Seguidors

20121206

[233] Temps de neu a Llessui

Anys 1960-70. Estació de Llessui, Pallars.
Quan anar a esquiar era simple. L'estació va tancar l'any 1987.
Anys 1960-70. Estació de Llessui, Pallars. 
Situada entre les cotes 1445 i 2430 m. fou una de les mítiques estacions pioneres, on vam apendre a esquiar amb una sabata i una espardenya, o sigui, sense petos ni descansos ni anoracs ultracalents: amb guants i gorres de llana, pantalons de plàstic damunt dels de pana, i unes fixacions... que no paraven gaire fixes!
Anys 1960-70. Estació de Llessui, Pallars. 
La falta de neu i la mala gestió econòmica són característiques recurrents de (gairebé totes) les estacions d'esquí del Pirineu, moltes de públiques enguany.
Anys 1960-70. Estació de Llessui, Pallars. 
Necessitem empresaris del país que inverteixin en el país: no es poden pagar estacions d'esquí amb els pressupostos públics.
Anys 1960-70. Estació de Llessui, Pallars. 
Necessitem empresaris del país que no s'arruguin: tenim un Estat per construir!
Anys 1960-70. Estació de Llessui, Pallars.
Anys 1960-70. Estació de Llessui, Pallars.
Anys 1960-70. Estació de Llessui, Pallars.
Anys 1960-70. Estació de Llessui, Pallars.
Anys 1960-70. Estació de Llessui, Pallars.
Anys 1960-70. Estació de Llessui, Pallars.
Anys 1960-70. Estació de Llessui, Pallars.
Anys 1960-70. Estació de Llessui, Pallars.
Anys 1960-70. Estació de Llessui, Pallars.
Anys 1960-70. Estació de Llessui, Pallars.
Anys 1960-70. Estació de Llessui, Pallars.
Anys 1960-70. Estació de Llessui, Pallars.
Anys 1960-70. Estació de Llessui, Pallars. 
El petit i bucòlic llogarret de Bernui.

20121205

[232] Lleida, vista zenital

1929. Lleida a vista de cigonya, 
Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Vista zenital de la ciutat, damunt de l'estació del tren, amb la Rambla de Ferran ben arbrada, i la bifurcació mil·lenària dels carrers del Carme i Magdalena ben visible.
1929. Lleida a vista de cigonya, 
Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Detall de l'estació, amb l'edifici nou ja fet i la nova plaça davant la façana en el lloc de l'antic carrer que l'ocupava. Més enllà de l'estació, Balàfia encara verge: només horts i trossos.
1929. Lleida a vista de cigonya, 
Josep Gaspar i Serra (ICC).
  La banqueta des del Pont Vell encara no reforçada i només ampliada amb la plaça de Cabrinetty (en forma de L, a l'actual Plaça de Pau, lloc del futur consolat espanyol), amb l'actual Rambla de Francesc Macià llavors encara per urbanitzar, i l'Avinguda del Segre per crear. S'observen bé el forat de la Plaça Sant Joan i l'estructura de l'antic Canyeret al peu de la Seu Vella.
1929. Lleida a vista de cigonya, 
Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Vista del turó de la Seu Vella. L'actual Plaça de l'Auditori i Carrer Salmeron a penes esbossats. La cruïlla de l'ambulatori, encara sense ambulatori, i sense que hi arribi el futur carrer Prat de la Riba. Camp de Mart només era un descampat per a fires de bestiar.
1929. Lleida a vista de cigonya, 
Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Detall de la Rambla de Ferran, que substituïa l'antiga muralla de la ciutat davant del riu. La Plaça Noguerola ben visible. Algú ens sabria dir quan es va colgar el Noguerola?
1929. Lleida a vista de cigonya, 
Josep Gaspar i Serra (ICC).
  L'antic primer pont de ferro del ferrocarril amb el Segre encara per canalitzar, amb platges de sorra on anys enrere hi «aparcaven» els rais que baixaven del Pirineu, camí de l'Ebre. Ara el pont de Príncep de Viana ja acompanya el solitari pont del tren.
1929. Lleida a vista de cigonya, 
Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Vista zenital de la Suda, de la Seu Vella i del Canyeret fins al Carrer Magdalena, on hi havia una de les antigues portes de la muralla medieval. Per l'ombra del campanar de la Seu, podria calcular-se que l'hora de la foto és d'abans de migdia.

