[152] «Gruss aus Barcelona»

1898. Barcelona.
Una meravellosa sèrie de litografies barcelonines de la casa suïssa dels Germans Künzli, de Zurich (1898), establerts després a Barcelona des del 1914. Al peu del monument a Colom, els barcelonins apareixen retratats no pas precisament com a sardanistes...

1898. Barcelona, sèrie postal dels Germans Künzli. 
Les sèries «gruss aus» (Record de) foren populars entre els viatgers europeus de l'època i els impressors s'afanyaven a editar-les amb tot luxe. La Rambla amb el monument a Güell, un dels més destacats industrials de la Catalunya del XIX.

1898. Barcelona, sèrie postal dels Germans Künzli. 
Una altra vista de la cascada del parc, i les Rambles a l'alçada del Teatre Principal. El tipisme de la sèrie quedava palès en els figurants, més propis de Sierra Morena que de les fàbriques barcelonines.

1900 ca. Montserrat, sèrie de l'editor German Schulze, Asalto, 15. 
La muntanya sagrada no hi podia faltar. Observi's que l'anvers de la targeta disposa d'un espai blanc destinat al missatge, ja que el revers era íntegrament reservat per a l'adreça del destinatari.

1900 ca. Montserrat, sèrie de l'editor German Schulze, Asalto, 15. 
Sovint les postals s'omplen de palmeres, que denotaven el tipisme amb què era vista Barcelona des d'Europa, llavors encara confosa amb l'interior peninsular.

1900 ca. Barcelona, sèrie de l'editor German Schulze, Asalto, 15. 
El port un cop desapareguda la muralla de mar. L'edifici de la Universitat.

1900 ca. Barcelona, sèrie de l'editor German Schulze, Asalto, 15. 
El passeig de Colom esplanat al llarg de la desapareguda muralla de mar, amb l'omnipresent castell de Montjuïc a l'horitzó.

1900 ca. Barcelona, sèrie de l'editor German Schulze, Asalto, 15. 
Vistes de la BCN monumental: la recent aixecada Plaça Reial, l'Arc de Triomf de 1888 i la catedral gòtica amb la nova façana vuitcentista.

1900 ca. Barcelona, sèrie de l'editor German Schulze, Asalto, 15. 
La monumental font de la cascada del lluent parc de l'Exposició del 88, avui dit de la Ciutadella.

[76] BCN 1911

[151] L'ull lleidatà de Francis Frith

1875 ca. Lleida, fotografia del britànic Francis Frith.

Unes de les primeres fotografies de la ciutat, amb aquesta esplèndida imatge del pont, amb tres trams refets de fusta després de la riuada de 1866 i la Seu Vella amb el blanc de calç característic dels arcs tapiats per l'exèrcit borbònic espanyol, que la va convertir en caserna per a la repressió de la ciutat.

1875 ca. Lleida, fotografia del britànic Francis Frith.

Detall del pont, amb les antigues casetes de «peatge», i una dona fent safareig, en el sentit literal de l'expressió.

1875 ca. Lleida, fotografia del britànic Francis Frith.

El Segre campava lliurement des del Pirineu, sense pantans reguladors, tot i que afluixava el cabal per l'estiatge.

1875 ca. Lleida, fotografia del britànic Francis Frith.

Els rais arribats del Pirineu, a punt per reemprendre la baixada cap a l'Ebre, davant la primitiva banqueta de Blondel, encara sense arbres.

1875 ca. Lleida, fotografia del britànic Francis Frith.

La primera banqueta tenia només una amplada de carro, la Paeria amb l'antiga façana i encara sense el nou Pal·las al costat, i els finestrals amb les persianes abaixades en la seua permanent lluita contra el sol de la plana de Lleida. La cantonada que s'aprecia és la de la plaça de Sant Francesc.

1875 ca. Lleida, fotografia del britànic Francis Frith.

Una altra perspectiva del riu i de la Banqueta del pont per avall, amb les dos torres de la catedral nova que sobresurten, només separades del riu pel casalici de l'Hospital de Santa Maria.

1875 ca. Lleida, fotografia del britànic Francis Frith.

S'aprecien amb claredat la vella façana de la Paeria, i la de l'església de Sant Francesc. Fer safareig a ple sol de l'estiu no era una bona opció.

1875 ca. Lleida, fotografia del britànic Francis Frith.

La vista de la ciutat des de Gardeny, amb l'antiga carretera als peus. La muralla ha donat pas a la Rambla d'Aragó, plantada d'arbres, encara sense l'edifici del Seminari, però amb el de la Maternitat (actual biblioteca).

1875 ca. Lleida, fotografia del britànic Francis Frith.

A la dreta, despunta el campanar de Sant Llorenç. Al capdamunt de la Rambla, no tan sols encara no hi ha l'edifici de la presó, sinó que encara resta dempeus la muralla de la porta de Boters. 

[21] La primera fotografia lleidatana