Seguidors

20120907

[185] Balaguer «vintage»

Anys 1910. Balaguer, segons les fotografies d'una esplèndida col·lecció de la fototípia barcelonina de Josep Thomàs. 
L'antiga banqueta amb un riu ben carregat d'aigua d'un Pirineu encara poc «empantanegat».

Josep Thomàs i Bigas (Barcelona 1853 - Berna, Suïssa, 1910).
Fundà l'any 188o la seua pròpia fototípia, la qual va funcionar fins després de la guerra. Tenia nombrosos fotògrafs per encàrrec que li remetien els negatius que ell estampava com a postals o en revistes com «La Il·lustració Catalana» o «Pèl&Ploma».
 
Anys 1910. Balaguer. 
Detall de Santa Maria i de l'antiga muralla, plena de finestrelles per a les peces d'artilleria.
Anys 1910. Balaguer. 
La preciosa plaça porticada del mercat de dalt o Mercadal, llavors sense problemes en la distribució del trànsit.
Anys 1910. Balaguer. 
Detall de l'ajuntament balaguerí amb el rellotge dalt la façana.
Anys 1910. Balaguer. 
La vista immemorial de la ciutat comtal, amb l'antic pont medieval de sis ulls.
Anys 1910. Balaguer. 
Detall dels cap del pont, amb els tràfec de carros i mules, i els troncs de les tramades de rais amutegats al marge. També s'hi observen els antics pals que portaven la llum a la ciutat.
Anys 1910. Balaguer. 
El Sant Crist: «Mare de Déu de les Sogues/ Sant Crist de Balaguer/ si voleu que em faça monja/ deixeu-me casar primer», diu el vers popular.
Anys 1910. Balaguer. 
L'altar del Sant Crist.
Anys 1910. Balaguer. 
L'altar de Santa Maria.

Anys 1910. Balaguer. 
Una de les estacions del viacrucis, poseu-hi la musiqueta si anàveu a les processons  («professons» en lleidatà), que segur que se us va quedar gravada:

«Per vostra Passió sagrada,
adorable Redemptor,
perdoneu altra vegada
aquest pobre pecador».
Anys 1910. Balaguer. 
Una altra de les estacions del viacrucis.

Part 2:

[186] Balaguer per Thomas

20120905

[184] Un Hondius mal «hatxurat»

Jocodus Hondius fou un cartògraf i gravador flamenc que visqué al tombant del segle XVI al XVII. Se li reconeix la fama d'haver recuperat els treballs de Mercator, que arrasaren a l'Europa del seu temps, i que iniciés una llarga i prolífica tradició cartogràfica a la ciutat d'Amsterdam. Sempre els cartògrafs basaven llurs mapes en d'altres d'anteriors i els acabaven de perfilar amb les noves informacions arribades dels quatre punts cardinals. En el cas d'aquest mapa, de fa més de quatre-cents anys, sembla que les fronteres  de Catalunya encara no les tenia ben apamades, i li va sortir mal «atxurada» (castissa paraula del lleidatà, de «hetxura»). Segurament, un error de còpia d'algun dels «becaris» principiants del seu obrador de gravats...

1606. Hondius, «Arragonia et Catalonia». 
Un esplèndid mapa, bellíssimament acolorit, de la Corona d'Aragó del tombant del XVI al XVII.
1606. Hondius, «Arragonia et Catalonia». 
Els límits de Catalunya mal interpretats, ja que la frontera se situa al Cinca perquè el copista no encertà a dibuixar la Noguera Ribagorçana.
1606. Hondius, «Arragonia et Catalonia». 
Tampoc hi apareix ben referida la Noguera Pallaressa, reduïda a un petit riu que banya la vila de Ponts... Cinca amunt (Senga fluvius) també s'hi dibuixa la vila de Tremp... O bé els originals amb què treballava el cartògraf eren il·legibles o bé el cartògraf, a banda d'aprenent, no dibuixava amb bones condicions...
1606. Hondius, «Arragonia et Catalonia». 
La corrupció dels topònims sol ésser una constant en la cartografia europea, ja que la còpia de la còpia per copistes estrangers acabava originant nous noms verament graciosos com Xendargel (La Seu d'Urgell) o Villa de Medins (Ulldemolins)...
1606. Hondius, «Arragonia et Catalonia». 
La Plana d'Urgell sense l'estany: qui sap si llavors encara una petita bassa enmig d'un clot inhòspit. Els arbres tan ufanosos i verds, segurament eren una llicència decorativa de l'autor.
1606. Hondius, «Arragonia et Catalonia». 
L'Ebre tampoc no gaire més ben encertat: «Miquinensa» una mica amunt i el colze de Flix desaparegut.
1606. Hondius, «Arragonia et Catalonia». 
Bonic detall de l'Arc de Barà, «Peníscola» a tocar del Delta. El vaixell mostra banderes amb la Creu de Borgonya, distintiu de la reialesa hispànica.
1606. Hondius, «Arragonia et Catalonia». 
Detall de la Catalunya de Nord.
1606. Hondius, «Arragonia et Catalonia». 
Detall de Barcelona i d'una galera, amb un esplèndid castell de popa i llarga filera de rems.


