de Lleida», Vallverdú/Sirera.
Detall de l'església i el campanar. 

1973. Mequinensa, «Els rius de Lleida», Vallverdú/Sirera.
Vista de la nova vila de Mequinensa, al llarg de la riba dreta del Segre, poc més avall de l'aiguabarreig i a punt a punt d'arribar a l'Ebre. L'aigua ja comença a entollar-s'hi per efecte de la cua de l'embassament de Riba-roja. 

1973. Mequinensa, «Els rius de Lleida», Vallverdú/Sirera.
La plaça del poble nou de Mequinensa, amb els típics carrers amb el nom de les lletres de l'alfabet, combinant en aquells anys la vella tracció animal amb els vehicles moderns (si és que dels sis-cents i dels mil cinc-cents en podem dir cotxes moderns). 

1973. Mequinensa, «Els rius de Lleida», Vallverdú/Sirera.
Una imatge desoladora: el vell poble ja abandonat, a punt de ser enderrocat. L'any 1967 el pantà de Riba-roja inundava ja Faió, i a començaments dels 70s l'ordre d'abandó de Mequinensa era ja un fet, després d'una lluita de més d'una dècada en defensa de la terra dels avantpassats.

1973. Mequinensa, «Els rius de Lleida», Vallverdú/Sirera.
Detall del campanar de l'antic poble.

1973. Mequinensa, «Els rius de Lleida», Vallverdú/Sirera.
El pont que travessa el Segre just al lloc que es confon plàcidament amb l'Ebre, sota l'esguard del castell de Mequinensa, testimoni de mil batalles al llarg dels segles.

1973. Mequinensa, «Els rius de Lleida», Vallverdú/Sirera.
Detall del Castell de Mequinensa, dels senyors de la casa dels Montcada, que també posseïen els termes de Seròs i Aitona. Els Montcada, segurament la casa nobiliària més important després de la reial, s'assegurava el control dels tres grans rius del país, justament allà on s'ajunten, i per tant el control sobre l'intens tràfec comercial que tingueren durant segles.

1973. Mequinensa, «Els rius de Lleida», Vallverdú/Sirera.
Detall del pont sobre l'Ebre, just davant del vell poble derruït.

1973. Mequinensa, «Els rius de Lleida», Vallverdú/Sirera.
Detall del pont, amb el gran edifici ara dedicat a Museu d'Història de Mequinensa, amb un preciós espai dedicat al literat més universal de la vila, el qual en retratà l'ànima i costums dels homes de la nostra terra, Jesús Moncada.

[39] Theatrum Orbis Terrarum