Seguidors

20110910

[52] Els mapes del botifler

1716. Mapa del «Corregimiento de Lérida»
d'Oleguer Taverner, Comte de Darnius (MdC).

Sembla que l'etimologia del mot «botifler» amb què es denominava els rebordonits partidaris del Borbó en els temps de la Guerra de Successió, prové de l'expressió francesa 'beauté fleur' (bella flor), a partir de la flor de llis d'argent sobre fons d'atzur de l'escut de la casa reial dels nostres històricament insofribles veïns del nord. Cada país, i també el nostre, té el seu corresponent percentatge de patriotes i, a l'altra cara de la moneda, el seu corresponent percentatge de botiflers. Només ocorre que en aquesta terra, aquest percentatge no tan sols és significativament més alt que en altres latituds, sinó també més descarat. Tant si sou dels uns com dels altres, benvolguts xics i xiques lectors, podem admirar l'obra cartogràfica d'un tal Oleguer Taverner, comte de Darnius, que visqué a cavall del sis-cents i del set-cents.

La seua família, amb títol nobiliari, es decantà a favor de Felip V i ell mateix fou oficial de les tropes borbòniques en l'època de les batalles successòries. És possible que la seua vocació de cartògraf trobés enmig de les tropes gavatxes suport i consideració. Des del 1691, el Rei Sol havia creat el primer regiment dedicat a la recopilació de material cartogràfic com a eina essencial per a la guerra: els Ingénieurs du Roi. Sense gaires diferències, a part de les lògiques per l'època, eren els veritables agents d'espionatge de l'exèrcit francès: els mapes donaven ulls als generals per a l'estratègia més oportuna. Per això, la Catalunya de la Guerra de Successió serà cartografiada de dalt a baix, i el nostre botifler Comte de Darnius, un dels autors més destacats, amb la seua col·lecció de mapes manuscrits, com aquest Mapa del Corregimiento de Lerida (ICC), en què es marquen els camins i vies principals, primordials per als moviments d'aquelles enormes hosts guerreres formades per desenes de milers de soldats d'infanteria, enormes i essencials peces d'artilleria, i ramats i ramats de cavalls per als soldats de cavalleria. Tota la informació cartogràfica recollida durant la guerra, ara posada en aquest mapa de 1716. Acabades ja les confrontacions, a punt de la Nova Planta espanyola, amb calma i temps, l'autor es complau en l'intent de precisió, per dibuix i color en la marca, del tipus de terreny i la seua orografia: els plans conreats, les terres més elevades en tossals o ja més aspres i més amunt, com ara les garriguenques. Sense cap mena de dubte, un bellíssim, encisador mapa, una obra d'artesania de fa tres-cents anys de la cartografia catalana, secció botiflera. 

1716. Detall del mapa del «Corregimiento de Lérida»
S'hi ha confós la Vilanoveta amb Vilanova del Picat (Alpicat). Alcoletge hi apareix amb el nom Collegieta. Corbins, molt lluny de la Ribagorçana.
1716. Detall del mapa del «Corregimiento de Lérida»
L'Estany d'Ivars i «Ochafava». La futura N-II ja dibuixada, i Les Borges fora del camí principal.
1716. Detall del mapa del «Corregimiento de Lérida».
La vall del Corb.
1716. Detall del mapa del «Corregimiento de Lérida».
Garrigues i Segrià Sud.
1716. Detall del mapa del «Corregimiento de Lérida».
L'Aiguabarreig del Segre-Cinca i l'Ebre.
1716. Detall del mapa del «Corregimiento de Lérida». 
La Plana d'Urgell i l'estany d'Ivars al bell mig.


[184] Un Hondius mal «hatxurat»