[210] Lleida 1929

20121204

[231] UEC, Canal de Seròs

Anys 1920. Unió Elèctrica de Catalunya -U.E.C. núm 20.
Salt de la central d'Aitona, a l'acabament del Canal de Seròs.
Anys 1920. Unió Elèctrica de Catalunya -U.E.C. núm 21.
Central d'Aitona, Canal de Seròs.
Anys 1920. Unió Elèctrica de Catalunya -U.E.C. núm 21.
Central d'Aitona, Canal de Seròs.
Anys 1920. Unió Elèctrica de Catalunya -U.E.C. núm 23.
Barcassa baixant pel Canal de Seròs.
Anys 1920. Unió Elèctrica de Catalunya -U.E.C. núm 23.
Detall dels mudats ocupants.
Anys 1920. Unió Elèctrica de Catalunya -U.E.C. núm 24.
Comportes del naixemant del Canal de Seròs al Segre, al seu pas per Lleida, amb la Seu Vella sempre amatent en l'horitzó de la plana.
Anys 1920. Unió Elèctrica de Catalunya -U.E.C. núm 25.
Salt de la presa de la Mitjana, feta per a la regulació de les comportes del Canal de Seròs. 

Part 1:

[223] UEC, Unió Elèctrica de Catalunya

Part 2:

[229] UEC, la ferida del Pirineu

20121203

[230] Seu Vella, retrat de 1912

Josep Salvany i Blanch (Manresa 1866 - Barcelona 1929) fou metge, però amb un més que notori interès i dedicació a l'excursionisme i la fotografia. Com a membre del Centre Excursionista de Catalunya des del 1905 col·laborà en la publicació dels cèlebres butlletins de l'entitat en aquell començament de segle XX i, per mitjà d'aquestes excursions, la seua col·lecció fotogràfica atenyerà una importància cabdal, enriquida encara més pels seus viatges a les Balears, a Espanya, per Europa i els EUA o per Egipte i el Pròxim Orient, on retratarà gent i monuments. Destacà especialment en la tècnica de la fotografia estereoscòpica, molt usual entre els fotògrafs de l'època.
  
1912. Seu Vella, fotografiada per Josep Salvany (MDC). 
1912. Seu Vella, fotografiada per Josep Salvany (MDC). 
Detall de la porta de l'Anunciata en primer terme, mentre que davant l'accés a la porta  dels Fillols hi havia una construcció.
1912. Seu Vella, fotografiada per Josep Salvany (MDC). 
Detall del campanar.
1912. Seu Vella, fotografiada per Josep Salvany (MDC). 
Històrica i esfereïdora imatge del claustre amb els arcs tapiats i blanquejats, que servien de caserna a la tropa espanyola d'ocupació de la ciutat.
1912. Seu Vella, fotografiada per Josep Salvany (MDC). 
Detall de les finestres del segon pis en què es dividí la Seu per encabir-hi  més soldats: al pis de sota les cavallerisses, al de damunt els dormitoris.
1912. Seu Vella, fotografiada per Josep Salvany (MDC).
 
Detall de l'absis de la Seu Vella. 
1912. Seu Vella, fotografiada per Josep Salvany (MDC). 
La porta dels Apòstols amb el tràfec diari dels soldadets espanyols.
1912. Seu Vella, fotografiada per Josep Salvany (MDC). 
Detall de la porta tapiada dels Apòstols, amb els apòstols perduts des del 1707, caiguda la ciutat en mans del Borbons espanyols.

20121202

[229] UEC, la ferida del Pirineu

Anys 1920. Unió Elèctrica de Catalunya -U.E.C. núm 10.
Comportes del pantà de Sant Antoni de Tremp, el més alt d'Europa en aquella dècada de la seua construcció.

Donada la magnitud de les obres públiques empreses, els problemes tècnics i logístics que van haver d'enfrontar les empreses elèctriques van ser enormes. Quan els enginyers van arribar al Pirineu no hi havia mapes topogràfics de la zona. A la Vall Fosca no existien carreteres per comunicar la Pobla de Segur amb Cabdella. Tampoc hi havia carretera que connectés la comarca del Pallars Jussà amb la Noguera pel pas de Terradets. La construcció d'aquestes vies de comunicació, vitals per al desenvolupament de la zona, va córrer a càrrec d'Energia Elèctrica de Catalunya i del grup Barcelona Traction. Els aixecaments topogràfics, i la construcció de carreteres d'accés van ser només la primera tasca. Tot seguit van haver de resoldre el repte de produir i transportar els milers de tones de ciment imprescindibles per les preses i centrals: només a la presa de Camarasa van arribar a emprar-s’hi 218.000 metres cúbics de formigó. Finalment, va ser necessari emprendre l'estesa de centenars de quilòmetres de xarxes d'alta tensió, i transportar i instal· lar l'equip de les centrals. Que aquestes obres poguessin dur-se a terme en plena Guerra Mundial, enmig de greus dificultats financeres i de subministrament de materials, constitueix un triomf d’importància suprema.

La capacitat hidràulica va donar un tomb al sistema de generació. Des de 1914 les centrals tèrmiques van quedar com centrals de reserva, disposades per atendre els pics de demanda, o per ser connectades en períodes d'estiatge. El menor cost d'operació de les centrals hidroelèctriques permetre reduir els preus i eixamplar el mercat. El nombre d'abonats i el consum d'electricitat va créixer gairebé sense pausa fins a 1935. En l'esmentat any les companyies elèctriques donaven servei a mig milió d'abonats, que van consumir més de 800.000 MWh. En aquells dies la potència instal·lada a les centrals elèctriques catalanes rondava ja els 300.000 kW. Durant la segona i la tercera dècada del segle XX l'electricitat va contribuir de manera decisiva al creixement industrial de Catalunya: als consums de força de la indústria tèxtil, s’hi va anar afegint una creixent demanda procedent dels fabricants de ciment, de fibres sintètiques, de la indústria paperera i la indústria química. En conjunt, la demanda industrial suposava al voltant d'un setanta per cent de l'energia elèctrica consumida.
El desenvolupament hidroelèctric, amb el seu requisit d'inversions milionàries en preses, centrals i xarxes d'alta tensió, va provocar també una forta concentració empresarial. En una primera fase, tant Energia Elèctrica de Catalunya com Barcelona Traction procediren a adquirir un heterogeni conjunt de petites empreses locals que fins aleshores havien donat servei fora de l’aglomeració barcelonina. Posteriorment, la competència oberta entre aquestes dues societat acabà a favor del grup canadenc. L’any 1923, Barcelona Traction agafà el control d’Energia Elèctrica i va assolir una posició gairebé monopolística en la producció i distribució d’electricitat. El sistema de producció i transport quedà integrat a través d’Unió Elèctrica de Catalunya.
Fragment traduït de: El procés d'electrificació a Catalunya (1881-200), de Luís Urteaga, Departament de Geografia Humana de la Universitat de Barcelona.


I aquest monopoli ja pràcticament mai més no desapareixerà: el feixisme franquista se l'apropiarà i amb l'arribada de l'anomenada (i de dubtosa qualitat) democràcia, se'l repartiran entre les oligarquies econòmiques espanyoles, sense cap benefici ni per al territori ni per a la seua gent.

Anys 1920. Unió Elèctrica de Catalunya -U.E.C. núm 11. 
Presa de Sant Antoni.
Anys 1920. Unió Elèctrica de Catalunya -U.E.C. núm 12.
Central de Sant Antoni.
Anys 1920. Unió Elèctrica de Catalunya -U.E.C. núm 13.
Central de Sant Antoni. 
Anys 1920. Unió Elèctrica de Catalunya -U.E.C. núm 14.
Vista del congost del pantà de Camarasa al bell mig del Montsec.
Anys 1920. Unió Elèctrica de Catalunya -U.E.C. núm 15.
Presa del pantà de Camarasa, construïda al 1920.
Anys 1920. Unió Elèctrica de Catalunya -U.E.C. núm 16.
La presa de Camarasa, per on decennis després passarà la carretera del Doll per damunt.
Anys 1920. Unió Elèctrica de Catalunya -U.E.C. núm 17.
Aiguabarreig de Segre i Noguera Pallarsa, amb la passarel·la feta per a travessar el Segre durant les obres, encara existent.
Anys 1920. Unió Elèctrica de Catalunya -U.E.C. núm 18.
Central de Camarasa.
Anys 1920. Unió Elèctrica de Catalunya -U.E.C. núm 19.
Central de Camarasa.