[126] Victoriano Muñoz, fotografia lleidatana centenària

1900. Lleida. V. Muñoz. 
Passeig de Boters, ara Rambla d'Aragó,ed. Hauser i Menet.    

Les cartes postals s'escrigueren per davant fins a la primera dècada del segle XX, ja que el revers anava íntegrament destinat a l'adreça postal. El passeig s'obrí per on pujava l'antiga muralla de la ciutat, i el veiem encara fet de terra, amb l'arbrat jove i amb els edificis del Seminari Conciliar (1893, actual rectorat de la UdL) a l'esquerra, del nou hospici de la Maternitat (1889, actual Biblioteca pública) a la dreta i de la vella presó al capdamunt.

Victoriano Muñoz i Ferrer fou el pare de l'altre Victoriano que té dedicat el nou carrer de Cappont, des del pont de la Llotja fins a la carretera "nacional". Si el fill, V. Muñoz Oms, destacà per la seua tasca transformadora (en positiu i en negatiu) com a enginyer per la construcció d'un dotzena de pantans al Pirineu, el pare es dedicà a la fotografia. L'any de l'Exposició Universal de Barcelona (1888) consta com a soci accidental d'una societat de comptes creada amb el cèlebre gabinet de retratistes barceloní de Pau Audouard i Cia, que havia obtingut l'exclusiva de l'event, i treballà en l'estudi fotogràfic que durant aquest període s'establí al subsòl dels números 56-58 de la Rambla de Catalunya, on elaboraren els nombrosos àlbums del certamen, sobretot destinats a l'Ajuntament de Barcelona.

El fotògraf V.Muñoz fou el primer gran fotògraf d'exteriors de la ciutat de Lleida. Abans n'hi havia hagut alguns altres, sobretot forans, que n'havien tret imatges. Però ell fou el primer a fer-ho sistemàticament, i no només de la típica vista de la ciutat i la Seu, sinó també de tradicions i de llocs castissos de la ciutat. I encara fou el primer a publicar-les, gràcies a un contracte amb la llavors indiscutible empresa capdavantera en l'edició de postals, la casa madrilenya Hauser i Menet, cap als tombants de segle XIX cap al segle XX. Ho comprovem per la datació d'alguna d'aquestes postals escrites i circulades en la primera dècada del segle passat.

1900. Lleida. V. Muñoz. 
Seminari Conciliar, al Passeig de Boters, ara Rambla d'Aragó, ed. Hauser i Menet.     
Una presa feta segurament des del terrat de l'altre gran edifici de Boters al segle XIX, l'hospici de la Maternitat.

1900. Lleida. V. Muñoz. 
Vista de la Seu Vella, ed. Hauser i Menet.  

Es tracta d'una presa feta des de l'antic pont medieval, del qual s'observa la barana de pedra en primer terme. Al fons la ciutat a la banqueta del començament de la rambla de Ferran, antic carrer de Cabrinety. La Seu Vella era el «castell», encara ocupat militarment per l'exèrcit borbònic.

1900. Lleida. V. Muñoz. 

Les Trampes, ed. Hauser i Menet.     
Foto que sembla feta amb decorat al darrere, de les trampes, les timbales més antigues de Catalunya. Aquestes daten del segle XVIII, i que acompanyen seguicis oficials i processons.

1900. Lleida. V. Muñoz. 
L'antic Asil Borràs, ed. Hauser i Menet.     

Emplaçat als afores de la ciutat, aprox cap a l'actual carrer de Balmes.

1900. Lleida. V. Muñoz. 
Museu Arqueològic, ed. Hauser i Menet.           

Amb el claríssimament observable espai en blanc destinat a la redacció del missatge.

1900. Lleida. V. Muñoz. 
Los Armats, ed. Hauser i Menet.  

Els armats lleidatans anaven, amés, proveïts d'una distingida barba postissa que, a l'hora de la processó a la sola llum dels ciris, devia fer feredat entre la canalla.

1900. Lleida. V. Muñoz. 

L'antic pont medieval, ed. Hauser i Menet.  
Foto anterior a la riuada de 1907 que s'endugé el vell pont vell.

1900. Lleida. V. Muñoz. 

L'antiga primera estació de la ciutat.    

1900. Lleida. V. Muñoz. Plaça de l'Ereta, ed. Hauser i Menet.    
La petita era o ereta, un dels racons més castissos de la ciutat, ja desapareguts per ordre i llei de la «regeneració» dels barris antics.

[21] La primera fotografia lleidatana  

[125] La Casa Canal

1900 ca. Casa Canal a Mollerussa.     

El Canal d'Urgell va ser enllestit l'any 1861 i la Societat Explotadora es va instal·lar a Mollerussa, a la denominada Casa Canal, edificada entre 1867 i 1876 segons projecte de l'enginyer basc Domingo Cardenal, director de la construcció del canal. L'edifici s'aixecà a tocar de la tercera sèquia principal que recorre la localitat de cap a cap.

1904. Casa Canal a Mollerussa.

L'arbrat de la Casa Canal ha desaparegut per crear-hi una era al davant. A la seu del canal, s'hi centralitzava la recollida del pagament en espècie o «novè», és a dir, la novena part de la collita que els pagesos regants pagaven de preu per l'aigua.

Anys 1920-30. Casa Canal a Mollerussa.

A l'era de la Casa Canal s'hi batia el gra i s'hi amuntegaven aquests espectaculars pallers.

Anys 1900. Casa Canal a Mollerussa.

La farinera de Sant Antoni a tocar del salt de la sèquia de Mollerussa (ed. Thomas).

Anys 1900. Vista de Mollerussa.

La tercera sèquia principal del Canal d'Urgell és avui la principal artèria de la ciutat de Mollerussa, ben urbanitzada i sense colgar, al llarg de la qual se celebra la fira de Sant Josep. Cent anys enrere passava pels afores del poble (ed. Roisin).

Anys 1900. Casa Canal de Mollerussa. 
Antiga fàbrica de paper de La Forestal al costat de la sèquia.
En alguns altres pobles també hi hagué coberts i cups per a la recol·lecta del novè de cereal, de vi o d'oli (ed. Thomas).

Anys 1956. Casa Canal de Mollerussa.
(foto Calafell).

Anys 1950. Bassa a la Casa Canal de Mollerussa.
Si no ho recordo malament, hi havia un espai ben frescal per a aplecs i berenars.

Anys 1950. Casa Canal de Mollerussa.
Detall de la tercera sèquia.

Anys 1950. Casa Canal de Mollerussa.
Detall tercera sèquia (foto Casa Cuberes).

Any 1963. Casa Canal de Mollerussa.
Postal acolorida de la tercera sèquia (foto Raymond).

Any 1981. Casa Canal de Mollerussa.
Postal a tot color de la tercera sèquia.

18-8-81. Anvers de la postal anterior.
Data capicua i segell amb la jove efígie del darrer Borbó regnant a Catalunya. O potser no? [Doncs no, el darrer serà son fill].

[120] 26 de març de 1862, aigua! 

[124] Barcelona «à vol d'oiseau»

1853. Barcelona a vista d'ocell, d'Alfred Guesdon.

 La primera vista aèria de la capital. Guesdon i Clifford van buscar la perspectiva oposada a la tradicional vista des de Montjuïc, amb un resultat espectacular: l'antic i secular sky-line d'una ciutat que comença a transformar-se per mitjà del fum dels trens tot just arribats, del fum dels vapors en un port encara ple de veles... i del fum incessant de les màquines de vapor a les fàbriques de la falda de Montjuïc i de Sants.  

Us heu preguntat mai, benvolguts xics i xiques lectors, com foren possibles a mitjan segle XIX imatges aèries com aquestes de la ciutat de Barcelona? 

Alfred Guesdon (1808-1876) era un arquitecte gavatxo, però sobretot fou un apassionat de les noves tècniques de reproducció litogràfica al seu temps. Va treballar per a la revista de pompós nom «La Illustration, Journal Universel» de París. La precisió exacta de les seues reproduccions «aèries» de ciutats europees era aconseguida per mitjà de les últimes tecnologies conegudes: el globus aerostàtic i la fotografia incipient. 

No coneixem el nom de l’intrèpid pilot de l’aparell volador; en canvi, es creu que el fotògraf que el va acompanyar en els vols a la recerca de la perspectiva urbana des del cel de diverses ciutats peninsulars des de 1853 fou el gal·lès Clifford, un pioner de la fotografia establert a la capital del nostre estimat país veí, consagrat com el primer fotògraf de Catalunya per mor del viatge que hi féu en el seguici reial d'Isabel II. El moviment imaginablement incessant del globus combinat amb el llarg temps requerit d’exposició fotogràfica no permetia de traure imatges netes. 

En aterrar de nou, llavors hi entrava la mà de Guesdon per redibuixar-les, detallar-les i litografiar-les. Sobre la mostra fotogràfica mal fargada, l’ull i la mà de l’arquitecte recomponia i abellia unes vistes mai, mai vistes, amb perdó de la redundància necessària. A més, la tècnica de la litografia, basada en l’estampació amb pedres impregnades de tintes greixoses, comportava un treball successiu amb els diferents tints, de fins a set, vuit i deu vegades d’estampació sobre el mateix paper dibuixat. Tot plegat, una meravella tècnica de la segona meitat del segle XIX, en combinació de globus, foto i impressió litogràfica per aconseguir un dels somnis més perseguits de la humanitat, fins aleshores només possible des de les elevacions de terreny: veure el món a vista d'ocell.

1853. Barcelona a vista d'ocell, d'Alfred Guesdon.

  Detall ampliat de Montjuïc, sense ronda litoral, ni port, ni cementiri ni zona franca.  Darrere, el far de la torre del Llobregat senyorejant-ne el delta, quan encara mereixia aquest nom, com escrigué Aribau: «E veig del Llobregat la platja serpentina».

1853. Barcelona a vista d'ocell, d'Alfred Guesdon.

 L'aleshores  nova ratlla verda de la Rambla ben dibuixada fins al mar, i el front marítim encara amb la muralla de mar fins a les drassanes.

1853. Barcelona a vista d'ocell, d'Alfred Guesdon.

  Detall ampliat de la Rambla des de Santa Mònica fins a la plaça del Teatre Principal. De Rambles enllà, la revolució industrial ha conquerit la ciutat fins a la falda pelada de Montjuïc.

1853. Barcelona a vista d'ocell, d'Alfred Guesdon.

La ciutat Vella de Rambles ençà, amb les siluetes de l'Església del Pi, de la Catedral, de Sant Just i Sant Pastor, la cúpula rodona del palau de la Generalitat, i de Santa Maria del Mar en primer terme.  Ací i allà, destaquen les torres que se solien fer en aquella densa ciutat per estirar la casa amunt.

1853. Barcelona a vista d'ocell, d'Alfred Guesdon.

Detall ampliat de la Catedral, de la cúpula del palau de la Generalitat i de l'Església del Pi. La part més enfosquida correspon a l'ombra d'un núvol, reflex del volgut detallisme fotogràfic de l'autor.

1853. Barcelona a vista d'ocell, d'Alfred Guesdon.

Detall de Santa Maria del Mar, del Pla de Palau i d'una punta del nou parc de la Ciutadella, a tocar de la primera estació de ferrocarril de la ciutat.

1853. Barcelona a vista d'ocell, d'Alfred Guesdon.

Detall de la densa ciutat vella, amb l'obertura recent a tocar de la Rambla, en l'antic solar del convent de caputxins de Santa Madrona, de la Plaça Reial. El campanar de la basílica de la Mercè a prop de la muralla de mar, i en primer terme la plaça de Pla de Palau.

1853. Barcelona a vista d'ocell, d'Alfred Guesdon.

Detall de la imponent Porta de Mar, amb les dos obertures que tenia, i de la primitiva Estació de França, amb les provisions de fusta per a les calderes de les màquines, i un tren sortint de l'estació per sobre del pont de l'antic fossat.

1853. Barcelona a vista d'ocell, d'Alfred Guesdon.

Detall del tràfec del port, ple de velers i de pescadors.

1853. Barcelona a vista d'ocell, d'Alfred Guesdon (1808-1876).

 «L'Espagne à vol d'oiseau», Hauser y Delarue, 1853.

Detall de la Plaça del Pla de Palau.

[74] Estampes vuitcentistes

[123] Obres públiques: Fraga, 1733

1733. Fraga. Plànol del riu Cinca.   
Dos anys després del primer projecte d'una nova llera per al riu, el meandre ja havia descalçat i tombat el cap de pont, i provocat el trencament del pont de fusta de la ciutat (MCU).

1733. Fraga. Plànol del riu Cinca.  
«Plano de el Rio Cinca en la proximidad de la Ciudad de Fraga en el que manifiesta la ruina de su Puente y Cabeza de el, con la nueva Madre proyectaa por el Brigadier Ingeniero Director D. Francisco Mauleón, y aprobada por S.M. para su execucion».

1733. Fraga. Plànol del riu Cinca.   
Llegenda: «T-X: Corta agua para inclinar el Rio a otra nueva Madre...»

1733. Fraga. Plànol del riu Cinca.   
Llegenda: «A: Yglesia de Sant Bartolomé, B: Puerta del puente y entrada de la ciudad de Fraga, B-C: nueva muralla executada de Orden de S.M. que forma y mantiene la calle que sirve de Camino Real a Barcelona».

1733. Fraga. Plànol del riu Cinca.   
Llegenda: «D-E: Ruina de el Puente que hizo el Rio en la avenida ultima a fin del mes de Octubre del año pasado de 1732, F-G: La que hizo la misma en el Reducto o Cabeza de el Puente».

1733. Fraga. Plànol del riu Cinca.   
N: El convent de religiosos caputxins. S'hi observa l'església a l'esquerra i el claustre a la dreta, amb les hortes de sa propietat, que semblen tapiades, a diferència de les altres. «L: Camino Real quedando cortado en pasar el Rio por el Muelle derecho u profundidad K, y por consiguiente el de la Barca por M, que es el unico para ello».

1733. Fraga. Plànol del riu Cinca.   
Llegenda:«H: Muralla antigua llamada el Muella sobre el que pasa el Rio en subir seis palmos con riesgo evidente de romperle por la profundidad I-K». La data del document: «Febrero, 29 de 1733» (que d'entrada no sembla pas un any de traspàs).

[119] Obres públiques: Fraga, 1731