20120903

[183] BCN de vidre

1895 ca. BCN. 
Vista de la ciutat, amb la primera torre de la «Compañía Barcelonesa de Electricidad» al Paral·lel, i més al fons el campanar de l'Església dels Sants Just i Pastor.
1895 ca. BCN. 
Velers atracats al port de la ciutat. Les plaques de vidre de les primeres fotografies a finals de segle XIX tenien una gran sensibilitat gràcies  a l'emulsió de nitrat d'argent amb suport de gelatina que se'ls aplicava fins que els germans Lumière van aconseguir una placa seca.
1895 ca. BCN. 
Vapor a l'entrada de l'escullera del port.
1895 ca. BCN. 
Vista d'un llagut a vela a la sortida del port.
1895 ca. BCN. 
Vapors atracats al port.
1895 ca. BCN. 
Vista general del port des de la muntanya de Montjuïc.

20120902

[182] «Secla» de Fontanet avall

2012. D'Alcoletge al Molí de Cervià per la «Secla» de Fontanet. 
L'activitat agrícola, ara ja del tot mecanitzada, no s'atura ni un moment durant l'estiu, sempre amb la companyia de la Seu Vella a l'horitzó.
2012. D'Alcoletge al Molí de Cervià per la «Secla» de Fontanet. 
Transitar de pressa i sense parar, aliens a la terra on som i per on xafem: aquest és el signe dels temps: caldria que aviat poguéssim dir dels vells temps: necessitem frenar també com a societat.  


2012. D'Alcoletge al Molí de Cervià per la «Secla» de Fontanet. 
Practicant l'ofici de regador, que al meu poble s'anomena «d'aviador»: ara avio l'aigua cap aquí, ara avio l'aigua cap allà. 
2012. D'Alcoletge al Molí de Cervià per la «Secla» de Fontanet. 
La «secla» mil·lenària sota l'autovia i el vell pas a nivell a tocar de l'horta de Cal Micaló.
2012. D'Alcoletge al Molí de Cervià per la «Secla» de Fontanet. 
La Torre del Pinós encara roman dempeus com a testimoni de les antigues torres de l'horta, moltes ja desaparegudes. 
2012. D'Alcoletge al Molí de Cervià per la «Secla» de Fontanet. 
Des del pas a nivell del Bartolomé la perspectiva ens mostra l'altre costat de riu, Llívia. Des del començament del polígon, amb un tram cobert de la sèquia, una panoràmica esplèndida de la partida de Granyena, amb la Seu Vella a l'horitzó.
2012. D'Alcoletge al Molí de Cervià per la «Secla» de Fontanet. 
Les oques van descalces, descalces, descalces... i els ànecs també.
2012. D'Alcoletge al Molí de Cervià per la «Secla» de Fontanet. 
L'antic Molí de Cervià menjat per l'herbatge, que aprofitava aquest gran salt d'aigua de Fontanet per moldre bona part del gra de la ciutat de Lleida.
2012. D'Alcoletge al Molí de Cervià per la «Secla» de Fontanet. 
Una vista dels edificis del Molí a la primavera, quan encara l'herbatge ens en deixa veure les runes. D'ací la secla de Fontanet pren direcció a la Bordeta, on es trobarà l'altre gran molí lleidatà, el Molí de Vilanoveta.
2012. D'Alcoletge al Molí de Cervià per la «Secla» de Fontanet. 
Amb la llum i frescor de la primavera, la secla i els camps verdegen fortament. 
2012. D'Alcoletge al Molí de Cervià per la «Secla» de Fontanet. 
A la primavera, les vores de la secla s'han netejat per encarar una nova temporada de reg, i la placidesa de la banqueta ens invita al passeig, aliens al tràfec industrial del polígon just a damunt seu.


2012. D'Alcoletge al Molí de Cervià per la «Secla» de Fontanet. 
A dalt, un dels primers tractors de l'horta, un Bulldog alemany, amb rodes de ferro per als arrossars de la postguerra, que trobem als Camps Elisis. A sota, tractors i trastes agrícoles llangueixen arraconats per l'horta a falta del gran museu agrícola, del tractor i de les arrels rurals que la ciutat de Lleida encara no té: vergonya, cavallers, vergonya! 
2012. D'Alcoletge al Molí de Cervià per la «Secla» de Fontanet. 
Arribem altre cop als límits de la ciutat, a la històrica torre Sirés al peu del naixement del Canal de Serós. Un cartell al canal que  alhora sembla que també ens vulgui alertar dels perills d'aquest nou medi vital urbà.
2012. D'Alcoletge al Molí de Cervià per la «Secla» de Fontanet. 
Tancats a la ciutat ens creiem lliures i sobirans del propi destí, mentre que com il·lustren metafòricament aquestes imatges hi som més presoners i dependents que mai.
2012. D'Alcoletge al Molí de Cervià per la «Secla» de Fontanet. 
Una espectacular vista de la ciutat que fa realitat el vers foixià: «Càndid rampell!/ m'encanta el nou i m'enamora el vell». A sota les adossades per a cigonyes encara per estrenar i amb vistes a la Seu que fa vint anys es van plantar vora el Segre.  
2012. D'Alcoletge al Molí de Cervià per la «Secla» de Fontanet. 
Les arrels de la Seu Vella lleidatana, que serva intactes la dignitat i la força de la terra ferma.
2012. D'Alcoletge al Molí de Cervià per la «Secla» de Fontanet. 
La partida de Granyena al Google Earth: a l'esquerra el camí, al mig tota recta la via del tren, a la dreta i serpentejant al peu del polígon la «secla» de Fontanet. A dalt, camí i «secla» s'entrecreuen després de passada l'autovia arribant al terme d'Alcoletge.
Part 1: