Seguidors

20121121

[223] UEC: Unió Elèctrica de Catalunya

Anys 1920. Col·lecció de postals de la companyia Unió Elèctrica de Catalunya.
La segona dècada del segle XX serà la del triomf de la hidroelectricitat a Catalunya. Un triomf ràpid, rotund igens misteriós en un país amb poc carbó, però amb una bona dotació de recursos hidràulics. Produir electricitat a partir de la força hidràulica suposava recolzar-se en una energia primària neta, renovable i amb baixos costos d'explotació. El desenvolupament de la hidroelectricitat va comportar l'articulació d'un sistema elèctric regional de base hidràulica. 


L'opció hidràulica havia estat present des dels inicis del procés d'electrificació. No obstant això, el seu desenvolupament a gran escala s'havia vist frenat per dos factors: la dificultat per transportar fluid a grans distàncies, i les elevades inversions requerides per regular el cabal dels rius pirinencs. La tecnologia de corrent altern permeté superar els problemes de transmissió a la primera dècada del segle XX. L'organització d'empreses capaces de mobilitzar grans sumes de capital en el negoci elèctric es va demorar una mica més. L'aposta decidida per la hidroelectricitat depengué, de nou, de la inversió exterior. 


El 1911 es van posar en marxa dues iniciatives empresarials de gran ambició i capacitat: el grup canadenc Barcelona Traction, Light and Power, constituït a Toronto el setembre de 1911, i la societat Energia Elèctrica de Catalunya, fundada el novembre del mateix any amb capital francosuís. L'objectiu d'aquestes empreses era idèntic. Tractaven de desenvolupar a Catalunya el negoci elèctric a gran escala, aprofitant els recursos hidràulics del Pirineu. El primer moviment de la Barcelona Traction, una companyia liderada per l'enginyer nord-americà Fred Stark Pearson, va ser l'adquisició de la societat Tramvies de Barcelona i de la Companyia Barcelonesa d'Electricitat. Des d'aquesta sòlida posició van iniciar un ambiciós programa d'obres hidràuliques al Prepirineu. Energia Elèctrica de Catalunya va arrencar des de zero. El 1911 va iniciar la construcció d'una potent central tèrmica a la desembocadura del Besòs, alhora que els seus enginyers recorrien la conca del Flamicell (Pallars Jussà) a la recerca d'emplaçaments favorables per als seus embassaments i centrals. 


Tant des del punt de vista dels capitals compromesos, com de les solucions tècniques adoptades, el cicle de desenvolupament hidroelèctric obert a Catalunya el 1911 no té parangó a Europa. Les potents centrals hidroelèctriques de Seròs (del grup Barcelona Traction) i de Cabdella (que pertany a Energia Elèctrica de Catalunya) van entrar en servei el 1914. En aquells dies, considerant la potència instal·lada, la Barcelona Traction, coneguda popularment com "La Canadenca", era la setena empresa de producció elèctrica del món, i la més gran d'Europa. Energia Elèctrica de Catalunya figurava entre les vint primeres empreses a escala mundial. En vigílies de la Primera Guerra Mundial les dues companyies havien aconseguit fer operatius sistemes regionals de producció i transmissió de fluid que combinaven la generació tèrmica amb la hidroelèctrica. Les seves xarxes de transport d'alta tensió, i per tant la seva àrea de mercat, començaven a estendre ja per tot Catalunya. 


L'estratègia productiva de les esmentades companyies depenia de les concessions hidràuliques obtingudes. Energia Elèctrica de Catalunya es va centrar en la construcció de centrals de salt, que aprofitaven els grans desnivells de la conca del Flamicell. La capçalera del Flamicell està formada per un complex sistema lacustre d'origen glacial, format per 26 llacs, que se situen entre els 2.000 i els 2.500 metres d'altitud. El sistema ideat pels enginyers de l'empresa consistí a comunicar els majors llacs del circ mitjançant un sistema de túnels i galeries, de manera que la conca lacustre sencera pogués actuar com un gran embassament natural. Els cabals eren derivats des dels llacs situats a major altitud fins a l'Estany Gento, situat al nivell inferior. A partir de l'Estany Gento un canal de conducció, i una canonada forçada, portaven l'aigua fins a la central de Cabdella, aprofitant un gran salt de 836 metres. La central de Capdella, amb una potència instal·lada de 26.000 CV, va entrar en servei el 1914. Cinc anys després ho feia la central de Molinos, emplaçada així mateix a la Vall Fosca, que reutilitzava el cabal derivat de Cabdella. 


El grup Barcelona Traction, que comptava amb concessions en els rius Noguera Pallaresa i Segre, va optar per una solució diferent. La seva estratègia va consistir en la construcció d'una sèrie d'embassaments escalonats en el curs de la Noguera Pallaresa, amb una capacitat d'emmagatzematge de centenars de milions de metres cúbics. En lloc de salts de molt desnivell, grans preses capaces de garantir un cabal abundant i regular. El primer gran embassament de regulació va ser la presa de Talarn, les obres es van iniciar el 1913. La presa, que té una alçada de 82 metres i una capacitat d'emmagatzematge de 225 milions de metres cúbics, era en aquells dies la més gran d'Europa. Entre 1917 i 1920 es va procedir a la construcció de la gran presa de Camarasa, també sobre la Noguera Pallaresa, a tocar de la seva confluència amb el Segre. Amb la finalització de la presa de Camarasa, l'aigua embassada a Talarn podia ser aprofitada tres vegades per produir energia elèctrica. Primer a la central de Tremp (45.000 CV de potència instal·lada), després a la de Camarasa (66.000 CV), i finalment en la de Seròs, situada ja en el curs del Segre, que havia entrat en funcionament el 1914. Estem davant el primer sistema integrat de grans embassaments i centrals que va existir a la península. 
Fragment traduït de: El procés d'electrificació a Catalunya (1881-200), de Luís Urteaga, Departament de Geografia Humana de la Universitat de Barcelona.

Tot plegat, l'entrada salvatge de les multinacionals en que destarotà per sempre més l'equilibri natural i socioeconòmic del país. Un exemple típic de «pa per avui, gana per demà», ja que un cop fetes aquestes infraestructures, els guanys s'exiliaren (i encara no n'hi ha retorn) i la població d'aquesta comarca hagué d'emigrar (i encara segueixen desequilibrada).

Anys 1920. Unió Elèctrica de Catalunya -U.E.C. núm 1.
Vista parcial d'Estany Gento, on anava a parar tota l'aigua dels llacs superiors de la conca.
Anys 1920. Unió Elèctrica de Catalunya -U.E.C. núm 2.
Vista de la caiguda a la central de Cabdella.
Anys 1920. Unió Elèctrica de Catalunya -U.E.C. núm 3.
Vista de la Vall Fosca.
Anys 1920. Unió Elèctrica de Catalunya -U.E.C. núm 4.
Grups de turbines de Cabdella.
Anys 1920. Unió Elèctrica de Catalunya -U.E.C. núm 5.
Vista de Molinos.
Anys 1920. Unió Elèctrica de Catalunya -U.E.C. núm 6.
Grups de turbines de Molinos.
Anys 1920. Unió Elèctrica de Catalunya -U.E.C. núm 7.
Anys 1920. Unió Elèctrica de Catalunya -U.E.C. núm 8.
Pont de la carretera dels Terradets per sobre del pantà
Anys 1920. Unió Elèctrica de Catalunya -U.E.C. núm 9.
Salt del pantà de Sant Antoni a Tremp, el més alt d'Europa a la decada que fou construït.